cielo claro
  • Màx: 11°
  • Mín:

Les històries repetides:

Es repeteix més que l'all. Tots hem escoltat aquesta dita en alguna ocasió. Segurament algú l'ha experimentat en primera persona en forma cremor pròpia o d'efluvi sí que la pateix és la persona del teu costat. Desafortunadament, l'all no és l'únic que torna ni que es repeteix. Hegel ja ens advertia que la història és cíclica, sempre torna. Marx, afegia, però que mentre la primera vegada era una tragèdia, la segona una farsa.

Els successos que vivim avui són una prova irrefutable. Pandèmies, crisis, reaparició dels pensaments totalitaris o, el darrer de tots, la Guerra no fan més que reafirmar el plantejament inicial. La humanitat no aprèn de la història sinó que la repeteix constantment sense avergonyir-se dels errors. Es fa particularment difícil parlar de banalitats futbolístiques quan cauen bombes aquí al costat i tots els esforços haurien d'anar destinats a ajudar als qui ho necessiten a Ucraïna, Síria, el Mediterrani o qualsevol banda sia.

Però la nostra vida contínua en paral·lel a les desgràcies que assolen el globus i mentre no caigui el cel damunt nosaltres, com temia Abraracúrcix, seguirem amb les nostres preocupacions diàries, rutines i aficions, aliens al que està per arribar.

Parlant d'aficions, dissortadament, trobam al Mallorca. L'equip, de la mateixa manera que la humanitat, no aprèn dels errors i els comet de forma constant, erràtica i quasi sense empegueir-se. Tres derrotes seguides que han tornat a demostrar que les victòries contra el Cadis i l'Athletic Club varen ser només un miratge dins l'oasi sumatori que estem travessant sense que encara es pugui discernir el seu final. Una simple ullada al calendari provoca vertígens al més optimista i augura temporal.

És del tot cert que el Mallorca va fer mèrits per puntuar a Sevilla fins que Battaglia es va posar la Bata de cola i es va arrencar per sevillanes dins l'àrea de porteria per regalar la victòria al Betis. També és cert que contra el València no hauríem d'haver perdut. Però la història d'aquesta temporada es repeteix de manera constant i cíclica. Aquest equip no puntua quan ho mereix i perd sempre que la seva actuació no és perfectament coral. Vet aquí el problema i la nostra condemna. Difícil mantenir la categoria amb aquests condicionants.

Un altre element que es repeteix en aquesta història són les lesions amb jugadors claus. Primer Raillo, i ara Galarreta han fet tremolar les bases de l'equip. En aquest punt alguns preferiran escriure càntics a la mala sort. Altres, pensam que la planificació de la plantilla ha estat tremendament deficient. Les baixes de guerra són normals en el transcórrer d'una temporada i és inexplicable tenir 5 davanters centres i, en canvi, no tenir substitut per Ínigo com tampoc un central en condicions per suplir a Raillo. Pel bé del nostre club l'etapa del Director Esportiu hauria d'acabar més aviat que tard sigui quin sigui el resultat a finals de maig.

Ara però la possibilitat de puntuar i la permanència passen pels partits de fora de casa: Vigo, Cornellà, Getafe i Elx són els quatre propers. Els dos enfrontaments a Palma són, a priori, inaccessibles. Qui els escriu no ha estat mai bo amb això de fer números, però no em surten de cap de les maneres. Per lliurar-nos del descens haurem de trobar tres equips amb més capacitat per perdre que nosaltres. I no és senzill. Sigui com sigui, per mèrits propis o demèrits aliens.

Com diria Marx, el primer descens a segona fou una tragèdia, aquest segon seria una farsa. D'una vegada per totes toca aprendre de la història. És l'hora de corregir els errors i ser conscient del que està en joc. Autocrítica, lluita i coratge. Per no repetir la història. Per desmentir a Hegel.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.