algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 21°
25°

Sentència culer

El Barcelona pega un cop d'autoritat i humilia el Madrid al Santiago Bernabéu amb un resultat històric. L'equip de Guardiola obre un marge de set punts

Reial Madrid 2
FC Barcelona 6

REIAL MADRID: Casillas, Sergio Ramos, Cannavaro, Metzelder, Heinze, Lass, Gago, Marcelo, Robben, Higuaín i Raúl. Huntelaar per Marcelo en el minut 59, Van der Vaart per Sergio Ramos en el 71 i Javi García per Robben en el 78.

FC BARCELONA: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré, Xavi, Iniesta, Messi, Henry i Etoo. Keita per Henry en el minut 60, Busquets per Touré i Bojan per Iniesta en el 84.

GOLS:
1-0: minut 14, Higuaín.
1-1: minut 17, Henry.
1-2: minut 20, Puyol.
1-3: minut 35, Messi.
2-3: minut 55, Ramos.
2-4: minut 58, Henry.
2-5: minut 75, Messi.
2-6: minut 83, Piqué.

ÀRBITRE: Undiano Mallenco (navarrès). Amonestà els locals Ramos, Marcelo, Van der Vaart i Javi García; i els visitants Abidal i Puyol.

El Barcelona és virtual campió de la Lliga de la manera somiada, amb exhibició futbolística al Santiago Bernabéu per 2-6 i elevant a la màxima essència un estil de joc virtuós per abocar a un any negre el Madrid, rendit al poder del seu etern enemic. Un resultat històric, que no s’havia produït mai al coliseu blanc.

La piconadora blaugrana passà pel Bernabéu per destrossar la il·lusió de la remuntada i per posar en evidència les mancances blanques amb un Leo Messi espectacular.

Amb la batuta de Xavi, la simfonia blaugrana fulminà en un tres i no res totes les especulacions de plantejaments tàctics. Al cap de 25 segons del xiulet inicial, el cervell culer ja havia xutat a la porteria de Casillas, el millor del Madrid.

L’ímpetu, l’escut i l’empenta d’un Bernabéu que començà il·lusionat guià el Madrid cap al gol en la primera acció de perill. La centrada mesurada de Ramos des de la dreta la rematà amb l’ànima Higuaín. La Lliga depenia d’un punt. S’alimentava un somni que va estar dos minuts a convertir-se en un malson.

Dues accions de Henry, que rescatà la seva millor versió per rememorar al coliseu blanc l’època de l’Arsenal, aixecaren tot seguit el Barcelona. Amb Sergio Ramos superat, Etoo no va arribar per mil·límetres en la primera i Henry va decidir jugar-se-la en la segona. Pilota a la xarxa i inici del recital.

En un obrir i tancar d’ulls, en cinc minuts, el líder capgirava el marcador amb un poder incontestable. En un partit marcat pels errors defensius, Puyol es va elevar davant la defensa rival per rematar a plaer i ajustat al pal i donar al barcelonisme el primer glop amb gust de títol.

Enmig dels retrets a Robben pel seu individualisme i d’una discussió posterior de Gago amb l’holandès, el monòleg culer s’imposà amb Xavi i Iniesta desplegant un futbol de molts de quirats. Dos futbolistes d’or que marcaren un estil de parets infinites que acabaven en ocasions de Messi, desencertat en les tres primeres, però que no malgastà un regal de Lass.

Messi robà la cartera al migcampista blanc i, a plaer i enmig del desconcert local, superà Casillas. Restaven deu minuts per al descans i el Madrid demanava a l’àrbitre que, més que el descans, assenyalàs el final del matx.

L’esfèric no durava gens en peus dels blancs i era eterna en poder dels blaugranes. La saga local corria de manera incansable, però semblava que caminaven davant el futbol de toc del rival. Rendit a l’evidència, Casillas salvava ocasions sense parar.

Perquè, en la represa, el nou impuls de coratge que conduí el Madrid a acurçar distàncies per mitjà de Sergio Ramos no serví de res.

Hi havia 35 minuts per endavant per intentar una nova remuntada en un escenari acostumat a les heroïcitats. Però l’abismal diferència de futbol ho va impedir. De nou Henry, en un altre error defensiu dels locals, aprofità una passada llarga i mesurada per superar Casillas amb un toc subtil.

