Els aficionats del Mallorca reberen ahir a l'aeroport de Palma els seus ídols com si fossin els vertaders campions de la Recopa. Malgrat la derrota, la plantilla vermellenca va sentir crits com: «Campions, campions!», i càntics com el que comença dient: «El Mallorca és un setiment...». Aquesta és la història d'una rebuda d'uns subcampions però que moralment s'han de sentir com a campions.

16.00: 400 aficionats ja són a la terminal antiga de l'aeroport en espera que arribi el Reial Mallorca de Birmingham.

16.20: «Cúper queda't...!. El Mallorca és un sentiment...!», es comença a sentir ja ben fort.

16.31: Aterra un Spanair a Son Sant Joan. S'obre la porta de l'avió i apareix el president Reynès, que amb seu el capell blanc i amb el propietari Antonio Asensio al seu costat, és el primer en devallar per les escales. Just darrere, Cúper.

16.40: Comencen a baixar de l'avió els jugadors, que duen un capell blanc al cap, estil Reynés.

16.44: 1.500 persones emocionades criden als jugadors del Mallorca a la seva entrada al hall de la terminal: «Campions, Campions, oe,oe,oe...!.

16.46 Els mallorquinistes pugen per les escales mecàniques a la primera planta de la terminal antiga per saludar els aficionats. Asensio fa un petit somriure en sentir: «Nosaltres t'estimem, Cúper queda't, nosaltres t'estimem Cúper queda't!...».

16.50 : Ja són tots a la primera planta. Jugadors, directius, tècnics, i sobretot molts de mitjans de comunicació. Semblants seriosos, afectats i sobretot, sense ganes de gresca, entre els subcampions de la Recopa. A baix: «Mallorca, Mallorca!». A dalt, Cúper diu als seus jugadors que responguins els aficionats. «Vinga, que han vingut per vosaltres, no vos heu de quedar allà enrere». Els futbolistes, resignats la majoria i afectats la totalitat, saluden la gent.

16.57: El mallorquí Soler es dirigeix als aficionats: «Ha estat una pena i sobretot ho sentim per vosaltres». Resposta dels aficionats: «Campions, Campions, oe, oe, oe!.

16.59: És el torn del president. «Moltes, moltíssimes gràcies. Val la pena fer qualsevol sacrifici per vosaltres. Ara, no hem de pensar que hem perdut una final, sinó que hem arribat a una final. Hem de pensar en la Lliga de campions i a ser subcampions d'Espanya».

17.02: Parla el propietari: «És difícl expressar els sentiments, però els meus estan amb vosaltres. Ara hem de pensar en la Lliga. Som segons i hem d'assolir la Champions League.». L'afició: «Cúper t'estimem, Cúper queda't!». Asensio continua parlant des de la primera planta "convertida en balcó". «Cúper queda't, visca el Mallorca!», crida Asensio deixant-se anar per l'emoció.

17.06: Parla Cúper, que en un prinicpi no ho vol fer: «No tenc l'ànim adequat per parlar. Però vull agrair a tothom tot el suport donat. És un moment dolorós, però estic orgullós de l'equip, dels jugadors i de l'afició» "de fons se sent «Guapo», «Ets el millor»". Cúper continua: «Lament no haver pogut brindar-vos un títol europeu, almanco, esper donar-vos l'alegria de la Lliga de Campions». Unes paraules que sonen a acomiadament.

17.09: L'equip es retira, baixa les escales i entra a l'autocar que l'espera.

17.11: L'autocar viatja cap al Lluís Sitjar escortat per la policia i per una caravana «vermellenca».

17.21 : Arriben a la plaça Barcelona. Un centenar d'aficionats ja hi són i els reben amb aplaudiments. Asensio i Reynés entren dins les oficines del Lluís Sitjar. Els jugadors agafen els seus cotxes i se'n tornen cap a casa.

17.40: La plaça de Barcelona "moralment campiona" queda buida. Ja no hi ha color vermell, ni se senten càntics ni crits, ni tampoc aplaudiments. Tot s'ha acabat.