algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Mari Paz Cerdá: «Per categoria, el primer equip del Son Sardina és el femení»

Mari Paz Cerdá va assumir la presidència del Son Sordina el juny de 2019. L’actual directiva duu tota la vida lligada al futbol, des de la seva etapa de jugadora en la qual va arribar a jugar en el Platges de Calvià de categoria Nacional i aconseguí l’ascens i també va ser durant anys la capitana de la Selecció Balear Femenina.

- Quan vares passar a ser la presidenta del Son Sardina?

- Aquesta és la tercera temporada, el mes de juny farà tres anys, el que passa és que clar, amb la pandèmia, pràcticament només fèiem tema sanitari... Es va exercir, perquè estava de presidenta, però aquest any va ser un poc perdut.

- D'on ve la teva passió pel futbol?

- Jo he estat jugadora, vaig jugar a futbol fins als 30 anys, a categoria Nacional, i a partir d'aquí, per temes familiars, em compensava més estar amb família que viatjar cada setmana. Deixar el futbol em va costar molt emocionalment. Llavors, vaig intentar tallar un poc perquè si no em feia mal. Jo em veia encara capacitada per jugar, però hi havia unes altres obligacions.Em vaig apartar uns sis anys.

- I com tornares al futbol? Per què en el Son Sardina?

- Per casualitat, un dia vaig anar amb el meu fill, que també jugava a futbol, i em varen dir de fitxar-lo el Son Sardina. Llavors, a la meva parella li varen oferir dur el femení. Ella va dir que si i, per tant, el nin va fitxar i la meva dona va passar a entrenar l'equip.

A partir d'aquí, jo em vaig incorporar com a delegada. Jo sóc de 'la vella escola' i la gent que hi ha ara és la mateixa que hi havia quan jo jugava, sempre m'ha conegut molta gent perquè era de les veteranes, he estat la capitana de la selecció balear... i clar, tens una afinitat. En aquell moment, la junta directiva, en un principi, em proposen estar a la part directiva, però només del femení, que en aquell moment només hi havia dos equips, el Nacional i un Autonòmic. I realment m'encarregava exclusivament del nacional, tema autobusos, menjars, roba, un poc coses personalitzades cap a elles. Vaig estar dos anys a la directiva, fins que el president d'abans, que ja feia 12 anys que era el president i 20 que era directiu va dir que ho deixava. A jo no em va passar pel cap presentar-me, però la mateixa junta va decidir proposar que la persona ideal per fer avançar el club era jo. És vera que el tema del femení havia fet un bot.

Al principi vaig dir que no, però després pensant-ho vaig veure que era una cosa que m'agrada i en el cas que jo no ho agafés, no es presentava ningú, ho podia agafar una entitat gestora i hagués pogut desaparèixer. Sempre que a jo em donin suport les persones que crec que ho han de fer i m'ajudin... Al final, jo tenc una empresa i sóc la gerent, i em vaig imaginar que seria més o manco això. I vaig accedir i em vaig ficar a aquesta aventura que té més coses positives que negatives.

Jo si que crec que som aquí per aportar el que puguem aportar i crec que en el món del futbol i sobretot del femení, sí que tenc molt per oferir, perquè tenc l'experiència i sobretot que tot canvia molt i les generacions canvien molt. La meva generació, de fa vint anys, realment no teníem res, però teníem altres coses que ara s'han perdut. Per això hem d'intentar aportar tot el que es pugui, jo i tots els que som allà.

- Quins objectius teniu com a club?

- Com a club, el primer de tot és mantenir el signe del club, que és un club molt familiar, molta gent de Son Sardina, que és una cosa que enguany hem recuperat amb el Preferent.

L'equip Preferent tota la vida s'havia format d'un 80 o 85 per cent de jugadors de la pedrera i del poble, però fa tres anys això es va perdre un poc. Ja sabeu, entrenador nou, idees noves... i es ven a molta gent. Llavors enguany hi ha gent més jove, gent de baix i gent de poble. Jo no sóc de Son Sardina, però al final si et fiques en aquest club, ho veus. S'ha lluitat molt durant molts d'anys, i és vera que el futbol ha evolucionat i això comporta que hi ha coses que no sabem fer igual que abans i ho ha coses que s'han de canviar, s'han de modernitzar, però les idees fixes més o manco s'han de mantenir. És un club que té molts de jugadors de casa i que la idea és aquesta, i la idea és aquesta, això és el principal.

