El publicista Lluís Bassat (Barcelona, 1941) i l'advocat Joan Laporta (Barcelona, 1962) són els grans favorits a convertir-se en el trenta-quatre president de la història del Barcelona, en les eleccions més atomitzades de sempre que se celebraran avui.
A més de Bassat i Laporta, uns altres quatre candidats: els empresaris Jaume Llauradó (Barcelona, 1944), Josep Martínez-Rovira (Barcelona, 1943) i Jordi Majó (Mataró, Barcelona, 1950) i l'exrepresentant de jugadors Josep Maria Minguella (Guimerà, Lleida, 1941) lluitaran per aconseguir la victòria.
Pràcticament la totalitat dels pronòstics i les enquestes determinen que el triomf serà una tancada lluita entre Bassat i Laporta, dos estils diferents d'entendre el Barcelona i que en les passades eleccions, les de l'estiu de 2000, van ser de la mà i van caure derrotats davant de Joan Gaspart.
Bassat s'ha envoltat de la 'crême de la crême'. Ha reunit barcelonistes de provada solvència i una bona representació de la societat civil catalana. Amb el publicista es troben Salvador Alemany, directiu amb José Luis Núñez i amb Gaspart, amb qui va ser l'home del bàsquet. També hi és un polític i advocat com Miquel Roca i Junyent, un dels 'pares' de la Constitució Espanyola, i un símbol com Josep Guardiola, que va decidir aparcar la seva trajectòria esportiva per atendre la trucada de Bassat i posar-se a la seva disposició per ser el nou director tècnic.
Malgrat sortir com a favorit, tal com ho van ratificar les diferents enquestes, Bassat ha trobat en Joan Laporta un duríssim rival i, a més, el publicista no ha estat prou hàbil a l'hora d'explicar com anava a nomenar president de la Fundació del club Alemany, si aquest no anava a formar part de la seva candidatura.
Laporta representa el nou estil de la Barcelona dels negocis. El seu grup, llevat comptades excepcions, té una mitjana d'edat determinada (entorn dels 40), un perfil molt marcat (executius triomfadors) i una idea molt diferent a la de la resta per treure endavant el club.
S'ha recolzat en Sandro Rosell, un exalt executiu de Nike, encarregat de negociar el contracte entre la multinacional del bumerán i la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), i amb el qual va coincidir de joves jugant a futbol. Laporta garanteix una «ruptura absoluta» amb el passat i una manera diferent de fer les coses. Les seves negociacions amb el Manchester United per aconseguir els serveis de David Beckham serveixen com a exemple, però també la forma en la qual pensa dirigir el club.
A molta distància de Bassat i Laporta, es troben els altres quatre aspirants. Un d'ells, Jaume Llauradó, un històric barcelonista, participarà per quarta vegada en unes eleccions. Les dues primeres les va fer donant suport a Víctor Sagi (1978) i Sixte Cambra (1989), i en les de 2000 es va retirar durant la precampanya. Llauradó va ser vicepresident amb Gaspart. Ara ha tirat la casa per la finestra per aconseguir el seu objectiu i la seva campanya s'ha centrat en els noms.
