El corredor del Banesto José María Jiménez aconseguí el seu tercer triomf a la Vuelta Ciclista a Espanya, en guanyar a l'esprint un grup d'altres tres ciclistes "format per Roberto Heras, Dani Clavero i Fernando Escartín" en l'onzena etapa, disputada entre Andorra i Cerler (186 quilòmetres), en una jornada en la qual el jersei groc, Abraham Olano, va veure retallat el seu avantatge en uns segons, però aconseguí salvar la primera posició, malgrat la descarada ofensiva del Kelme.

Els quatre corredors capdavanters aconseguiren un avantatge de 13 segons respecte de Lauren Jalabert, Zulle i Beltran, i 19 sobre Olano. El català Melcior Mauri va deixar més de set minuts més a la classificació general.

Així, el líder del Banesto treu ara 35 segons a Jalabert, 51 a Escartín, 1 minut i 17 segons a Jiménez, 2 minuts i 1 segon a Clavero i 2 minuts i 11 segons a Àlvaro González de Galdeano.

«Per ventura vàrem sortir des de massa enfora», es va queixar Escartín en el dia en què la carrera entrà en la seva terra. Olano salvà un altre problema en un nou capítol a la lluita entre el Banesto i el Kelme en la qual es va tornar a demostrar la solidesa dels primers i l'ambició dels segons.

Rubiera, altre cop  

El Kelme-Costa Blanca no va voler donar treva en una jornada en la qual el fet que les carreteres siguin molt estretes i el recorregut sinuós augurava una gran batalla. Tot semblava destinat a què els «segons homes» cobrarien tot el protagonisme que els llevarien els caps de files quan s'arribàs a Cerler.

L'asturià José Luis Chechu Rubiera va fer mèrits, una altra vegada, al premi de la combativitat i va estar al capdavant de la cursa durant molts quilòmetres.

Abans, el seu company d'equip Marcos Serrano aconseguir ficar-se en un tall de nou corredors, entre els quals hi havia Juan Carlos Vicario i Francisco Cerezo (Estepona-Brepac) i Iñigo Cuesta (ONCE-Deutsche Bank). Més tard, el torn va ser pel madrileny José Rodríguez, que començà amb Escartín a la seva roda, fet que provocà la reacció de José María Jiménez (Banesto), que estava molt atent.

La parella formada per Vicario i Cuesta s'avançà a la resta de companys d'escapada. La seva renda arribà a ser superior als quatre minuts, però quan passaren pel coll de Perbes, de segona categoria, la distància es va reduir en un minut (2 minuts i 57 segons). A ells, s'hi va unir el combatiu Rubiera, que accelerà la marxa i provocà que Cuesta perdés la seva roda.

Així, un altre cop, la jugada de Pino semblava preparada pel bot d'Escartín a la pujada a Cerler. En canvi, el Banesto exhibí la força de l'equip del líder per anul·lar l'intent. A més, el conjunt d'Eusebio Unzue comptà amb la col·laboració inesperada del Lotto.

Per davant, Rubiera deixà Cuesta, però els percentatges del set per cent li varen fer molt de mal i va veure com els grans favorits el superaven.

Entre els millors, el problemes d'Olano no varen passar inadvertits per Fernando Escartín, que se'n va anar cap al cim en companyia de Roberto Heras, Jiménez i Clavero. Això no obstant, l'esforç de Manuel Beltrán per salvar el seu líder minimitzà la feina dels homes de Kelme al cap de la correguda. Jalabert i Zulle s'avançaren, ja al darrer quilòmetre, s'avançaren uns metres. Així, a l'esprint final, José Mari Jiménez deixà un altre pic sense premi la lluita del conjunt de Pino.