Mai no moren batles. Ni entrenadors. En castellà diuen que 'A rey muerto, rey puesto'. Idò això. Luis García Plaza fou destituït, després d'acumular sis derrotes consecutives i només dues victòries en dotze partits. L'equip havia entrat per primera vegada al soterrani de la classificació i es trobava ja en lloc de descens. La dinàmica era xereca, apuntava al desastre i aquest cap de setmana no hi ha Lliga. És a dir, que havia arribat el moment. Sempre recordaré com un dels moments més trists el darrer descens del Mallorca de Primera Divisió, quan l'equip fou acomiadat de Son Moix en el darrer partit de Lliga amb aplaudiments. Si baixes a Segona has d'estar enfadat, disgustat, ben emprenyat i només et poden sortir xiulets o, com a mínim, has de mostrar la pitjor de les indiferències: el silenci.
L'equip marxava enguany cap al descens i semblava que ho feia amb dignitat i resignació. Hi havia un temps en el qual el consell d'administració es reunia i decidia o, com a mínim, era informat del rumb decidit pel president, el conseller delegat o la propietat. Ara, res d'això.
El president Andy Kohlberg és poc per Mallorca, tot i que la seva presència és molt més habitual que la del propietari Robert Sarver. I, clar, així és molt difícil dirigir una Societat Anònima Esportiva.
Luis García Plaza es va acomiadar ahir de l'afició del Reial Mallorca i ho va fer en una emocionant roda de premsa. És un senyor que ha demostrat sobradament la seva estima pel Mallorca. Ara bé, el seu adeu era imprescindible. És necessari un canvi perquè salvar la categoria és vital, primordial. I s'ha de provar qualsevol remei per obtenir el premi de la permanència. El Mallorca està per damunt qualsevol persona. Segur.