Després, evidentment, a escala esportiva, que el Preferent es mantengui, és l'objectiu d'enguany, un any complicat perquè varen baixar molts equips de tercera, i en el femení, està el més a dalt possible i si aconseguim a les darreres quatre, cinc, sis jornades, ser allà dalt, per què no lluitar per pujar? L'objectiu és aquest. És vera que els femenins en el club han pegat un bot. Actualment, tenim cinc equips femenins, el Nacional, dos a Autonòmica, un a Regional i un Infantil exclusivament femení que lluita a la lliga masculina de futbol 11. Som l'únic club que ho ha aconseguit. A més de totes les nines que hi ha en el futbol base, llavors l'objectiu realment és que el primer equip sigui el més a dalt possible i els de baix vagin pujant. Això a la part femenina, i a la part masculina, el que t'he dit, aportar els valors i intentar que el Preferent es mantengui.

- Quants d'anys fa que el Son Sardina té equip femení?

- El femení Nacional és la vuitena temporada que competeix a Nacional, però abans ja va estar dos anys a Autonòmica, és a dir, que el club té un equip femení fa deu o onze temporades.

- L'aposta pel futbol femení va ser intencionada o va ser fruit del bon rendiment de l'equip?

- Bé, realment jo tenia una companya en el Platges de Calvià, quan jugava, na Nani Haces, i ella és una jugadora de futbol, ara és entrenadora, va jugar molts d'anys a Son Sardina, va jugar a Primera Divisió amb el Collerense, i el seu pare també està ficat, és directiu i està dins l'organigrama des de fa vint o vint-i-cinc anys. L'anterior president, en Jaume Martorell, li va començar a donar molta importància al femení, i també és vera que hi havia en Tolo Verd, l'actual president del Collerense, que és el que va crear realment l'equip femení del Son Sardina perquè el seu pare estava molt vinculat al futbol femení. Llavors, a partir d'aquí, na Nani va passar a ser la coordinadora i va pegar un bot. En aquest moment és quan l'equip ascendeix i es passa a tenir un femení Nacional i un Autonòmic.

Arriba un moment on na Nani se'n va a fora a viure i posen a un al·lot de coordinador i el club decideix posar a part, independentment, una coordinadora femenina. A base de feina, captes i crides l'atenció de la gent, dónes uns valors i cuides i mimes a les nines. Jo crec que el tracte humà es valora. A més, quan una jugadora decideix anar-se'n, no té per què ser un fracàs. És totalment comprensible. I hi ha clubs en els quals si algú abandona l'equip, és un drama. Aquí no. Et sap greu, evidentment, perquè ho donam tot per elles, però al final si l'has tractada bé tornarà. Jo crec que en aquest punt sí que vàrem donar un bot. Es va tractar molt bé a la gent. Abans també, però ara més.

Nosaltres hem tengut casos de nines nostres que han partit al Collerense per exemple, perquè estava a una categoria superior. Enhorabona, has de volar. Però aquestes nines han tornat. Nosaltres a totes les nines que han entrat per la porta, ni prova ni res, clar que has de jugar, perquè és la nostra filosòfica. També ho feim amb un nin, però és vera que cada vegada és més complicat. Així mateix, crec que el fet que una dona sigui la presidenta, a escala de visualització, capta jugadores. Jo, per exemple, xerr molt amb les nines, i la coordinadora hi ha moltes vegades que no hi parla. Depèn del tipus de fitxatge que sigui, tract jo directament. Això no és molt habitual. Què passa, el futbol d'homes és totalment independent. Homes en venen a palades, hi ha mil fitxes, de nines no.

- Els clubs normalment funcionen amb una piràmide de prioritats, en la qual a dalt de tot hi ha el primer equip, normalment masculí. Com funciona el Son Sardina?

- A veure, enguany per exemple hem separat clarament les dues seccions perquè ja tenim un volum molt alt de fitxes de nines i nins.

