Un estiu més, l'atenció dels mitjans de comunicació i dels aficionats del Reial Mallorca s'està centrant en l'assumpte de la venda del club. La compareixença d'ahir de Mateu Alemany no serví per a res més que per allargar uns dies més el que se suposa que n'és el darrer capítol. Alemany vol uns dies per reflexionar i prendre una decisió. Per tant, la resolució del futur del Reial Mallorca queda ajornada una vegada més. El primer que realitzà una oferta formal per aconseguir el 93% de les accions de la Societat Anònima Esportiva fou el britànic Paul Davidson. Llavors, Vicenç Grande era el president del club i el seu màxim accionista. Davidson protagonitzà un fet ridícul que es perllongà en tres mesos, fins i tot amb dues plantades a Grande.
Durant aquest temps, el sorgiment de noms no cessà. L'expropietari del Newcastle Freddy Shepherd va semblar una opció seriosa, però també s'anà esfumant amb el pas del temps. També hi hagué un pretendent uzbek, Miradil Djalalov, que hauria fet una oferta astronòmica pel Mallorca: 50 milions d'euros. Un altre dels possibles competidors dels quals es parlà al llarg de l'estiu passat fou l'empresari austríac Dietrich Mateschitz, propietari de Red Bull, encara que aquesta fou tal vegada l'opció més efímera de totes. Els comptes del club foren auditats en diverses ocasions perquè els possibles compradors tinguessin tota la informació necessària, però finalment tot quedà en un no-res. Un estat que esclatà amb el descontent de l'afició vermella. Ara bé, l'arribada de Mateu Alemany provocà que tothom tingués la sensació de veure la llum al final del túnel.
Mateu Alemany arribà a la presidència del Mallorca el passat 15 de gener. L'andritxol tornà a aterrar a la planta noble de Son Moix amb una opció de compra de les accions de Vicenç Grande que expirava el 30 de juny, però dia 8 d'abril Alemany es va comprometre a fer-la efectiva. Malgrat que l'arribada del nou president va obrir les portes a l'esperança, la situació esportiva del club no era la millor que podia tenir. El Mallorca havia perdut 0-3 contra el Reial Madrid i era penúltim en la classificació. La gestió d'Alemany durant aquest temps serví per aixecar els ànims tant de l'equip com dels aficionats. El canvi de joc dels de Gregorio Manzano fou espectacular i l'objectiu de la permanència es complí de bon tros.
La situació econòmica del club es va veure alleujada en finalitzar la temporada amb els traspassos de Juan Arango i Miquel Àngel Moyà, que asseguraren la supervivència econòmica en el pròxim curs. Aquestes vendes estaven previstes en el pla de viabilitat dissenyat per Pere Terrassa, que serà el camí a seguir a partir d'ara en cas que Alemany decideixi continuar fins al pròxim 30 de juny de 2010 com a president i màxim accionista del Mallorca. Un pla auster que no permetrà grans miracles esportius, però dirigit cap a la permanència.
