Dani (2) substituí Biagini en el minut 46, Paunovic (1) entrà per Stankovic en el 74 i Carreras (-) per Luque en el 84.
0 VALLADOLID: César (1), Torres Gómez (1), Santamaría (1), Peña (2), García Calvo (0), Vizcaino (1), Turiel (1), Lozano (1), Caminero (0), Víctor (2) i Peternac (0).
Alberto (0) per Peternac en el minut 62, Chema (0) per Turiel en el 72 i Klimowick (0) per Caminero en el 77.
ÀRBITRE:Evaristo Puentes Leira (1). No tingué dificultats per controlar el partit i comptà sempre amb la col·laboració dels jugadors. Va ser protestat en algunes ocasions per l'afició mallorquinista. Amonestà Torres Gómez (m.47) i Klimowick (m.92).
GOL:
1-0: minut 52, Dani penetra a l'àrea i sorprèn César amb un xut creuat.
INCIDÈNCIES:El Mallorca va ser rebut amb grans aplaudiments per part de l'afició, després de la proesa a Londres dijous passat. 13.897 espectadors presenciaren el partit i deixaren en taquilla 4.002.600 pessetes. El partit es disputà en un terreny de joc en bones condicions i amb una temperatura ideal per a la pràctica de l'esport.
El Mallorca derrotà el Valladolid, per la mínima, en un partit mediocre. El gol de Dani, en el minut 52, va ser una de les escasses notes positives en un equip especialment desencertat i sense una gran capacitat de portar el ritme del joc.
Des de fa temps, el Mallorca de Cúper ha demostrat que la seva millor arma és el futbol de control, la pressió sobre l'adversari i el replegament defensiu. Paral·lelament, els seus pitjors rivals són precisament aquells que practiquen un futbol similar i planifiquen el contraatac a un equip que juga contraatacant. El Valladolid, ahir, pressionant sempre sobre la primera línia mallorquinista i ocupant el centre del camp, mai no va deixar maniobrar amb eficàcia els jugadors de creació locals. Per altra banda, Cúper, que tampoc no ens té habituats als canvis, ahir deixà fora Dani i Paunovic durant el primer temps, mentre que Luque jugà des de l'inici per primera vegada i Stankovic recuperava el seu lloc a l'equip. Tanmateix, els canvis tampoc no foren gaire propicis, però segurament l'entrenador mallorquinista volia oxigenar alguns dels jugadors més desgastats a la semifinal de la Recopa.
El Valladolid es dedicà durant tot el primer temps a adormir el partit, a anestesiar el Mallorca i a intentar sorprendre'l; però la defensa mallorquinista mai no perdé la concentració durant el joc. Exceptuant Roa, que de tant en tant posa de manifest alguna de les seves extravagàncies, la defensa va ser la línia més segura i més rígida de l'equip. La resta amb prou feines tingué espais i possibilitats durant tot el primer temps. Els visitants Víctor, Turiel i Lozano es movien fàcilment per tot el camp, controlaven, dominaven i obligaven els centrecampistes locals a anar sempre a remolc i a cometre faltes constantment. Tampoc no hi hagué ocasions de gol. El Mallorca únicament disposà d'una jugada clara a l'àrea i Luque envià la pilota fora. Mentrestant, el Valladolid disposà de més ocasions, però tan sols disparà dues vegades a la porteria de Roa. El partit era espès, sense joc, sense qualitat per part dels dos equips.
Dani marcà la diferència al segon temps. Amb el gol, en el minut 52, en la seva primera ocasió clara, sentencià el partit i posà en evidència el futbol especulatiu del Valladolid. Luque i Biagini no havien tingut espais ni capacitat de desbordar la defensa visitant, durant tot el primer temps. No obstant això, Cúper mantingué Luque sobre el camp. Amb el gol a favor, el partit entrà en una fase més viva i més dinàmica. El Valladolid havia de despertar i passar del control a l'efectivitat. Kresic féu entrar Alberto i Klimowick, els seus dos millors artillers, però ni així millorà el seu joc ni intimidà excessivament Roa. El Mallorca, només amb la inspiració de Dani i amb la compostura defensiva capitanejada per Engonga, aconseguí mantenir el tempus del partit, sense gaire riscs.
Per ventura, hi havia un cert síndrome Recopa. Es tenia present que generalment, després dels grans partits internacionals del Mallorca, havia seguit un mal partit de Lliga com a conseqüència de la relaxació i el cansament. Tanmateix no va ser així. El Valladolid ho posà massa fàcil. Controlà, acaricià i dominà més la pilota, però al costat dels jugadors lluitadors només té alguns homes que es passegen sobre el camp, portant a l'esquena el nom d'un gran jugador del passat. A tot això, s'ha d'afegir que la defensa local mai no deixa maniobrar amb comoditat els puntes i, com a conseqüència d'això, ahir ni Peternac, ni Alberto, ni Klimowick mai no tinguren espais ni ocasions clares de gol.
El Mallorca afronta aquest final de Lliga en una bona situació, tot i que té un calendari força dificultós. Cúper i l'equip són conscients que les pròximes setmanes són dures i crucials en el còmput final de la Lliga i de la Recopa. Tot i la rotació que està fent, alguns jugadors, curiosament elegits inicialment per l'entrenador argentí com ara Chupa López i Pineda, semblen estar descartats. Això mateix passa amb Carlos i Arpón. En qualsevol cas, aquest Mallorca que mai no havia aspirat a tant i que mai no havia tingut el nivell competitiu que té, és escàs en recursos i ha perdut capacitat ofensiva. Cada cop és major la seva capacitat de contenció, però a mesura que passa el temps, té majors dificultats ofensives. Només Dani i conjunturalment Biagini i Paunovic mantenen el nivell. De la resta, val més no parlar-ne. Ningú no exigeix més, perquè tothom és conscient que la corda es pot rompre qualsevol moment. Arriben temps difícils, perquè quan un gairebé ha arribat al cim, augmenta la seva exigència i se sap en el punt de mira, per bé i per mal.
Ahir, el Valladolid va ser un aperitiu difícil de digerir, perquè es limità a posar dificultats i entrebancs, però no tingué cap intenció mínimament atrevida.
