Neix el nou espai EsportsdBalears, i l'inauguram amb una de les esportistes d'elit més importants de Mallorca i les Illes Balears, Cata Coll (Pòrtol, Mallorca, 23 d'abril de 2001), una de les porteres de futbol amb més projecció de futur.

Podem dir que jugues en el millor equip de futbol del món

Depèn de l'opinió de cadascú, no? Però jo crec que sí, si no el millor, un dels millors del món. Hem fet molta feina per arribar fins aquí i crec que ara mateix s'està fent molt bona feina.

Repassam de manera breu la teva trajectòria. Vares començar al Sant Marçal, després vares continuar al Cide, l'Atlètic Marratxí, el Collera i llavors et va fitxar el Barça, vares anar cedida un any al Sevilla, per finalment retornar al Barça. Què n'has après de tota aquesta trajectòria? Què en destacaries?

Bé, a tots els equips en els quals he estat, he après molt, però és vera que al final, el Barça et fa madurar molt perquè jo també venc de jugar-ho tot sempre i aquí veus que no és tan fàcil i el que et fa fer el Barça és madurar molt de pressa, perquè has d'acceptar tot el que hi ha i jo crec que el Barça m'ha aportat molt, sobretot mentalment, perquè m'ha fet madurar molt aviat.

Tu no vares començar de portera. Com acabes de portera i com entens aquesta posició tan estratègica i tan important per un equip de futbol?

Jo vaig jugar de central o de 'sis' i abans de cada entrenament, quan arribava prest, per jugar amb els amics, sempre passava de portera i jo sempre li deia a mon pare que volia ser portera. I me'n record que ho vaig fer bé i aquell mateix any o l'any següent ja em va cridar la selecció balear i vaig pensar que tal vegada no era tan dolenta de portera i ja m'hi vaig quedar.

Justament el fet d'haver jugat de 'sis' prèviament, segurament, és una de les claus per entendre que ara juguis en el Barça, perquè realment ser portera en el Barça implica tenir un bon joc de peus també, no?

Sí, sempre ho he dit. Jo crec que em va anar molt bé jugar aquella època de jugadora perquè al final vas amb un plus més i això ara, sobretot en el futbol modern, els equips ho demanen. Volen que juguis amb els peus, que siguin un jugador més i això em va afavorir molt i és vera que aquí, al Barça, fan molta feina amb els peus i em va anar molt bé haver jugat de jugadora.

Una altra de les peculiaritats de ser portera del Barça, de ser portera d'un equip que juga molt a tenir el control de la pilota i molt a tancar el rival en el seu camp, és que per un costat te passes molta estona sense entrar en joc directe i per altre que moltes vegades has d'afrontar situacions molt complicades, de gairebé uns contra uns.

Sí jo sempre ho dic, ser portera del Barça és molt difícil perquè tal vegada estàs setanta minuts sense aturar cap pilota i t'arriben una vegada i l'has d'aturar perquè si t'arriben una vegada i marquen gol... Has d'estar preparada per aturar-la i per fer-ho el millor possible. És molt difícil.

Aquest parèntesi a Sevilla com et va anar? Perquè ser portera del Sevilla ha de ser ben diferent en aquest aspecte.

Efectivament, el Sevilla era un equip de mitja taula que ens arribaven molt a porteria, però em varen tractar molt bé i vaig aconseguir jugar a Primera Divisió que era el que volia i em va anar molt bé per créixer perquè me'n vaig anar amb 18 anys i vaig madurar molt de pressa. Jo sempre ho he dit, Sevilla va ser una experiència que mai oblidaré perquè allà és on vaig descobrir que sí que em volia dedicar a això.

Ara ets a una plantilla plena d'estrelles, plena de jugadores que són una referència, tu mateixa ho ets, i de fet, es considera que ets la portera amb més projecció. Com és això de conviure amb una plantilla amb tantes cracks?