Era el final de la Lliga. Quedava mitja hora de passeig del Barcelona al camp de l’etern enemic. De goig culer davant un equip erosionat, que deixà espais aprofitats per Messi per marcar el cinquè i, fins i tot, per Piqué, que s’afegí a la festa per fer el sisè a la mitja volta gairebé sense espai.

La darrera exhibició del Barça al Bernabéu havia acabat amb aplaudiments per a Ronaldinho. Iniesta n’agafà el relleu. Substituït per Guardiola, escoltà des de la graderia més mamballetes que xiulets. El madridisme acabà retut a un estil de futbol del qual és a anys llum.

Guardiola: "Guanyar en aquest camp és meravellós"

L’entrenador del Barcelona, Josep Guardiola, va destacar la tasca del seu equip, va elogiar el Reial Madrid, es va sentir gairebé campió i va reconèixer que un triomf en el Bernabéu, un camp "d’aquesta grandesa i davant un rival de la qualitat" dels de Juande Ramos, "és meravellós".

El tècnic blaugrana va destacar que "el Reial Madrid mai no abaixa els braços" i va assumir que el Barcelona va tenir "una mica de sort de fer el quart gol tan aviat. "He de felicitar el Madrid. Aquí hem fet una passa immensa per ser campions, però només la grandesa d’un equip com el Madrid ha evitat que ho fóssim abans i ha fet que haguéssim de venir aquí a vèncer. El Madrid mai no abaixa els braços", va dir Guardiola.

El preparador del Barcelona va passar per alt la falta de reconeixement d’alguns sectors de Madrid. "No és falta de respecte. Es tracta de parlar i crear ambient. Estaria bé, de tota manera, que seguissin l’exemple de Raúl i de Casillas. Hem estat fidels a la nostra idea tot l’any. Hem vingut a guanyar el partit", assegurà el tècnic.

"És una nit meravellosa perquè guanyar en aquest camp tan gran i davant d’aquest club tan espectacular és una gesta molt gran".

"Els grans d’Europa ens han superat, ho hem d’assumir"

Juande Ramos, entrenador del Madrid, va reconèixer que el Barcelona "es troba un esglaó per sobre" del conjunt blanc i que els "grans d’Europa" com el quadre blaugrana i el Liverpool, els quals el seu equip no ha pogut vèncer, "ens han superat i cal reconèixer-ho encara que faci mal".

"Ha demostrat que va ser superior, però els primers gols varen arribar per errors que no esperàvem i se n’ha aprofitat. Després havíem d’intentar guanyar de qualsevol manera i això ha provocat un marcador tan voluminós", va explicar el tècnic.

Juande va dir que "hem perdut moltes de les il·lusions que teníem de guanyar la Lliga. El Barça ha estat superior i ha vençut merescudament", va afegir per negar que l’equip blaugrana hagués propinat "un bany" als blancs. "No ha estat un bany. L’1-1, el 2-1 i el 4-2 han arribat molt aviat. Amb avantatge al marcador és un equip molt fort i hem fet un gran esforç. Ens han fet mal amb jugadors ràpids".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per No al Barça-Madrid, fa mes de 15 anys
La força de Catalunya no ens la dóna cap Déu, ni ens torna cap cèntim ni cap catalanoparlant dels que Espanya ens roba cada dia clavar cap nombre de gols al Madrid un cop o dos l'any. Ni els catalans som cap poble escollit més que pels catalans mateixos.

