Mateu Alemany va fer un alè. Respira tranquil, però només descansarà quan hagi rebut el darrer euro pactat. Luis Martí Mingarro, que exercí ahir de portaveu del grup comprador, és un home seriós, solvent i que estima Mallorca, perquè fa més de 30 anys que passa aquí els estius. Però no és Luis qui ha comprat el Mallorca, sinó una empresa del seu germà Javier.
I això ja és una altra cosa. Mateu Alemany, dissortadament, abandonarà el Mallorca en poc temps. Està cansat i ara té la necessitat d'allunyar-se de la Societat Anònima Esportiva. Alemany, emperò, sap que ha fet una gran venda pel seu interès personal. Hi guanyarà més de 2 milions d'euros. Ara bé, l'encara president sap que el gran perjudicat de l'operació que es va tancar ahir és el Reial Mallorca.
L'advocat andritxol ha manifestat en reiterades oportunitats que hi ha dues condicions indispensables per manejar un club de futbol: el coneixement i la solvència financera. Ahir ens vàrem assabentar que el grup comprador té una experiència gairebé nul·la en la gestió de clubs de futbol, i ja es poden imaginar quina solvència té aquest complex empresarial que paga a terminis la compra de l'entitat. A Lorca encara recorden l'efímera experiència de Javier Martí Mingarro i del seu soci -l'intermediari Santos Márquez-. El més content de tots, fins i tot més que el mateix Alemany, era Joan Buades.
Ha aconseguit l'objectiu. Havia de ser president amb Carlos González i la seva il·lusió es truncà per la falta de seriositat de l'empresari madrileny. Ara serà president amb el grup de Javier Martí Mingarro. M'agradaria pensar que no serà només un president decoratiu. El Mallorca i la trajectòria personal de Buades no s'ho mereixen.
