nubes dispersas
  • Màx: 18.87°
  • Mín: 13.93°
18°

...i altres herbes

González
El serial de la compra del Reial Mallorca per part de Carlos González se sembla cada dia una mica més al protagonitzat per Paul Davidson i Vicenç Grande la temporada passada. Han sorgit problemes i avui ja sembla probable que demà no se'n firmi la venda. González vol ajornar el pagament del Reial Mallorca a Mateu Alemany, després de comprovar com en els darrers dies han sorgit diferents imprevists. Queda així ben clar que la potència econòmica de González és escassa. Fa ja un grapat de dies que estic ben convençut que el millor que podria succeir al Mallorca és que aquest empresari incondicional del Reial Madrid no adquirís la Societat Anònima Esportiva.

Alemany
Mateu Alemany, legalment, pot vendre el Reial Mallorca a qui vulgui, a qui més li convingui, a qui més li pagui. Ara bé, va ser el mateix Alemany qui parlà per primera vegada i com una autoimposició de la necessitat de fer una "venda responsable". I, a hores d'ara, tohom ja és conscient que atorgar la majoria accionarial al madridista Carlos González és una greu irresponsabilitat.

Doblers
El Reial Mallorca ha d'afrontar importants pagaments ben aviat. M'estic referint a les fitxes de Cléber Santana i David Navarro de la temporada passada, un primer termini d'Hisenda, els dos milions pendents d'Aduriz... Però ningú no parla dels doblers o pagarés que teòricament hi ha d'haver a la caixa. On són els doblers de Jonás Gutiérrez? On són els doblers de Miquel Àngel Moyà? On són els doblers d'Arango? On són els doblers que tradicionalment avançava la Caixa per als abonats? On són els doblers de Mediapro? I els d'IB3? Què m'ho expliquin!

Buades
Joan Buades "Lladró", la figura més decorativa, no va anunciar als seus actuals companys al consell d'administració si es convertirà en el nou president amb Carlos González. S'ho mira des de la distància i estic en convençut que s'està ja repensant la seva decisió inicial. Buades "Lladró", la figura més decorativa, ha arribat a una edat en què el prestigi i l'èxit professional, habitualment acompanyat del triomf econòmic, ja no li és suficient. Sembla que ha de menester rellevància social. És l'única explicació que he pogut trobar per justificar que l'advocat en pugui acceptar la presidència. Ah, i fins que no el vegi anunciant que en serà president, no m'ho acabaré de creure. Per al moment, ell no s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió.

García
José Miguel García ha demostrat que és un home intel·ligent. Vendrà les accions a Mateu Alemany, sempre que Carlos González es converteixi el nou propietari. No vol participar en un consell d'administració controlat per González. Sàvia decisió.

Els consellers
Per quina raó Àlvaro Delgado, Francisca March i companyia accepten formar part del consell d'administració del Mallorca propietat de Carlos González?. No ho entenc. Els ha d'agradar molt la llotja. I Cabotà? Ho tornaré a dir: no em crec que formi part del consell d'administració de González. És un home de seny, responsable i amb personalitat. És així impossible que formi part de l'equip de qui es preveu com a futur màxim accionista. M'hi he jugat un sopar amb un conseller actual, que té clar que Cabotà té ara un atac de protagonisme. Senzillament, no m'ho crec. Cabotà no serà conseller i jo soparé de franc.

Més deute
Supòs que no han denunciat, però em donen per segur que el Mallorca deu als futbolistes del filial una mensualitat i, a més a més, els 3.000 euros de prima pactats per l'ascens a Segona Divisió B. Paco Navarrete, per justificar el retard en l'abonament, assegurà que "el futbol és així". És absolutament impresentable que el Mallorca a final de juliol no hagi pagat una mensualitat de la temporada passada als futbolistes del filial. És penós. És vergonyós.

Miquel Dalmau
"Els temps dóna i lleva raons", deia habitualmet l'admirat José María García, que acostumava també a assegurar que "la lloança debilita". És per aìxò que no parlaré bé de Miquel Dalmau Diana, a qui la història és ben segur que reconeixerà tot el mèrit i la feina que realitzà a favor del seu estimat Mallorca. Però avui no vull parlar de l'expresident, sinó del seu fill Miquel. Fou l'any 1992 quan Miquel Dalmau va fer possible que el Reial Mallorca es convertís en Societat Anònima Esportiva. Aleshores, el president acudia regularment els dissabtes dematins als entrenaments de la primera plantilla, que aleshores tenien lloc al vell Lluís Sitjar. Era habitual que contemplàs com s'exercitava la plantilla des de la banda i en companyia del seu petit Miquel, que gaudia pegant coces a la pilota. Em sap greu, però faltaria a la veritat si digués que aleshores ja vaig poder veure com Miquel Dalmau -em referesc al fill- seria un bon futbolista. En tot cas, han de saber que Miquel Dalmau jugà la temporada passada amb el Mallorca juvenil i que l'any que ve ho farà amb el Sant Francesc. Sembla que Miquel Dalmau ha tingut un disgust en comprovar com tracta el seu estimat Reial Mallorca la pedrera. Ah, una coseta més: un tècnic del Sant Francesc em diu que Dalmau és un jugador amb projecció. Vull dir, que per jugar al Mallorca no ha de menester el seu pare per res.

Pretendents
No descartin que la setmana que ve tornem a parlar de Llorenç Serra Ferrer i dels seus amics. Avui sembla impossible que Alemany i Serra s'entenguin, però si González és descartat... Així mateix no pot oblidar-se que l'advocat Tomeu Vidal representa un grup d'empresaris, bàsicament madrilenys, que també han mostrat interès per adquirir el Mallorca.

Fitxatges
Figo, Bataglia, Riquelme... Aquests importants fitxatges poden il·lusionar un sector d'aficionats del Reial Mallorca, però ningú no es pot imaginar que futbolistes tan cars es puguin fitxar i, a la vegada, aconseguir l'equilibri pressupostari del club. És tan impossible com voler nedar sense banyar-se.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.