FIORENTINA: Toldo, Repka, Adani, Heinrich, Torricelli, Cois, Pierini, Di Livio, Mijatovi, Rui Costa i Batistuta.
Rossitto va substituir Di Livio al minut 72; Tarozzi, a Pierini al minut 79, i Amoroso a Cois al minut 81.
VALÈNCIA: Cañizares, Angloma, Djukic, Pellegrino, Carboni, Farinós, Milla, Gerard, Kily González, Ilie i Claudio López.
Angulo va substituir Milla, lesionat, al minut 25; i Juan Sánchez a Ilie, al minut 79.
ÀRBITRE: Markus Merk. Va treure targeta groga a Cois, Toldo i Batistuta, de la Fiorentina, i s Claudio López, del València.
GOLS: 1-0: Minut 20, Mijatovic, de penal.

La Fiorentina va imposar el seu estil defensiu i derrotà el València en un partit lleig en què els homes d'Héctor Cúper varen ser els qui portaren el domini del joc i tingueren les millors ocasions. Però com sol ocórrer amb els equips italians, va ser l'equip de Florència el que s'endugué els punts gràcies a una impenetrable defensa.

Un penal inventat per Mijatovic va servir a la Fiorentina per avançar-se en el marcador i practicar, des d'aleshores, el joc que ells saben fer a la perfecció: tancar-se al seu camp, posar un pany a les rodalies de la seva porteria i sortir mortíferament al contracop.

Però a mesura que s'acostava el descans, el domini del València es feia més aclaparador. Un parell de xuts d'Ilie i Farinós estigueren a punt d'anivellar la balança, però finalment s'arribà al descans amb el solitari gol de l'exvalencianista Pedja Mijatovic.

La segona part no canvià la història del partit, i el València continuava atacant la porteria d'una Fiorentina dedicada exclusivament a les tasques defensives, oblidant-se de la meitat del camp cap endavant. Només alguns aïllats contracops del seu «trident» (Rui Costa-Mijatovic-Batistuta) inquietaven Cañizares.

Quan el València trobà algun forat per on penetrar dins la defensa de la Fiorentina, s'alçà la figura de Toldo, que salvà magistralment les ocasions de l'equip «txé». Trappattoni intentà minvar el domini valencianista amb l'entrada de dos migcampistes de caràcter eminentment defensiu.

Però la pilota continuà als peus dels homes d'Héctor Cúper, per la qual cosa s'arribà fins al darrer moment amb l'assetjament del València i l'aferrissada defensa dels italians que, finalment, aconseguiren el seu objectiu i amb el mínim esforç ofensiu s'emportaren el partit.