Avui només la primera frase estarà dedicada al futbol. Em sap greu, però qui vulgui llegir una crònica futbolística que no continuï llegint. RCD Mallorca-Sevilla CF i primer cap de setmana de campanya. Als primers els separaven 8 punts; a PP i PSOE, devers 14. Entre Mallorca i Sevilla són moltes les diferències; entre PSOE i PP, molt poques, pel que fa a les Illes Balears, els grans pactes d'Estat i tot allò que suposi Espanya per davant de tot. Rubaljoy és l'híbrid resultant de la barreja d'ambdós candidats, tan diferents, però tan iguals en algunes de les qüestions essencials per al nostre país insular.

Durant la setmana passada he sentit una gernació de mallorquins que em deien votaré Rajoy, votaré Rubalcaba. Noooooooooooooo, els repetia jo. No votaran ni Rajoy, ni Rubalcaba, votaran els diputats i senadors per les Illes Balears que seuran a la Cambra Alta i Baixa, és a dir aquells que han de vetlar pels nostres interessos. I aquí ve la pregunta del milió, pregunta que descol·locava per complet els meus interlocutors: sabeu dir els noms dels 4 diputats del PSOE i 4 del PP que durant 4 anys han estat asseguts al Congrés? Coneixeu una iniciativa, només una, que hagi dut a terme cadascun d'aquests diputats? Cap d'ells va guanyar el milió; tots varen ser incapaços de dir els 8 noms. En canvi, sí sabien qui era Duran i Lleida, sí sabien qui era Iñaki Anasagasti i, sobretot, sí saben tot el que fan per Catalunya o Euskadi. Els nostres? Tenen un poder misteriós al més bon estil Potterià, esdevenen invisibles. Surten de les nostres Illes Balears ben xalests, amb la seva entitat corpòria intacta, però quan l'avió es comença a enlairar s'inicia una transmutació tal que, en arribar a Madrid, es perden entre la massa congressual.

Així doncs, Madrid es converteix en un cementeri d'elefants, en un regal, en una condecoració pels serveis prestats. Encara record un titular quan el president Antich va perdre les eleccions: "Antich deixa la política i se'n va al Senat". Sens dubte, el titular era un error greu, però el pobre periodista no feia més que expressar una realitat que devia passar pel cap d'Antich, de bona part del seu partit i, també, dels votants.

Voleu dir que això és el que ens interessa als illencs? Jo no sé si en Pere Sampol era la persona ideal per ser senador, però sí sé que només amb Sampol al Senat ens hem adonat que hi érem. Sabeu dir els noms dels altres senadors de les Illes Balears que han estat els darrers anys a Madrid?

Jo no sé si Miquel Ensenyat -candidat del PSM al Congrés- és el millor candidat del món, però sí sé que té el cap aquí i ningú fora d'aquí li dirà el que ha de votar a Madrid. I no hi ha dubte que això és el que ens interessa als mallorquins. Ens interessa tenir representants que parlin, debatin i votin atenent només els interessos de les Illes Balears.

Fa 25 anys que conec en Miquel Ensenyat i el conec bé. He viscut amb ell diferents etapes de la vida, hem compartit experiències en àmbits religiosos, socials i culturals, i puc ben dir que és una persona compromesa amb la terra i, sobretot, amb la gent. És una d'aquelles persones que ha arribat a ser d'esquerres perquè el seu esperit cristià el conduí a una opció política que té molts del valors del cristianisme de base, el cristianisme de l'alliberament, els cristianisme de les petites comunitats. I perquè el conec em mereix confiança, compromís, esperit de servei i seny.

Entre una persona amb cara i ulls i amb aquestes característiques, i gent que no sé ni qui són ni què fan a Madrid, n'hi ha molts que no tenim cap dubte. I no parl d'amor a unes sigles o a una ideologia, parl només de lògica, la lògica que ens convé als ciutadans de les Illes Balears.