Ariel Ibagaza (1) substituí Paco Soler en el minut 64 de partit, mentre que Samuel Eto'o (1) entrà per Javier Olaizola en el minut 67.
1 SARAGOSSA: Juanmi (1), Solana (1), Lanna (2), Aguado (1), Aragón (1), Milosevic (1), Garitano (2), Martín Vellisca (2), Acuña (2), Sundgren (1) i Marcos Vales (-).
Laínez (1) substituí Marcos Vales en el minut 4 i Luis Helguera (1) entrà per Aragón en el minut 69.
ÀRBITRE: Rodríguez Santiago (1). Expulsà el porter del Saragossa Juanmi en el minut 4 de partit per tocar una pilota amb la mà fora de l'àrea, interceptant una manifesta ocasió de gol, el defensa Aguado en el minut 55 per doble amonestació i Engonga de manera directa en el minut 88. Amonestà amb targeta groga un membre de la banqueta aragonesa en el minut 18 i el migcampista Santi Aragón en el minut 61.
GOLS:
1-0: minut 18, Carlos, de passada de Tristán.
1-1: minut 45, Garitano, de penal.
Un punt considerant que el Saragossa jugà amb nou homes des del minut 55 és, sense dubte, poc, molt poc. I és que el Reial Mallorca es mostrà ahir sense idees per superar l'entramat defensiu dels aragonesos. Al final, encara hi va haver sort, ja que Garitano envià al pal un llançament de penal quan just faltaven dos minuts per al final.
És mal de saber quines eren les intencions inicials del Saragossa de Txetxu Rojo, ja que just disposà dels onze efectius quatre minuts. Diego Tristán provocà que Juanmi perdés la pilota fora de l'àrea i el porter saragossista es va haver de lluir per aturar el xut de Paco Soler. Rebutjà la pilota amb les mans fora de l'àrea i Rodríguez Santiago no ho dubtà, i l'expulsà. Fou just, ja que l'ocasió de gol era clara "manifesta, diu el reglament. El porter suplent Laínez, que es mostrà nerviós en excés, entrà en el terreny de joc, mentre que el «sacrificat» fou Marcos Vales.
El Saragossa, aleshores, semblà conformar-se amb el resultat inicial, conservant el perillós Milosevic com a home més avançat. El Mallorca dominà territorialment, controlà la possessió de l'esfèric i cercà reiteradament la porteria rival. S'havia d'obrir el meló, encetar el marcador, i el Mallorca situaria així el partit en el millor marc per obtenir un còmode triomf. Les ocasions no eren clares, però el domini era tan aclaparador...
Poc després que es complís el primer quart d'hora, Tristán, en possible fora de joc, serví una pilota enrere i Carlos, que s'avançà a Laínez, envià la pilota al fons de la xarxa. De res no serviren les protestes dels jugadors aragonesos, ni de Rojo, ni dels integrants de la banqueta... i el gol pujà al marcador. El Mallorca tenia el partit on volia. El Saragossa, amb un home menys, tenia l'obligació d'arriscar, almanco una mica, per intentar l'empat. El fet és que per uns moments semblà que la golejada també just era qüestió de temps. Tot i això, el cronòmetre avançà, el Saragossa mostrà petites dosis de recuperació, tímids intents d'aproximació a la porteria de Leo Franco, però res seriós. Quan el quart àrbitre José María Gil García ensenyà el rètol amb els tres minuts de perllongació, la primera part ja semblava esgotada, morta. Res més enfora, ja que un absurd penal de Nadal sobre Sundgren suposà l'empat. Garitano, des del punt fatídic, no fallà. El Mallorca va treure de centre, i res pus, ja que l'àrbitre assenyalà el camí dels vestidors.
El conjunt de Vázquez sortí a la segona meitat disposat a sentenciar el partit el més aviat possible. Dominà territorialment i Carlos, Siviero i Armando disposaren de clares oportunitats per desnivellar el marcador. En el minut 55, Aguado va fer una dura entrada sobre Stankovic. L'àrbitre li mostrà la pertinent cartolina admonitòria i, com ja n'havia vista una en el minut 40, just després li ensenyà la vermella. El Saragossa es quedava amb just nou homes sobre el camp. Guanyar era ja una obligació inexcusable. Els aragonesos, en tot cas, són un bon equip i tenen recursos més que suficients per adormir el partit. Una lesió que necessita d'asistència mèdica i la llitera rodant i un centre del camp amb un grapat d'homes que saben tocar la pilota eren armes més que suficients per intentar mantenir l'empat fins el final.
El millor argument del Mallorca havia de ser la rapidesa. Vázquez cercà solucions. Primer donà entrada a Ibagaza en el lloc de Paco Soler i després a Eto'o en substitució d'Olaizola. El Mallorca es convertia així en un equip molt més ofennsiu, ja que l'argentí es col·locà com a mitja punta, mentre que Eto'o se situà a la banda dreta del centre del camp, retardant Armando la seva ubicació fins el lateral dret.
El Mallorca ho intentà fins a l'avorriment, però sense fortuna. Rojo tenia perfectament ordenats els seus homes que, xino xano, veien córrer el cronòmetre. Arribats al minut 75, el Saragossa ja no volia ni perdre temps retenint la pilota. Els cremava als peus i la potada per amunt era el recurs més emprat. La condemna de l'empat semblava sense apel·lació possible, però... Comprovada l'habilitat de Diego Tristán per definir en els darrers minuts de partit, foren pocs els que abandonaren la seva localitat abans d'hora. S'havia d'esperar el xiulet final, ja que el gol podia arribar en el darrer sospir. El públic ho sabia i animà els darrers minuts com no ho havia fet fins aleshores. Tristán i Ibagaza ho provaren, però sense recompensa. Però quan faltaven dos minuts, una internada dins l'àrea de Martín Vellisca fou aturada en falta per Engonga. Clar, penal i expulsió. Garitano fou l'encarregat de xutar, però en aquesta ocasió la pilota s'estavellà en el travesser. Encara restava temps per somiar en el miracle, però ahir no arribà. El Saragossa havia conquerit un important punt amb nou homes sobre el camp des del minut 55. Tota una proesa.
