ALEMANYA: Kahn, Nowotny, Rehmer, Ramelow, Deisler, Ballack, Scholl, Heinrich, Bode, Jancker i Zickler.
Beinlich per Bode en el minut 46, Neuville per Scholl en el minut 65, Linke per Heinrich en el minut 67 i Hamann per Ballack en el minut 79.
ESPANYA: César, Velasco, Abelardo, Paco, Juanfran, Etxeberria, Guardiola, Gerard, Mendieta, Raúl i Dani.
Víctor per Mendieta, Guti per Gerard, Manuel Pablo per Velasco i Iván Campo per Paco en el minut 46, Rufete per Etxeberria en el minut 64 i Tamudo per Dani en el minut 75.
ÀRBITRE: Knud Eric Sisker (Dinamarca). Amonestà Guardiola i Víctor, Velasco i Paco per part d'Espanya.
GOLS:
1-0: minut 23, Scholl.
2-0: minut 50, Scholl.
3-0: minur 56, Zickler.
4-0: minut 62, Zickler.
4-1: minut 69, Raúl.

Era una nit de celebracions per a Alemanya, el seu centenari, i els amfitrions oblidaren la seva desastrosa actuació en la passada Copa d'Europa de seleccions per infligir una severa derrota (4-1) a un pobre equip espanyol que no va fer gens de sensació de canvi.

L'expectació que envoltava el partit estava marcada pels dubtes. Ambdós equips tornaven a l'activitat després d'una decebedora Eurocopa i el públic estava ansiós per veure la reacció de la seva selecció. Per part alemanya, no hi havia molts canvis i quinze futbolistes repetiren respecte al passat Campionat d'Europa de Nacions. Res de nou excepte l'entrenador interí, Rudi Voeller. Camacho disfressà la seva petita «revolució» amb un onze que comptava amb César, Juanfran i Dani com a principals novetats respecte a la passada Eurocopa.

Al combinat alemany no se li associava precisament la qualitat com a característica diferenciadora. Un equip tosc, seriós, mancat d'idees, antiquat, i amb la dificultat incorporada de suportar dures crítiques per part de la premsa i l'afició. Però cal no oblidar que són alemanys i que jugaven el seu Centenari. Malgrat tot, un rival de categoria que acabà humiliant una feble selecció espanyola.

Espanya, per la seva banda, tampoc no està en el seu millor moment i ho demostrà amb un futbol lent, sense espurna, i amb una falta de coordinació considerable entre les seves línies. Els alemanys, amb molt poc, arribaven sense gaire dificultat als voltants del debutant César.

El partit era avorrit i gairebé sense ocasions. Scholl, el jugador amb més qualitat dels alemanys, decidí provar sort i executà magistralment un lliure directe que entrà per l'escaire dret de la porteria espanyola.

Dani i Raúl estigueren perduts i els seus companys no s'esforçaren gaire per trobar-los. Un gol anul·lat a Raúl en el darrer minut de la primera part fou gairebé tot el bagatge ofensiu dels homes de Camacho en els primers quaranta-cinc minuts.

A la represa, Alemanya tornà a sortir amb molta empenta i aprofitant el desconcert i l'apatia dels espanyols, que encara cercaven la seva ubicació sobre el terreny de joc, amplià el seu avantatge en només 17 minuts amb el segon gol de Scholl, després d'una greu errada d'Iván Campo, i amb dues dianes de Zickler, gairebé consecutives, que acabaren d'enfonsar els homes de José Antonio Camacho.

Només una genialitat del davanter madridista Raúl serví per aconseguir salvar l'honor d'una selecció que ahir oferí la seva imatge més grisa.
Amb el 4-1 s'acabà el futbol i ambdós equips es limitaren a deixar córrer el rellotge.