La passió que envolta tradicionalment els enfrontaments Barcelona-Reial Madrid sembla que s'ha agafat un respir en aquest clàssic, que tornarà a l'escena aquest diumenge en el Nou Camp.

El silenci que projecta el vestidor del Reial Madrid i la tranquil·litat que manifesta el del Barcelona fan de l'encontre de la màxima del futbol espanyol un partit sorprenentment amb poca tensió.

Lluny queda el creuament de declaracions entre directius, jugadors i entrenadors que en altres èpoques escalfaven l'ambient fins a fregar l'insult i la provocació, i convertir aquest encontre en poc menys que en una batalla necessitada de pocs condiments.

La sortida del camp dels jugadors barcelonistes i madridistes del Santiago Bernabéu, amb motiu de l'encontre de la primera volta, revela que alguna cosa està passant en aquest clàssic, que els futbolistes acaben el partit i se'n van abraçats cap als vestidors, entre rialles i lamentacions per les ocasions errades.

Un Barcelona-Reial Madrid, o viceversa, és un partit que històricament obliga a situar-se en una i altra part del front, i des de la ubicació desitjada desenvolupar una funció dins la batalla, en la qual no existeix la passivitat.