GRANADA (34+38):Serrano (11), Liñán (14), Romero (18), Mesa (11) i Félix Sánchez (12) "cinc inicial" Pin (0), Manzano (0), Cansin (2) i Talaverón (4).
16 de 41 en tirs de 2 punts; 7 de 19 en triples; i 19 de 24 en tirs lliures. 29 rebots i 25 faltes personals.
MENORCA (32+29):Reynès (6), Deveaux (15), Santana (13), López Vilas (12) i Savane (9) "cinc inicial" Alba (1), Rubén Fernández (0) i Jordi Muñoz (5).
13 de 35 en tirs de 2 punts; 6 de 20 en triples; i 17 de 22 en tirs lliures. 43 rebots i 24 faltes personals.
ÀRBITRES:Mínguez i Alfonso. Expulsaren per cinc personals Félix Sánchez i Deveaux.
El Menorca Bàsquet no va poder sortir de l'infern granadí i va dir adéu al somni de l'ascens a la Lliga ACB, amb una derrota en un partit marcat per la polèmica, pels nervis, i que es decidí en els darrers minuts, malgrat el que sembla indicar el marcador final. El Menorca va sortir a la pista molt precipitat, fent gala d'uns nervis i d'una tensió que no tenien raó de ser, oblidant una de les frases que més havia repetit Quino Salvo en les hores prèvies al matx: «La pressió és per al Granada». El públic abocat amb el Granada i que omplí el Palacio va contribuir moltíssim a l'estat nerviós del Menorca. El conjunt granadí s'havia encarregat d'escalfar el partit en les hores prèvies, i els va sortir bé.
Alguns aficionats sobrepassaren els límits amb escopinades i amb coses encara més greus, però tenien llicència. Emparats pels aficionats, i dirigits amb mestria per Ernesto Serrano (quina temporada la seva) i per l'encert anotador de Dani Romero (tres triples consecutius en el primer quart), el Granada es movia ben a gust per la pista del Palau, trencant sense cap tipus de problemes la defensa zonal disposada per Salvo. El forat en el marcador, amb aquest panorama, no es torbà gaire a fer-se gran, i es va arribar al final del primer quart amb 20-11 favorable als granadins.
L'esbroncada de Quino Salvo als seus homes per l'actitud dels primers deu minuts va tenir l'efecte desitjat, i en un tres i no res, un parcial de 0-8 va tornar a situar el Menorca Bàsquet dins el partit. La defensa dels maonesos havia girat cap a individual, deixant de banda una zona que havia fet mal. Mentre, en l'aspecte ofensiu, Decarlo Deveaux era un ànima en pena i la més viva imatge de la precipitació, i va ser Mario Santana qui agafà el comandament de la remuntada menorquina, i així s'arribà al descans amb tot encara per decidir, 34-32. El tercer quart va transcórrer en una igualtat extrema, si bé ara sí que Deveaux ja s'havia ficat dins el partit.
El 49-51 que marcava el lluminós al final d'aquest període deixava oberta la porta dels somnis per als menorquins. Però el conjunt de Quino Salvo es va enfonsar en la part decisiva del partit. El Granada va saber jugar millor les seves armes, i demostrà una gran serenor que el va conduir a una victòria que es traduïa en l'ascens a la Lliga ACB, un premi que ningú no s'esperava, atès que l'equip no ha cobrat en tot l'any i ha estat a punt de retirar-se de la competició. Granada aguantà, els jugadors feren pinya, i el premi es diu ACB. Menorca quedà a les portes del somni.
