El seu nom en grec significa bona sort. Tique (Τύχη), nimfa en la mitologia grega, fou tan venerada durant el període hel·lenístic que construïren temples en el seu honor a ciutats tan rellevants com Atenes, Alexandria o Constantinoble. Ara que s'aproximen reformes a l'Estadi n'hauríem de construir un per assegurar-mos el seu favor.

Aquesta deessa personifica la combinació de circumstàncies vitals que nosaltres anomenem sort o fortuna. Bona o dolenta segons la seva voluntat. Durant aquesta temporada el Mallorca ha viscut en carns pròpies el seu caprici, sovint en forma de fatalitat. Darrerament, però, la roda de la fortuna ha girat i els esdeveniments atzarosos i imprevisibles han caigut del nostre costat. I això, en un equip com el nostre, determina l'estreta diferència entre l'èxit o el fracàs.

Malgrat això no tot és atribuïble a la sort. L'equip que havia caigut en el desànim i transitava entre tenebres ha tornat a veure la llum. Esforç, lluita i intensitat han estat les premisses per assolir dues victòries merescudes guiades pel nou far barralet, Vedat Muriqi. Feia molt de temps que un jugador no tenia un impacte tan directe ni generava aquesta química en un mallorquinisme ansiós de trobar un referent. Això confirma dues coses. La primera és que l'afició vol guanyar i que tot d'una identifica a jugadors que l'aproximen a la victòria. La segona, com se li va escapar a l'entrenador, és que per fi té un davanter que destaca en alguna cosa. Clarificador.

En la tradició grecollatina, però, si una persona aconsegueix èxit sense mèrit se'l li diu que li ha somrigut la sort. Imagín que el nostre Director Esportiu ha realitzat tota mena d'ofrenes a la deessa grega perquè així fos. Des d'aquí desitjar que aquesta ventura continuí i tots puguem continuar gaudint de la creativitat del Pare Ortells a la màxima categoria. Pensar que Muriqi no era de les primeres opcions, com així va reconèixer, estimula la imaginació i ens permet augurar, com en els oracles de l'Hèl·lade antiga, un futur amb emocions fortes...

Però tornem a la realitat més propera. El repte que s'haurà de fer front a Heliòpolis serà de pinyol vermell. Per ser sincers qualsevol cosa que sigui puntuar seria un èxit i la brillant culminació de la resurrecció barralet. La sort és que l'adversari ha hagut de viatjar a Rússia i esperem que quan hagi acabat el partit encara no sàpiguen que ja havia començat. Si això passa potser podrem cantar una victòria a ritme de Tomeu Penya: «Un pinyol de cirereta, Un pinyol d'albercoc verd, Un pinyol per na Pellegrineta, si ell ho vol, quin pinyolet!».

Així les coses no podem descuidar el culte a Tique perquè podria portar males conseqüències. L'historiador Polibi escrivia que quan no es podia trobar la causa a fatals esdeveniments com ara aldarulls o inundacions calia atribuir-los a la deessa, ja que entenia que no rebia les atencions que mereixia. Els mallorquinistes, per tant, ens trobem en la necessitat d'adorar a la deessa Fortuna perquè ens ajudi a superar les dificultats i no ens castigui amb el seu enuig. Perquè no ens podem permetre tornar a perdre el seu favor. Donem ofrenes a Tique. Ofrenes per a la salvació.