La Lliga ha acabat pel que fa a la part alta de la taula. Sembla que el FC Barcelona en serà el campió. El Reial Madrid té 8 punts menys que els blaugranes i el tercer classificat, el València, es troba a 24 del primer!!! En la jornada 30a, doncs, el títol està aclarit. Ah, i el salt entre la Lliga dels dos primers i la resta continua creixent: avui, gairebé 60 punts separen el Barcelona del darrer classificat, l'Almeria.

Ara bé, per al Mallorca encara queda molt de campionat. Ahir vàrem perdre, però el resultat global continua sent tan positiu com inesperat quan, a principi de temporada, les messions apuntaven cap al descens. La prudència sempre és una bona acompanyant, però amb 38 punts i el novè lloc a la classificació potser ja podríem aspirar a alguna cosa més que a la permanència, no? Europa és a tir de pedra, o a tir d'un parell de punts i gols, i no estaria malament que, fins i tot com a estratègia per animar els mallorquinistes, ens fixàssim nous objectius.
Lamentablement, però, si hi ha res en què han fallat les persones que es troben al capdavant del club és en l'estratègia. Partim de la meva convicció que l'actual equip directiu del RCD Mallorca és el millor que hem tingut en molts d'anys, però s'ha de reconèixer que les tècniques de comunicació i màrqueting no són el seu fort. Massa vegades -la darrera, en el plantejament que es va fer de la recuperació del Lluís Sitjar-, el que més falla en l'entitat és l'estratègia: mesurar els temps, trobar el moment oportú, comunicar adequadament, tenir el tracte que pertoca amb les institucions, pensar les maneres de sumar i no restar, de- senvolupar una política de club més enllà de les qüestions estrictament esportives, etc.

Cal suposar que han estat massa fronts oberts per als nous dirigents, però tal vegada ja n'ha passa el període de gràcia, els famosos 100 dies. Sigui com vulgui, hi ha molta feina a fer i, ara que la Lliga està salvada, potser convindria dedicar algun esforç als aspectes social i públic.

Pel que fa a la resta del cap de setmana esportiu, els motius d'alegria són diversos. Jorge Lorenzo, guanyador a Jerez, i Rafel Nadal, en la final d'Indiana Wells, són dos grans motius per demostrar que estam en la millor etapa de l'esport mallorquí. Per ventura, aquest és un altre motiu d'orgull col·lectiu. Que dos dels nostres federats siguin campions del món en motociclisme i en tennis, respectivament, és un moment únic en la nostra història. Com sempre, però, sembla que la nostra autoestima està tan per terra que ni això no fa que estiguem satisfets. Quin país!!!

I, mentrestant, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell (Rosel per als mitjans de comunicació espanyols; tan difícil és pronunciar Rosell?) es torna a equivocar. La veritat és que no som capaç de dir si s'equivocà més quan assegurà que el resultat de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Madrid seria 5-0, o quan ha demanat disculpes per haver fet aquesta afirmació. És una llàstima que Laporta s'hagi dedicat a perdre el temps pel Parlament de Catalunya!!!!

Bé... som a començament d'abril, la Lliga s'ha acabat, el Mallorca pot aspirar a més i millor, tenim molts de motius per estar orgullosos i convé tenir esperança en el futur. Ah!, i la precampanya ja ha començat! Fins i tot, un madridista com el president Antich esmentà ahir, en el míting amb Rubalcaba, el 5-0. Potser seria hora que iniciàs el bon camí...