1MALLLORCA: Roa (2), Olaizola (2), Marcelino (2), Siviero (2), Miquel Soler (2), Vicente Engonga (2), Lauren (1), Ariel Ibagaza (1), Stankovic (1), Leo Biagini (1) i Dani Garcia (2).
Ariel «Chupa» López (1) substituí el seu compatriota Leo Biagini en el minut 65, Paunovic (1) entrà al camp per Ariel Ibagaza en el minut 68 i Paco Soler (1) substituí Iovan Stankovic en el minut 82.
0BETIS: Prats (3), Cañas (1), Solozábal (2), Olías (2), Luis Fernández (2), Merino (1), Ito (2), Finidi (1), Fernando (0), Benjamín (1), Oli (0).
Denilson (1) substituí Benjamín en el minut 52, Alexis (1) entrà per Fernando en el minut 62 i Ayala (1) per Cañas en el 68.
ÀRBITRE: Juan Antonio Fernández Marín (2) del col·legi valencià, tingué una bona actuació. Intentà deixar jugar i intentà frenar el joc. Amonestà Merino (m.65), Marcelino (m.72), L. Fernández (m.77) i Engonga (m.90).
GOL:
1-0: minut 82, Dani remata a la xarxa un córner servit per Stankovic, després de rematar primer Marcelino.
INCIDÈNCIES: Terreny de joc molt tou després de les pluges d'aquestes setmanes. 12.971 espectadors a la graderia que deixaren 7.270.000 pessetes a les taquilles.
Cúper i Clemente tenien ahir un duel particular. Ambdós comptaven en el seu currículum d'aquesta lliga un mateix denominador, el de ser els entrenadors més rendibilitzadors. No en va, el basc ja és qualificat com a míster «un a zero», i l'argentí, ja se sap, és l'entrenador que millor rendiment és capaç d'extreure del seu equip, amb menys gols a favor i un percentatge elevadíssim de punts amb un mínim de gols a favor. I, Cúper guanyà una vegada més la partida. Aquest cop l'un a zero va ser favorable al Mallorca i Clemente perdé el seu segon partit a la Lliga, ambdós també per un a zero. Primer a Barcelona, davant l'Espanyol, i ahir, a Palma, davant el Mallorca, Clemente ha hagut de claudicar davant entrenadors argentins.
Prats intervingué amb encert en les millors ocasions atacants locals, mentre que el porter local Roa contemplava el partit com un convidat de pedra. El Mallorca triangulava pel centre amb Ibagaza i cercava les bandes, però Lauren i Stankovic ho tenien especialment difícil davant el tap que havia disposat Clemente. El camp tampoc no permetia floritures i impedia que la pilota circulàs amb la rapidesa necessària per contratacar amb efectivitat. Els centrecampistes mallorquinistes no jugaven còmodes davant la pressió adversària i els davanters locals rebien poques pilotes en condicions. Ni Dani ni Biagini podien desplegar el seu joc habitual i a penes no disposaven d'ocasions nítides. L'àrea semblava un terreny impossible per als dos equips. Mentre el Mallorca ho intentava fent anar la pilota arran de terra i intentant aprofitar la rapidesa, el seu contrincant sempre ho feia amb pilotes llargues a les bandes o bombejant pel centre, sense perill.
Però un dels escassos córners que Stankovic llançà amb verí va ser rematat per Marcelino i Dani envià la pilota a la xarxa. Era el minut 82 i havia arribat allò que semblava impossible. L'única pilota que Prats no tingué ocasió de tocar es convertí en el gol de la victòria local.
El gol esperonà els de Cúper i durant els darrers minuts semblaven cans de bou, convençuts que havien d'anihilar el rival i que havien d'aguantar, com fos, les darreres empentes del Betis. Durant els minuts finals, la pilota rondà sempre la porteria de Roa, amb un Betis rabiós. Tanmateix, com passa sovint, els davanters locals disposaren de més espais i feren els millors contracops. Dani, en el minut 89, llançà una pilota al travesser quan es trobava sol davant Prats, després d'una jugada magnífica de la davantera local.
No es podia demanar més. Sense ser un bon partit s'havia obtingut el millor resultat possible i es demostrà, una vegada més, que els líders tenen alguna cosa especial que els fa millors que els rivals.
