Reial Valladolid: Dani Hernández; Rukavina, Sereno, Marc Valiente, Balenziaga; Ebert, Ros, Sastre, Omar (Bo, min. 70); Óscar i Larsson (Javi Guerra, min. 80).

Reial Mallorca: Aouate; Nsue, Nunes, Geromel (Hemed, 87), Bigas; Arizmendi, Pina, Martí (Fontás, min. 85, Lluna (Pereira, min. 56); Dos Sants i Casadesús.

Gols:
1-0, min. 22: Ebert.
1-1, min. 37: Víctor Casadesús.
2-1, min. 86: Óscar.
3-1, min. 90. Ebert.

Àrbitre: Hernández Hernández (comitè canari). Va amonestar a Lluna, Geromel, Dos Sants i Bigas, del Mallorca, i a Sastre i Serè per part del Valladolid.

La falta d'ambició duu a la derrota. No hi ha excuses per justificar una travelada tan injusta com absurda. El Reial Mallorca va perdre a Valladolid (3-1) en un partit en el qual va fer mèrits per empatar, però que acabà derrotat.

El canari Hernández Hernández s'equivocà en no assenyalar penal de Sereno sobre Víctor, després d'una gran jugada de Gio, però una errada arbitral no pot servir per justificar un resultat pèssim. El conjunt de Joaquín Caparrós pecà de conservador, de conformista. Amb el matx empatat, i amb el Valladolid desorientat, l'equip illenc no fou valent. Pecà de poruc i els castellans s'avançaren en el marcador a tres minuts per al final i sentenciaren el duel en el temps de perllongació.

Joaquín Caparrós presentà un onze novedós a Valladolid. Aouate ocupà la porteria amb N'Sue i Bigas als laterals, i Nunes i Geromel com a centrals. En el centre del camp, Pep Lluís Martí fou el recanvi elegit per substituir el lesionat Javi Márquez i acompanyar Pina. A les bandes, Arizmendi se situà a la dreta, mentre que Luna, encara que just havia entrenat en tres ocasions amb l'equip, es col·locà a l'esquerra. I en atac, Gio i Víctor. Així, quedaren futbolistes a la banqueta com Pereira o Hemed, indiscutibles no fa tantes setmanes.

D'inici, l'equip de Miroslav Djukic fou millor. Tenia més possessió, controlava la pilota i, com a mínim, creava sensació de perill en aproximar-se a les rodalies d'Aouate. El Mallorca tenia problemes per la banda esquerra, on Luna deixava notar la seva inactivitat i la lògica falta de sintonia amb els companys.

El tècnic dels castellans havia advertit que el Mallorca era perillós al contracop i encara abans que es complís el primer quart d'hora, Gio robà una pilota, s'internà dins l'àrea i cedí la pilota a Víctor. L'algaidí no hi arribà perquè Sereno li ho impedí. Fou un penal d'aquells que ho són, però quasi mai no es xiulen. L'àrbitre s'equivocà i deixà continuar el joc en una acció que hauria canviat el rumb del partit.

Poc després, Ebert, amb un fort xut, inaugurava el marcador. El Mallorca reaccionà i passà a controlar el duel. Gio, tot i que excesivament sol, es multiplicava en atac. El mexicà estava especialment actiu, ho provava amb insistència, però sense sort.

Tanmateix, abans del descans, una bona centrada d'Arizmendi fou aprofitada per Víctor que, de cap, superà Dani. El Mallorca empatava i semblava segur que l'equip havia deixat enrere l'ansietat i vessava ara confiança, després de tres partits sense perdre.

El tècnic semblà ambiciós en donar entrada a Pereira en substitució de Luna, ja en la segona meitat. Però no per acumular homes d'atac es juga més ofensiu.

El matx embogí. La pilota viatjava de porteria a porteria, però amb el pas dels minuts el Mallorca semblà donar per bo l'empat. Fontàs suplí Martí, lesionat, i poc després una centrada d'Ebert fou rematada per Oscar, que superà Aouate (2-1) quan només faltaven tres minuts per al final.

Caparrós, ja a la desesperada, donà entrada a Hemed per Geromel. L'àrbitre anul·là una diana per fora de joc a N'Sue i, ja en el temps de perllongació, Ebert féu un golarro que sentencià el partit (3-1) i emocionà Zorrilla.