Sindicar accions
No em sorprèn que Jaume Cladera, Llorenç Serra Ferrer i Pere Terrasa sindiquin les seves accions. Formen una sòlida majoria del 58 per cent, que controlarà el Reial Mallorca. Però no he acabat d'entendre per quina raó no sindica també la seva participació a l'entitat Biel Cerdà. Em diuen que no s'ha barallat amb Cladera, Serra i Terrasa, però...

Utz Claassen (I)
Els mallorquins tenim fama de tancats, de poc sociables. Sempre he pensat que és un mite, que de mallorquins, com de catalans, andalusos, aragonesos i alemanys n'hi ha de tot tipus. Us ho dic pensant amb l'arribada d'Utz Claassen al Reial Mallorca, ja que l'alemany, que just era un amic d'uns amics, s'oferí per comprar accions i no trobà cap resistència dels actuals membres del consell d'administració, sinó just el contrari. I diuen que som tancats! Bé, és clar, no pot descartar-se que Claassen comptàs amb un valedor força important. Vull dir, amb algú que ja el conegués i avalàs la seva entrada a l'accionariat. Pot ser? Sí, segur que sí.

Utz Claassen (II)
Puc arribar a entendre, tot i que no em sembli gaire afortunat, que Serra Ferrer i el seu grup faciliti l'entrada de Claassen al Mallorca, ja que d'aquesta manera s'estalvia posar 200.000 euros més a la Societat Anònima Esportiva. Ara bé, quan escoltava Jaume Cladera parlar de Claassen vaig pensar per un moment que el Mallorca havia formalitzat la contractació de Messi. "Comptar amb Claassen era una oportunitat única", va dir en Cladera. I l'home es va quedar tranquil.

Utz Claassen (III)
Els companys d'Ultima Hora publicaren ahir una interessant entrevista amb Utz Claassen. No hi ha res pitjor que les paraules pròpies serveixin per desacreditar-te. L'empresari alemany diu coses del tot sorprenents. De fet, explica que "a llarg termini hem d'intentar ser el tercer gran del futbol espanyol". Parla també d'economia i, certament, ho va amb seny, ja que assegura que "no es pot gastar més del que s'ingressa". El més preocupant, en qualsevol cas, em sembla la seva resposta quan li demanen si es poden guanyar doblers amb el futbol. Diu textualment que "qui no estima el futbol no ha d'invertir en un club, però jo no hi invertesc per perdre doblers". Idò, ara ja sabem que no fa comptes perdre els 200.000 euros què ja hi ha invertit. Claasen, emperò, no ens va revelar com ho farà.

Nadal (I)
He estat crític, i encara ho som, amb el conveni firmat fa anys entre el Govern de les Illes Balears i l'empresa que representa Rafel Nadal. No m'agrada que el Govern pagui dos milions d'euros al millor tennista del món perquè sigui la imatge de les Illes Balears. Però també som crític amb la consellera de Turisme Joana Barceló, que anuncià el trencament unilateral del contracte. I som especialment intransigent amb els arguments exposats per Barceló, que va estar molt desafortunada en explicar que la política de promoció de les Illes Balears havia capgirat i podia prescindir ara de Nadal. La polèmica s'ha reconduït, el contracte continua vigent, però el mal ja està fet. Mirau, Rafel Nadal, Sebastià, Toni... i l'empresa que encapçala Carles Costa tenen ben clar que no volen problemes amb el Govern de la seva terra. Al contrari. Al final, les dificultats sorgides en el camí són ben fàcils de solucionar. Rafel Nadal, fonamentalment, vol sentir-se estimat, trobar també en aquesta terra i a les nostres autoritats el reconeixement que li tributa mig món.

El Govern hauria d'aprendre d'una punyetera vegada que Rafel Nadal no ha de menester els dos milions del famós contracte, que està disposat a col·laborar amb la promoció de la seva terra per no res. Nadal, emperò, necessita que li facin cas, que el tractin d'igual manera que ho fan a la resta del món. Els mallorquins sabem fer cas, però això provoca una despesa importatíssima de temps. Però, què podem esperar de Diego González, delegat d'Esports del Govern? Déu meuet! Però de la gestió de González ja en parlarem un altre dia. Fer cas no és perdre el temps. Just el contrari. Entenc que Diego González no ho sàpiga veure, que Joana Barceló no se n'adoni, però no hi ha ningú en aquest Govern capaç de fer veure a Francesc Antich que ha creat un problema de manera absolutament innecessària.

Nadal (II)
I m'heu de permetre que us parli també una mica del Centre de Tecnificació de Tennis de Manacor. Podeu estar ben segurs que la família Nadal no vol fer un negociet amb el centre. No ho necessita. Ara bé, crec que no hi ha ningú millor en el món per dinamitzar el Centre de Tecnificació que Nadal mateix. Té contactes, relacions...

B. Mallorca
El Bàsquet Mallorca és ben a prop de la tragèdia. Han demanat ajuda a diferents institucions perquè una entitat bancària té immobilitzada una ajuda de 312.000 euros. Supòs que intentaren que Diego González els donàs una mà i que fou del tot inútil. Vull dir, que no hi varen treure clarícia. Després de constatar que baixaren de categoria per presentar un aval un dia tard... qualsevol cosa és possible.

Museu
Sembla que ben aviat hi pot haver alguna novetat amb referència al Museu de l'Esport, acumulat avui al Palma Arena. N'hi ha que fan feina de valent per solucionar els problemes.

Palma Arena
Em diuen que el president Francesc Antich encara avui està disgustat amb Diego González. Per què? És una història una mica llarga, però just us diré què està relacionada amb la possibilitat que el Palma Arena passàs a disposar d'un nom comercial. La cosa no és tan senzilla i em fan arribar des de les mateixes oficines del Palma Arena que el gabinet jurídic n'està estudiant la qüestió. Per cert, és possible que hi hagi algun informe jurídic que fa impossible les intencions inicials de González. Sí, segur que sí.

José Mourinho
M'heu de permetre que us recomani un llibre. Es diu José Mourinho. L'entrenador alienígena i és de Sandro Modeo. L'obra disposa d'un pròleg d'Alfredo Relaño, director del diari esportiu As i també inclou una presentació d'Arrigo Sacchi. Modeo és periodista, assatgista i divulgador científic. Escriu al Corriere della Sera i a les pàgines esportives del Guardian. El llibre, publicat per l'editorial Planeta el mes de setembre del 2010, està traduït per Maribel Capmany Tarrés. Una advertència: no és una biografia, però val molt la pena.