nubes dispersas
  • Màx: 18.11°
  • Mín: 13.93°
18°

Futbol i política

Perdre per 3-0 amb el 17è classificat, tocant la zona de descens, dóna mostra del tipus de Lliga que tenim. Entre el 9è i el descens només hi ha 6 punts, i entre el líder i el coer hi ha pràcticament seixanta punts -en el moment d'escriure aquest article encara no s'han enfrontat el Barça i el Madrid. A més, entre el líder i el tercer classificat hi ha una trentena de punts de diferència.

Hem parlat en moltes ocasions de les dues lligues que tenim, la del Barça i el Madrid, i la de la resta. Hem comentat que tenim una Lliga molt descompensada que genera una manca d'interès per allò que passa més enllà del Barça i el Madrid, i dels darrers classificats.

Potser això és el que hi ha i no en queda d'altra que assumir aquesta realitat, però crec que alguna cosa s'haurà de fer per aconseguir crear interès al voltant de la resta de clubs. Ahir mateix, dinava amb seguidors del Mallorca que xerraven més del derbi que no del partit contra el Màlaga. Ens queden tres enfrontaments més entre els dos grans durant aquesta temporada. Cinc enfrontaments (dos de Lliga, dos de Champions i un de Copa), en total, en una mateixa temporada constitueix un fet insòlit i val la pena fruir-ho, però fa que encara més l'atenció se centri en aquests dos equips.

I si el partit que fa oblidar més la realitat és el Barça-Madrid, i si a les properes setmanes en veurem tres enfrontaments més, potser això també té alguna repercussió política. Pa i circ, deien els romans. En aquesta ocasió ningú no sortirà a l'arena a repartir pa entre els assistents -s'han acabat els 400 euros, els 2.500 i alguna cosa més-, però sí tendrem molt i molt de circ. I encara que a algú li pugui semblar estrany, és una realitat que els grans esdeveniments esportius distreuen part de la població, l'aïllen dels problemes, generen oblit...

Ara només cal esbrinar qui és el possible beneficiari de l'oblit. Ho sabrem el dia de les eleccions. Nervis, n'hi ha, i molts. Deu ser per això que el Partit Popular ha fet la llista més nostrada des que Gabriel Cañellas era candidat. Bauzà deu passar tanta pena per l'efecte Font que tant al Consell com al Parlament ha carregat de partforanistes, tot intentant demostrar que la suposada espanyolització del PP balear no és certa. Llàstima, però, que una cosa sigui fer una llista per omplir el Parlament i l'altra sigui triar consellers -els que comanden realment. Veurem si aquest farciment de "mallorquinitat" de la llista electoral es transforma en "mallorquinitat" en el possible govern o, simplement, ara es tracta d'un maquillatge i la voluntat és que els que realment comandin continuïn essent els que darrerament ho feien.

El que sí fa una mica de pena és veure com gent que fins ara havia estat crítica amb en Bauzà i els seus anuncis lingüístics i de país ha oblidat tota crítica des del moment que els han ofert anar a una llista electoral. Quanta misèria i que és de fàcil fer callar alguna gent. Llàstima que la política tengui aquestes debilitats que fan que l'oferiment d'un escó, d'un càrrec, d'un sou, et facin trencar la coherència o la crítica immediatament.

No sé si Jaume Font triomfarà, però sí està clar que la seva fugida ha servit per observar moltes debilitats, curiositats i pors, sobretot pors. Entre els que hauran d'anar amb el cap acotat i els que actuen amb dignitat es dirimirà el futur de tots plegats.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.