El Reial Madrid pot fixar entorn dels 5.000 milions de pessetes la partida destinada a recomprar jugadors en els darrers set anys, si recupera el davanter Alfonso i finalment accepta desemborsar els 3.000 milions que demana el Betis. Alfonso es pot unir per segona vegada a la llista de sis jugadors que han tornat al conjunt blanc en aquest període (1992-1999), que començà amb Rafael Martín Vázquez i va seguir amb Santiago Cañizares, Juan Eduardo Esnáider, el mateix Alfonso un altre cop, Daniel Garcia Dani i Pedro Contreras, que tornaren en el començament de la campanya 1997-1998.
Alfonso Pérez deixà el Reial Madrid per primera vegada en l'inici de la campanya 95/96, amb Mendoza a la presidència i amb Valdano a la banqueta, encara que cap dels dos no acabà la temporada. El president havia declarat que el jugador era intransferible, però la declaració es quedà en això i el davanter fou traspassat al Betis amb llàgrimes als ulls i amb una opció de recompra. Valdano volia que Alfonso continuàs a casa, però el jugador no volia ser suplent. Mesos després, va ser Mendoza qui presentà la dimissió deixant pas a Lorenzo Sanz, i Valdano tampoc no acabà la temporada, ja que va ser destituït després d'una derrota contra el Rayo.
Amb Sanz al capdavant del club i Capello com a nou tècnic, el Reial Madrid decidí recuperar Alfonso i pagà els 350 milions estipulats en l'opció de recompra. Malgrat això, abans d'acabar la pretemporada, el 26 d'agost de 1996, el Betis pagà els 1.100 milions de la clàusula de rescissió i el davanter tornà a Sevilla.
Sanz va dir que partia per doblers i Alfonso replicà que el president no havia fet res perquè hi continuàs. Aquests mots poden ser oblidats si Sanz i Lopera acorden el retorn del jugador a Madrid. La clàusula de rescissió d'Alfonso és de 8.000 milions de pessetes, però el Betis el pot deixar anar per 3.000, tot i que el Madrid sols en vol pagar 2.000.