El Barça-Madrid, que es deixi de jugar ja d'una vegada. Nosaltres no hi fem res a la lliga dels espanyols. Prou d'anestèsia.
Valoració:-1menosmas
Per ¿señorio?, fa mes de 15 anys
Aquesta es una història real. Va succeir a Brusseles disabte vespre. Un bar d'aquesta ciutat on es reuneixen habitualment espanyols a veure futbol de la LFP. La majoria de parroquians espanyols de Madrid i del Real, pocs seguidors del Barça, algun català discret i una mallorquina del Barça. Els madrilenys amb banderes espanyoles. La mallorquina es dirigueix als portadors de la bandera "No sabia que jugaba la selección española". Contesta dels madrilenys "El Barça no es español"." De momento- diu la mallorquina-l esta bandera es del estado al que legalmente pertenezco". Continuaren insults i senyes groseres amb el dit mitja. A mida que transcorria el partit la mallorquina es posa a cantar el "Tot el camp es un clam, ...tan se val don venin..."etc. La gent de Madrid correspongué amb amenaces, insults masclistes. I un no saber està que feia feredat. Ah! els madrilenys eren funcionaris del govern espanyol, per cert.
Valoració:47menosmas
Per FONER, fa mes de 15 anys
Per tots voltros,venuts catalanistas....Visca el MALLORCA s'equip de la meva terra...
Valoració:-9menosmas
Per Llorenç, fa mes de 15 anys
Enhorabona al redactor de DdB que a la edició impresa se li ha acudit la idea del titular "BON COP DE FALÇ" Ho diu tot. És el millor titular de tots els que he llegit, i n'he llegit molts.
Valoració:42menosmas
Per Berenguer, fa mes de 15 anys
Fogater, simplement havia fet un comentari descriptiu d'un fet que em cridà l'atenció. L'enhorabona a tots els que se senten identificats amb els colors del Barça pel triomf aconseguit (a mi no m'agrada el futbol).
Valoració:2menosmas
Per fogater, fa mes de 15 anys
Berenguer... ets un poc així-així. Cantaven campeones i altres vegades canten we are the champions i altres vegades campions, que de tot hi ha. Jo estava dins un bar on tots eren mallorquins de poble i del barça i a més de cantar l'himne del Barça i tot això també s'hi va cantar campeones. Probablement l'única paraula en foraster que s'hi va sentir durant aquelles dues hores (no s'hi sentia tampoc la retransmissió oral del plus perquè tenien la ràdio posada: sí, en Puyal).
Valoració:6menosmas
Per Berenguer, fa mes de 15 anys
Sí, sí... però a les Rambles els aficionats cantaven CAMPEONES! CAMPEONES! Bon exemple de catalanitat, sí senyor!.
Valoració:-14menosmas
Per T'HO IMAGINES?, fa mes de 15 anys
LLIR ENTRE CARDS
T'imagines?
SALVADOR SOSTRES
T'imagines que la moció de censura de l'Oriol Giralt hagués prosperat? T'imagines que el president Laporta s'hagués rendit i hagués fet cas dels qui deien que no tenia credibilitat per continuar? T'imagines que ens haguéssim cregut que jugar amb la senyera a la samarreta perjudica la imatge del Barça? T'imagines que no haguéssim cregut en nosaltres mateixos, en l'aura mítica de Cruyff, en fer-ho sempre bonic, en el talent com a expressió, l'excel·lència com a ambició i la dignitat nacional com a ètica referencial? T'imagines que ens haguéssim posat pràctics com demanava el Sandro? T'imagines que haguéssim sacrificat la figura del president tal com demanava el Soriano? T'imagines que ens hagués faltat el coratge, l'amor i l'esperança? T'imagines que haguéssim renunciat a Ítaca, a Youkali, a Shangri-La? T'imagines que no haguéssim tingut clar qui eren els dolents i qui els bons? T'imagines que ens haguéssim tornat a endinsar en la tenebrosa teranyina del passat? Ahir el Barça va fer emmudir el Bernabéu, però també Espanya. Va ser una victòria però també una manera de guanyar. Van ser 3 punts però també l'explicitació d'un destí. Va ser una golejada però també la marca d'una indiscutible superioritat moral. Ahir el Barça va guanyar perquè tenim raó. Ahir el Barça, que és l'exèrcit de Catalunya, va dibuixar al cor de Madrid la nostra definició d'honor i d'orgull i què significa ser català. Ahir va comptar el talent individual però també la inspiració col·lectiva d'un equip i d'un club que duen una nació al cor i un desig molt concret i molt clar de justícia i de llibertat. Ahir Guardiola no només va dictar el seu futbol sinó que va explicar com havia estat educat pels seus pares. No va ser només futbol: va ser vida, transmissió de valors, veritat heretada, la fe dels nostres avis. Ahir, des del cel, l'Armand Carabén i el pare de Joan Laporta es miraven el partit emocionats i orgullosos del millor president que ha tingut mai el Barça. I Déu va recordar per què ens estima tant, per què ens va fer a la seva semblança.

http://paper.avui.cat/article/cultura/162841/timagines.html
Valoració:14menosmas
Per Xesca, fa mes de 15 anys
Mem si no ho podrem celebrar!!!


http://esports.e-noticies.cat/puyol-li-fa-un-peto-a-la-senyera-28716.html
Valoració:16menosmas
Per Xesca, fa mes de 15 anys
Bon cop, sí senyor. Celebrem-ho. No és hora de teoritzar en negatiu.
Visca el Barça, visca Guardiola i visca la terra.
No tenim qualitat política però tenim Barça!
Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente