algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:
12°

Cop sobre la taula

Diumenge l'Atlètic Balears disputava un dels partits més complicats fins al moment. Visitava el Nou Estadi de Tarragona, contra un rival que encara no coneixia la derrota a casa i tan sols havia cedit un empat aquesta temporada.

Per posar més pressió, els resultats dels equips rivals havien afavorit a l'Atlètic Balears a excepció de la victòria del filial groguenc que es posava líder provisional a l'espera del partit que s'havia de disputar a Tarragona.

En una setmana en la qual l'equip havia de disputar tres partits, els primers comentaris en contra del nostre entrenador no es feren esperar i ja en veure l'alineació visitant arribaran els primers comentaris. Per què tenim fons d'armari? Arribarem fosos a final de temporada... Però Xavi Calm tenia un pla i donava prioritat a aconseguir els tres punts en el Nou Estadi de Tarragona amb l'onze que havia aconseguit millors resultats en les darreres jornades.

El partit no va començar bé, l'entrenador local va sorprendre amb un onze sense extrems, amb joc interior i situant laterals alts. Tàcticament, l'equip es va veure totalment anul·lat, i amb el vent en contra quasi no aconseguia sortir del seu camp. Per més complicacions Yannick va fer un golàs des de 30 metres per l'escaire just al minut 6. Amb un Atlètic imprecís en la passada semblava complicat que es pogués donar la volta i els més pessimistes ja presagiaven una nova derrota.

Però en l'única jugada que l'equip va aconseguir treure la pilota de darrere sense pegar una pilotada llarga, i va moure d'un costat a l'altra al conjunt rival... va arribar la passada a l'àrea de Ferrone que significar l'empat al marcador.

La segona part, Xavi Calm mogué fitxa per millorar la situació. Dioni va passar a la mitja punta i José Fran va substituir a un lesionat 'Jefesito'. I amb Armando al mig camp es varen veure els millors moments de l'equip que novament aprofita una errada del conjunt local per posar-se per davant en el marcador.

I a partir del gol, l'equip es va tirar cada vegada més enrera. Els canvis denotaven un accent defensiu i llevar els jugadors que més pausa donaven a la pilota i més aconseguint mantenir la possessió va provocar que contínuament el Nàstic comences una nova jugada d'atac. Va ser un passar pena constant fins a la darrera jugada, on l'àrbitre va assenyalar el final del partit i l'Atlètic sumava tres punts importantíssims.

L'equip no va estar bé, quasi no record cap jugada a on fes triangulacions amb la confiança d'altres partits i els canvis, com bé he dit abans, varen tirar l'equip pràcticament dins l'àrea. Però qualcú recorda una jugada de clar perill de gol per part del Nàstic amb tota la segona part?

Ahir vaig ser el primer que no vaig entendre els canvis i que em vaig posar molt nerviós amb la situació de partit, però quin bon gust deixen les victòries com aquesta que reforcen la sensació de grup. I per cert, a pesar que Raül Agné va posar en escac a l'equip en la primera part, Xavi Calm va fer un moviment de fitxes que va significar la victòria de l'equip deixant inútil qualsevol moviment del cos tècnic local, i això també va passar desapercebut.

Sí, va sofrir, però va saber sofrir. , no va estar bé, però no estant bé se'n va emportar els tres punts. Una victòria de líder, una victòria de campió, un bon cop sobre la taula.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.