No passa res. El Reial Mallorca perdé ahir (2-0) amb el Celta, però continua, quan falten vuit jornades, tres punts per sobre del descens. Després de set partits -un amb Cúper i sis amb Manzano- sense conèixer la derrota, el conjunt de Fernando Vázquez, que havia encaixat tres derrotes consecutives, superà els vermellencs.

El Celta, sense fer un partit excepcional, aprofità les seves oportunitats davant d'un Mallorca que jugà bé en la primera part, tot i no mostrar-se encertat en la rematada final, però que desaparegué després del descans. Ahir, Manzano no l'encertà en els canvis.

Tot just començar el partit, i encara abans que es complís el primer minut de joc, Arango, a boca de canó, rematà completament sol una bona centrada de Tuni, però l'esfèrica sortí a fora per poc. La rèplica gallega arribà ben aviat, però Baiano no sabé aprofitar la bona jugada de Canobbio.

El partit havia començat amb intensitat en uns primers minuts desconcertants. Però quan els futbolistes encara no havien agafat la posició millor, una gran volea de Jorge fou rebutjada en curt per Prats i Contreras, atent, inaugurà el marcador. Just s'havia complert el minut 6.

Una bona acció de Tuni no fou aprofitada per Víctor en una rematada a boca de canó. Tres minuts després, en el 20, De Ridder realitzà una gran passada que deixà Baiano tot sol davant Prats. El brasiler l'encertà i deixà el partit mig sentenciat (2-0).

El Mallorca cercà la reacció i disposà d'oportunitats per minvar l'avantatge gallec. Doni, amb un gran xut; Tuni, ben sol davant Pinto; Nunes, de cap; Navarro, amb un gran llançament de falta... podrien haver marcat, però els faltà punteria. I Iturralde González assenyalà el camí dels vestidors.

Vázquez i Manzano revolucionaren els seus onzes respectius en el descans. El tècnic gallec es decidí per Núñez i per Iriney en substitució de Jorge i De Ridder, col·locant Iriney com a segon pivot devora Oubiña per intentar dotar de més consistència el seu joc.

Per la seva banda, Manzano transformà l'equip a la recerca de la reacció, amb l'entrada de Campano i de Pisculichi en substitució de David Cortés i de Tuzzio. El tècnic de Jaén situà Campano com a lateral dret, mentre que Navarro passava a jugar de central, devora Nunes, i Tuni endarreria la seva posició fins a la banda esquerra de la defensa. Pisculichi es col·locava així a la banda esquerra del centre del camp, mentre que Víctor i Arango continuaven com a homes més avançats.

Però res no sortí com s'havia previst, ja que el Celta es convertí en el dominador total del matx. Els locals, ara sí, disposaven del control de la pilota i no es torbaren gaire a disposar d'oportunitats clares. Silva, dues vegades, Iriney... podrien haver augmentat l'avantatge. El Mallorca estava contra les cordes, però Doni, amb una rematada espectacular, estigué ben a punt de marcar. Ho evità un Pinto excepcional.

Manzano no tardà a veure que el Mallorca no funcionava i optà per Borja, que es col·locà de pivot, en lloc de Tuni. Així, hagué de retocar de nou l'equip, reubicant ara Navarro com a lateral esquerre, mentre que Pereyra se situava de central. La reacció no es produí i el Celta s'endugué els tres punts.