RAYO VALLECANO: Keller (1), Cota (2), Llorens (1), Alcázar (2), Estíbariz (1), Míchel II (2), Luis (2), Hernández (1), Bolo (2), Ferrón (1) i Poschi (1).
Van den Bergh (1) i Canabal (2) substituïren Alcázar i Bolo en el minut 57 i Míchel (2) entrà per Poschi en el minut 65.
REIAL MALLORCA: Leo Franco (2), Olaizola (1), Fernando Niño (2), Siviero (0), Miquel Soler (1), Engonga (2), Lauren (1), Carreras (1), Djokaj (1), Ibagaza (0) i Carlos (1).
Miquel Àngel Nadal (1) substituí Ibagaza en el minut 41, Gabrich (1) entrà per Carlos en el minut 54 i Paco Soler (1) suplí Djokaj en el minut 72.
ÀRBITRE: Miguel Àngel Pérez Lasa (1) del comitè basc. Amonestà Cota en el minut 29, Poschi en el minut 45 i Leo Franco en el minut 58 i Engonga en el minut 74. Expulsà Siviero per doble amonestació en el minut 33.
GOLS:
0-1: minut 43, gran centrada de Djokaj i Carreras, de cap, envia la pilota aferrada al pal lluny de Keller.
1-1: minut 65, gran xut de Luis des de fora de l'àrea que Leo Franco no pot fer res per aturar.
2-1: minut 86, Canabal capgira el marcador.
INCIDÈNCIES: Els abonats del Rayo decidiren en referèndum que el camp de Vallecas es digui ara Teresa Rivero.
Es repetí la història. Un altre gol als darrers minuts serví perquè el Rayo Vallecano capgiràs el marcador i sumàs tres importants punts. El Mallorca, tal com ocorregué davant el Madrid i el Molde, va rebre un gol en el darrer alè i, altre cop, es quedà sense recompensa.
El Reial Mallorca varià el seu disseny habitual a Vallecas. La derrota davant el Reial Madrid i l'empat amb el Molde amb la conseqüent eliminació de la Lliga de Campions, a més de la lesió d'Stankovic, provocaren la revolució. Així, Djokaj ocupà la banda esquerra al centre del camp, Carreras se situava com a segon pivot, mentre Ibagaza navegava entre el centre del camp i la avantvanguarda.
La pissarra quedà enrere i els primers minuts foren de desconcert. Ni uns ni altres aconseguien dominar el centre del camp i la pilota es movia sobre la gespa sense verticalitat. El Mallorca controlava una mica més la pilota, però el Rayo feia gala d'una major verticalitat. Així, les primeres ocasions de gol foren per als homes de Juande Ramos. Bolo, en dues ocasions, pogué inaugurar el marcador, però Miquel Soler encertà a rebutjar l'esfèric a córner en el minut 5. Poc després, Bolo sí encertava a connectar un gran cop de cap que Leo Franco, excepcional, desvià a córner.
El Mallorca anà agafant la millor ubicació amb el pas dels minuts, però no aconseguia arribar amb claredat als voltants de la porteria de l'americà Keller. Engonga, poc després que es complís el primer quart d'hora, fou l'autor del primer xut a porta dels mallorquinistes.
Djokaj, després d'una gran passada de Lluís Carreras, disposà d'una clara ocasió, però no encertà a marcar. Dos minuts després, el serbi, que demostrà la seva habilitat a l'hora de desmarcar-se, envià la pilota fora.
El Mallorca no havia fet un gran primer temps, però havia aconseguit inaugurar el marcador. El Rayo Vallecano sortí al terreny de joc decidit a igualar el partit al més aviat possible. El conjunt de Ramos posà setge, de sortida, a la porteria mallorquinista. Madrid i el Molde semblava angoixar els illencs. Leo Franco aturà dos xuts consecutius de Canabal i el malefici dels darrers minuts semblava acabat. Ni parlar-ne. Canabal s'encarregà de recordar que el partit no havia acabat i capgirà el marcador. La història, ja ho saben, és cíclica.
