algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: -2°
-2°

A la recerca de solucions

Ja és oficial, estem en crisis. La derrota contundent, no sols en el resultat sinó també en la forma deixa una sensació de tristor dins l'equip i l'afició.

Feia una enquesta el meu amic Pere Joan Cladera al seu TL de Twitter que deia: Com defensaran això els instal·lats en el bonisme infinit i justificaran i defensaran l'indefensable del joc de l'Atlètic Balears?

I després de veure en primera persona a l'equip a l'Estadi Johan Cruyff crec que no se m'ocorre una pregunta més encertada. Jo em vaig donar per al·ludit, i he estat reflexionant durant les darreres 24 hores com contestar a aquesta pregunta. Sí, som d'aquells balearicos que intenten veure el costat positiu de tota situació. És la meva forma d'entendre les coses i actuar davant les situacions. Em poden dir palmero o conformista, en realitat m'és ben igual, però jo seguiré animant al meu club i defensant la seva gestió des de l'agraïment i el positivisme, això sí, sent realista.

I la realitat, després de quatre partits, ens diu que estem en crisis. Crisis de resultats, dues derrotes consecutives per primera vegada en tota la temporada que ens han dut a caure a la tercera plaça i estar a tres punts del líder. I crisis de joc, duem quatre partits consecutius sense dominar el partit i, a excepció de moments concrets, a desenvolupar el joc que vol el cos tècnic durant els partits.

Davant aquesta situació el primer que s'ha de fer és analitzar el problema, per què hem caigut en aquesta crisi de resultats i sensacions, després del gran partit davant l'UCAM Múrcia?

La meva opinió com a seguidor i soci de l'Atlètic Balears i aficionat de tot el futbol de la Primera RFEF és que una sèrie de factors incontrolables i d'altres evitables, em centraré en el que vaig veure al partit de diumenge. L'equip el vaig veure amb falta de confiança tant ofensivament com defensivament. Sense una idea clara si anar a cercar pressió alta o esperar a l'equip rival a tres quarts de camp. Sense tenir la frescor per poder triangular i mantenir la possessió de la pilota més enllà del minut 30 i acabant el partit desballestat, amb contínues discussions, males cares i protestes als col·legiats que acabaren novament amb una expulsió als darrers minuts d'un jugador.

Crec que no és la imatge d'un equip que vol ser campió. No és la imatge d'un equip que vol aconseguir pujar al futbol professional, però crec que tant els jugadors com el cos tècnic són conscients i per això el nerviosisme, sense que això serveixi d'excusar per actuacions que no s'haurien de repetir.

El tema de la pèrdua de l'estil em preocupa, perquè sí que té a veure en les baixes, concretament amb la baixa d'Iñaki Olaortua líder de la defensa blanc-i-blava que estarà mínim dos mesos fora dels terrenys de joc. Iñaki és l'únic central de la plantilla que defensa cap endavant, marca una línia defensiva avançada i té capacitat de córrer cap enrere. Els dos darrers partits, s'ha vist com la parella Carlos i Pedro tendeixen a tirar el cul cap enrere i això genera massa espai entre línies i permet que l'equip rival superi amb facilitat qualsevol mena de pressió. Aquí el cos tècnic o la direcció esportiva tenen feina per suplir aquesta delicada baixa.

La falta de frescor és conseqüència del continu nombre de baixes, Jesús Álvaro, Hugo, Alfonso i ara Iñaki, i també han passat per la infermeria Cordero, Josep Jaume de llarga durada o Damian Petcoff i Armando baixes per precaució. Massa jugadors, massa baixes que no han permès una rotació natural. I jugadors que no han comptat amb massa minuts com a Manel amb quatre titularitats, Àlex Robles amb una titularitat o Isi Ros amb una titularitat només a la Copa. Cada cas és distint, però són jugadors que tenen competència en la posició que juguen i que l'han tinguda durant tot el que duem de temporada. Tal vegada haurien jugat més amb menys baixes, és més fàcil fer rotacions quan tens més jugadors disponibles i no has de tocar tantes peces, o tal vegada no.

A més analitzant la plantilla està clar, i així ho ha comentat tant la direcció esportiva com el cos tècnic que aquest equip necessita gent jove amb qualitat per jugar. Davant rivals com els d'ahir a part de gent experimentada necessites jugadors amb velocitat i aquesta no és una de les característiques essencials en aquest equip.

Seguint amb la meva opinió, una de les coses que ha de canviar sense cap dubte és el tema de les protestes i les targetes innecessàries. Ahir va ser una demostració més que l'equip està descentrat i nerviós. Moltes targetes per protestar, però això no ve d'avui... Les expulsions de Dioni, Armando o Ignasi Vilarrasa als darrers minuts de partit s'han d'evitar. Desconec si hi ha codi de règim intern, però es necessita una bona estirada d'orelles a tota la plantilla en aquest respecte.

Ara bé, repetesc és la meva opinió sense tenir tota la informació al meu abast. Segurament si estès dins veuria les coses d'una altra manera per aquest motiu, confii plenament en el cos tècnic.

Però el realment important és, com canviem aquesta dinàmica? Sempre hi ha dues formes d'afrontar una situació problemàtica, cercar culpables o cercar solucions. I en certa, manera de vegades una et duu a l'altre, si trobes el culpable assenyalar-lo i prendre una decisió pot ser la solució. Però és nostre la responsabilitat de cercar culpables? Crec que en aquestes altures de temporada no. Els aficionats no tenim poder decisió i la nostra opinió pot afectar a un vestuari amb una falta de confiança considerable i que necessita fer un tomb a la situació per tornar a la senda de la victòria.

Queden dos partits per finalitzar l'any. El partit de Copa del Rei davant el Getafe, l'equip de més categoria que ha visitat el nostre Estadi en els darrers trenta anys, per no dir més, i el partit davant el San Fernando on l'equip necessita guanyar per seguir a dalt. Dos partits importants que poden ajudar a l'equip de forma distinta.

Una victòria davant el Getafe suposaria un impuls anímic importantíssim de cara al darrer partit de l'any, i la victòria davant el San Fernando és INDISPENSABLE.

Així doncs, quina solució podem donar els aficionats balearicos? Donar suport a l'equip els dos partits que queden abans de final d'any i esperar que amb les noves incorporacions i la recuperació d'efectius després de Nadal l'equip torni a demostrar la seva millor versió. Ara més que mai l'equip ens necessita. Jo seguesc creient amb el meu tassó mig ple a la mà.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.