algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.57°
16°

Almudena i l’Atlètic

Mon pare era del Barça. Morí ja fa uns anys, just abans que començàs l'exitosa etapa de Pep Guardiola. Els blaugranes guanyaren la 'Champions', la Lliga i la Copa a la primera temporada del tècnic de Santpedor. El mecànic és quasi de la família quan tens un cotxe entrat en anys i el cuides perquè pugui durar alguns anys més. Vaig fer una de les visites habituals al taller de vora casa i en Pedro em va dir: «Sí que hagués disfrutat ton pare amb aquest Barça». Ni ho havia pensat, però és vera. És una pena que no ho pogués veure.

Almudena Grandes ens deixà dissabte passat amb només 61 anys. Va escriure obres tan conegudes com 'Las edades de Lulú', 'Castillos de cartón', 'Los besos en el pan', 'Modelos de mujer' o 'Estaciones de paso', entre d'altres. Era, a més, socia de l'Atlètic de Madrid i membre de la Peña Los 50. Sempre va estar orgullosa dels seus colors, de l'equip, del Cholo Simeone...

La temporada passada, en acabar la Lliga, amb l'Atlètic com a campió, va escriure un emotiu article a El País, que titulà 'Bendiciones': «Igual que eligieron mi nombre, me enseñaron que fútbol se pronuncia Atleti, y jamás lo llamé de otra manera. Yo no tengo mérito. Mis dos abuelos se llamaban Manuel, a los dos los llamaban Manolo, los dos eran del Atleti. Recuerdo a mi padre marchándose del salón para que no le viéramos llorar en la segunda final de Heysel, a mi madre animando en un susurro en cada córner, ahora, ahora, ahora, Atleti, ahora, de cualquier partido de cualquier domingo. Igual que eligieron mi nombre, me enseñaron que fútbol se pronuncia Atleti, y jamás lo llamé de otra manera, aunque las niñas de mi colegio no lo podían entender. Yo no elegí el infierno ni el cielo, pero las rayas rojiblancas ensanchan y comprimen mi corazón cuando late por mi equipo. Nosotros, los colchoneros, no somos del Atleti. Nosotros, los indios, somos el Atleti...
Y hemos sufrido, sí, pero mucho menos que los que no han ganado nada. Así que, por mis padres y por mis abuelos, por mis hermanos y por mis hijos, bendito seas, una vez más, Cholo Simeone. Benditos tus muchachos, uno por uno. Bendita esta locura, la gloria del Atleti».

Almudena, compromesa amb l'esquerra, crítica, combativa... només podia ser de l'Atlètic. Descansi en pau.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.