Un puntet més. I ja són quaranta-tres. El Reial Mallorca empatà (0-0) davant el Vila-real en un partit ben especial per moltes i variades raons. Tots quedaren contents en un duel calent. Sumaren un punt i, pràcticament, s'asseguraren la permanència i la presència a la Lliga de Campions, respectivament.

Definitivament, no són hores. Quina solellada! Quina calorada! Ah, i el rival d'ahir era el Vila-real. El conjunt castellonenc denuncià el Reial Mallorca en acabar la temporada passada i la UEFA decidí deixar fora de les competicions europees el conjunt vermell. Haver presentat concurs de creditors fou definitiu perquè el màxim organisme del futbol europeu sancionàs els illencs. L'estratègia jurídica del Reial Mallorca fracassà i fou apartat de l'European League en benefici de l'equip groguet.

D'entrada, Michael Laudrup introduí novetats a l'onze. L'obligada absència d'Aouate -lesionat- fou coberta, com estava previst, per l'argentí Lux. En defensa, Pau Cendrós recuperà la titularitat en el lateral dret, mentre que Ayoze es col·locà a l'esquerra. Nunes i Ramis, com sempre, ocuparen la zona central de la rereguarda. En el centre del camp, Pep Lluís Martí i Joao Víctor foren els encarregats de distribuir i ordenar el joc, amb N'Sue i Pereira -titular una altra vegada- a les bandes. I en atac, Webó amb De Guzmán just per darrere.

Des de primera hora del matí, es notà a Son Moix que era un matx diferent, que l'afició tenia especial interès a derrotar el Vila-real. La Federació de penyes gravà un vídeo promocional de l'enfrontament, les penyes acudiren dissabte a l'aeroport a rebre l'adversari, que sortí per la porta de darrere, i s'organitzà un "trempó per tramposos" a l'estadi. Es tractava, senzillament, d'encalentir el partit i, en certa manera, de fer pagar al Vila-real la denúncia que deixà el Mallorca fora d'Europa.

Així, el duel començà calent, amb l'afició més animosa que mai. L'equip respongué a l'estímul de la grada i des del primer moment aconseguí el control de la pilota. I el conjunt de Juan Carlos Garrido, un dels equips de la Lliga que més possessió acumula, patia sense pilota. Una rematada fora d'N'Sue després d'una internada d'Ayoze fou l'oportunitat més clara de l'equip. El Vila-real atresora qualitat i Rossi estavellà la pilota al pal, encara abans que els castellonencs obtinguessin el control de l'esfèric. El matx, per moments, es tornà avorridot. Es prodigaven les aproximacions a l'àrea rival, tot i que sense el mínim perill. Així, s'arribà al descans amb el resultat inicial.

La segona meitat s'inicià amb clar domini del Vila-real, que semblava cercar el triomf a les totes. Un xut de Nilmar que Lux envià a córner fou l'ocasió més clara dels visitants, que pressionaven de valent. Ben aviat quedà clar que el fulgurant inici del segon temps dels castellonencs era només un miratge. El Mallorca no tardà a recuperar la pilota i disposar de clares ocasions. Webó, completament sol, no encertà a transformat en gol una passada de Pau Cendrós i, poc després, Diego López aturava un cop de cap del camerunès. L'empat no era un mal resultat, però Laudrup cercà frescor. Donà entrada a Aki en substitució d'un apagat Pereira. Res no varià. Faltaven encara vint minuts per al final quan Pina entrava per Joao Víctor, que no va fer un bon partit en el seu retorn al centre del camp.

El Vila-real ho intentava, però els seus atacs morien una vegada i una altra als voltants de l'àrea. Feia una solellada i els futbolistes era segur que haurien d'abaixar el ritme en el darrer tram del matx. Era aleshores quan la mínima errada podia decidir el duel. Nilmar obligà Lux a lluir-se quan encara faltaven deu minuts per al final, però el marcador ja no es va moure. Aleshores, el cansament d'ambdós ja era ben visible. El Vila-real, a més, acusà el partit de l'European League que havia disputat disputat dijous. Castro suplí N'Sue quan faltaven cinc minuts, l'uruguaià va tenir temps de demostrar la seva qualitat, però el marcador ja no canvià.