Molt fàcil. La veritat és que tenim un objectiu, som un equip i és vera que hi ha molt de nivell, l'entrenador sempre ho diu que és molt difícil triar un onze perquè tothom pot jugar. Però bé, el futbol és fer equip i nosaltres estam demostrant que, jugui qui jugui, confiam en les altres. És vera que totes volem jugar, però també hem d'acceptar quan no ho podem fer, perquè està ple de figures i no tothom pot jugar, però és un luxe formar part d'aquest grup. Jo crec que com entrenam aquí, no entrenen a cap altre lloc, aprens molt, més que a un partit i això fa molt.

D'aquesta plantilla, d'aquest conjunt de jugadores, es sol destacar aquesta ambició que sembla il·limitada. Aquesta fam de títols, aquestes ganes de competir al màxim a cada partit, fins i tot, a vegades, en situacions que podríeu caure una mica en la desídia o podríeu dir «aquest partit ja el tenim guanyat», però continuau lluitant. No és bo de fer això mentalment...

No és fàcil, però com et dic, som un equip en el qual cada una competeix molt bé, és a dir, tu veus un entrenament i no veus un entrenament, jugam un partit nou contra nou i ens matam perquè volem guanyar. I clar, si feim això en els entrenaments, els dies de partit ens surt tot sol, indistintament de qui tenguem en front. Això fa que mentalment estiguem molt preparades, perquè en els entrenaments ja es nota aquest ambient d'ambició, de competir. Tothom vol jugar i donar el millor de si mateix. A més, també tenim l'objectiu molt clar: repetir el triplet. Ho tenim marcat al cap.

Justament et volia demanar pels objectius. Repetir el triplet, si pogués ser amb la lliga perfecta que en diuen, és a dir, sense cap derrota i potser on és més complicat segurament és que a la Champions quan arribes a semifinals també hi entra una mica la sort. És difícil dir «guanyarem la Champions segur».

Sí, a la Champions, amb eliminatòries a partit únic, no saps el que passarà. Però bé, jo crec que tenim molt clar el què volem que és repetir el de l'any passar i millorar-ho, intentar no perdre cap partit a la lliga, que ens facin els menys gols possibles i crec que ho tenim molt marcat, per tant, l'equip va a mort amb aquest objectiu i tant de bo ho tornem a aconseguir.

Una de les teves il·lusions seria guanyar un mundial. Tu ja hi has participat en categories inferiors...

Sí, crec que el màxim per una jugadora és jugar amb la selecció, jugar un mundial, Jocs Olímpics, Eurocopes... Al final això és el que vull aconseguir. Sóc una tia molt ambiciosa i crec que ho tenc molt clar. Sé cap on vaig i el que vull fer.

Et queda temps per seguir el futbol mallorquí?

Sí, vaig veure que el Colle va perdre i duc un mal dia...

Quan tendrem a Mallorca un equip d'elit que pugui confrontar-se amb les millors?

Tant de bo, jo sempre ho dic. Tant de bo equips com el Mallorca o l'Atlètic Balears, que ja ho està fent, però necessitam un poc més. Jo crec que és l'hora que el Mallorca es faci una passa endavant, perquè si un club no té un equip masculí que el recolzi és complicat, però tant de bo algun dia facin aquesta passa. A Mallorca hi ha molt talent, però si no hi ha uns bons entrenaments, una responsabilitat, aquest talent se'n va. Tant de bo algun dia hi hagi un equip a Primera Divisió a Mallorca.

Mostra d'aquest talent que se'n va ets tu mateixa, na Patri, na Mariona, que acaba de renovar amb el Barça... Feis pinya les mallorquines?

Sí, ens duim molt bé. Mallorca estira i la veritat és que ens duim molt bé i això fa que sigui més fàcil adaptar-se a l'equip.

Darrera qüestió. Què enyores de Mallorca?

Moltes coses. Jo sempre ho dic, quan tenim vacances jo no vull viatjar a cap lloc, jo vull anar al meu poble, a Pòrtol, perquè és on ho tenc tot, on m'ho pas bé, on vaig pel carrer i conec la gent i la salut. Jo sobretot enyor el meu poble, Pòrtol i sempre que puc hi vaig.