El que està clar és que, per categoria, el primer equip és el femení. I això és inevitable, i qui no ho entengui té un problema perquè actualment és com si nosaltres estiguéssim a Segona B o a Tercera, només hi ha dues categories per damunt. El nostre masculí està a preferent... En pla privilegis, més o manco estan iguals. Quina és la diferència? El Nacional es fa PCR, el Nacional viatja cada quinze dies, té unes dietes perquè mengen fora, però també s'aixeca a les cinc del matí. És a dir, té unes preferències, però per exemple no cobren. És vera que hi ha un voluntariat o a final d'any se li pot fer alguna cosa, però ni fitxes professionals ni compensacions altes... no hi dóna tampoc. Ara bé, el primer equip del club? Femení Nacional, tal qual. A part, ells ho saben, ho tenen molt assumit.

Hi haurà equips que en qualque moment es pugui molestar? Pot ser, és normal, però és el que hi ha. Al final les subvencions que rebem són del Nacional.

- Tenir un equip a categoria Nacional és un esforç molt gran pel club? Què suposa?

- Normalment, les subvencions que rebem són de la Federació espanyola que ens dóna una quantitat i el Consell o el Govern una altra. Realment són per cobrir el cost que et genera el Nacional, és a dir, material, viatges, autobús, dietes... No t'arriba al cent per cent, però si un 80. Però si en sobra no se'n va a elles, és una cosa comuna. Enguany és vera que s'ha dedicat més a elles, però al final molts d'anys el club subsisteix gràcies a les subvencions del Nacional.

Si l'equip no existís o hauríem de posar unes quotes molt altes per poder assumir els costs perquè enguany per exemple tenim 16 equips més escoleta, però hi ha hagut anys que n'hem tengut 21, i això té un cost. A més, la nostra quota és de 450 euros, és una quota baixa. Pel que hi ha avui en dia és una quota molt baixa. Però clar, mentre es pugui fer, endavant. D'altra banda si no fos pel Nacional no podríem mantenir això.

- Quina és la principal mancança del club?

- El camp. Jo crec que les instal·lacions. No són equiparables al nivell que hi ha en el primer equip ni en el Preferent. És cert que, teòricament, en el mes de juny està previst que canviïn la gespa. Però també és vera que duim quinze anys amb la mateixa gespa. Ara si plou un poc drena bastant bé, però si plou vint minuts fort, ja fa bombolles. De fet, s'ha anul·lat un partit amb el Saragossa. Va ploure fort i a la mitja part es va anul·lar. És a dir, han de tornar des de Saragossa per jugar 43 minuts... El que manca són les instal·lacions. És vera que l'IME s'encarrega de moltes coses, i s'ha de ser agraït, però més que res per la salut dels nins. Hi ha unes ruptures de lligaments... El nin que ve a jugar amb tacos té assegurada, quasi un 70 per cent de lesió perquè és una estora. La gent de Barcelona li fa fotos al camp. Jo crec que el que més manca és tot el tema d'instal·lacions.

- Et volia demanar que, ara que vendran els Reis, què els hi demanaríeu pel club? Però imagín que camp nou...

- Si, un camp de futbol, canviar la gespa dia cinc mateix. Sa veritat és que demanaria tres coses. Una gespa nova, que el Nacional estigués allà dalt i que el Preferent es mantengui i que hi hagi salut per tots els nins. Al final el que més em preocupa de la gespa és la salut dels nins perquè és que hi ha infantils que es rompen. Per exemple fa dos mesos una nina va tenir un desplaçament de ròtula. Això és el que més em preocupa.

- Quants de socis té el Son Sardina?

- Socis em referesc a jugadors perquè tots els pares i mares dels jugadors són socis. En el moment que paguen la quota, es converteixen en socis del club. Externs, enguany tots els jugadors de l'Amateur A i el Nacional femení, com no paguen la fitxa, enguany s'han fet socis, és a dir, han pagat la seva quota de soci, per col·laborar amb el club. També hi ha algun pare que a més de la quota paga també el seu carnet que n'hi deu haver entre 20 i 30, i després hi ha unes 400 fitxes que són els socis.

- Teniu el suport de la barriada?

- Bé, sempre hi ha hagut una relació molt bona amb l'Associació de Veïnats de Son Sardina. Per exemple, nosaltres deixam el camp a l'escola perquè facin l'educació física. O si hi ha algun problema a l'Associació em demanen a veure si podem deixar el camp o el que sigui, sempre intentam col·laborar. No hi ha cap problema, a la barriada que hi ha quatre o cinc establiments han posat cartells, encara que siguin petits. La veritat és que no tenim cap queixa, crec que hi ha una col·laboració mútua.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.