1 MALLORCA: César Gálvez (0), Olaizola (1), Siviero (2), Marcelino (2), Miquel Soler (1), Soler (2), Lauren (1), Stankovic (2), Arpón (1), Dani (1) i Ariel López (2).
Fernando Niño (-) substituí Arpon en el minut 80, Biagini (-) entrà per Ariel López en el minut 82 i Carreras (-) per Soler en el 86.
1 HEART: Rousset (1), Naysnith (1), Weir (1), Salvatori (1), Ritchie (1), McCann (0), Adam (0), Hamilton (1), Locke (1), Makel (0) i Pressley (0).
Homes (0) substituí McCann en el minut 52 i McPherson (-) entrà per Makel en el minut 84.
ÀRBITRE:Hermann Albrescht (1). Amonestà amb targeta groga Olaizola (m.17) i Ariel López (m.19) del Mallorca i Makel (m.25), Hamilton (m.45), Richie (m.77) i Salvatori (m.91).
GOLS:
1-0: minut 47, Ariel López remata de cap un servei perfecte de Lauren per la dreta.
1-1: minut 76, Hamilton, remata de cap a la frontal de l'àrea, després d'una errada clamorosa de César Galvez.
INCIDÈNCIES:Mesures màximes de seguretat ahir en el Lluís Sitjar. Presenciaren el partit 12.218 espectadors i es recaptaren 18.282.500 pessetes, en un partit en el qual fins i tots els socis hagueren de passar per taquilla. Els dos mil aficionats escocesos que es donaren cita al Lluís Sitjar passaren gairebé desapercebuts davant l'animació constant del fons sud. Els serveis de seguretat hagueren d'actuar durant el partit, tot intentant que els espectadors de general fessin ús dels seus seients.
El Mallorca superà, ahir vespre, la primera eliminatòria de la Recopa, en un partit intens, però escàs de qualitat futbolística. Els mallorquinistes sortiren al camp disposats a treure profit a la renda d'Edimburg i evitar la sorpresa. El Heart, per la seva banda, havia d'arriscar amb coneixement, amb precaucions, perquè tampoc no podia encaixar gols. El primer temps, de fet, va respondre perfectament al que es pressuposava que seria el partit. Però el gol d'Ariel Chupa López en el minut 47, tot just quan s'havia iniciat el segon temps, capgirà radicalment el ritme del partit. Tanmateix, el ritme del matx a penes no canvià, perquè els recursos escocesos tampoc no eren d'allò millor. Només els quinze darrers minuts, arran del gol de l'empat visitant, després d'una errada clamorosa del porter local César Gálvez, el Heart imprimí un major ritme al joc i acorralà l'equip de Cúper, que suportà agònicament fins al final. Els nerviosisme defensiu i el bombeig constant de pilotes dels visitants feien pensar el pitjor. Al final, tanmateix, el Mallorca havia estat capaç de sofrir i obtingué el premi merescut. No hauria estat just que un equip que només havia disparat dues vegades a la porteria, al final s'hagués fet amb l'eliminatòria.
El partits, com hem dit, tingué sobretot el batec que imposava el ritme de la incertesa. Com passa sovint en aquesta casta d'enfrontaments el que val, al final, és el resultat, la capacitat de superar l'adversari en el marcador, més enllà dels mèrits, de les virtuts i de l'espectacle. Això no obstant, el Mallorca sempre va ser millor i superior al seu adversari. Va ser, sobretot, tècnicament i qualitativament superior en tots els sentits. Sempre proposà, intentà imprimir el ritme, mogué la pilota amb més frescor, però no sempre tingué recursos suficients per superar la defensa estàtica de l'adversari. Stankovic, per l'esquerra, i Lauren, per la dreta, oferiren els millors propòsits. El primer hi posà l'espectacle, amb jugades de qualitat, amb tretes de córner, amb faltes. El segon, imprimí velocitat, esperit de lluita, voluntat i serví la pilota del gol, amb precisió, després d'una jugada d'habilitat del iugoslau. D'aquests dos jugadors, per ventura val la pena destacar el treball incansable de Paco Soler, que mai no s'amagà i sempre intentà moure la pilota amb rapidesa, cercant la col·locació dels seus companys. La solidesa defensiva dels seus companys li permetia tocar sovint sovint la pilota, i obrir el camp per les bandes. Arpón servia d'enllaç als davanters, però no sempre podia oferir el joc que hauria estat desitjable, perquè López i Dani tenien dificultats per trobar espais i superar els seus marcadors.
Després d'un primer temps de domini total de l'equip mallorquinista, davant un adversari que no s'adaptava al ritme, ni trobava mai la fórmula per descompondre l'equip de Cúper. Siviero i Marcelino, en el centre de la defensa, resolien sense excessives dificultats les escasses envestides visitants i el porter César Gálvez no tenia necessitat d'intervenir. Només, en el minut 35, després d'una indecisió defensiva, intervingué amb encert en una jugada de perill visitant.
L'escenari gairebé no canvià durant la primera mitja hora de la segona part. El Mallorca proposava i imposava el seu joc, amb més calma i tranquil·litat, sobretot perquè tenia el resultat a favor, però amb les precaucions necessàries, conscients que un gol visitant podia capgirar totalment l'escenografia. De fet, amb l'empat visitant, el darrer acte va ser especialment dramàtic i tens. Els jugadors mallorquinistes perderen seguretat, autoestima i serenitat. Els nervis s'apodereraren d'alguns dels jugadors especialment viscerals, com ara Chupa López, que provocà una semibrega després d'una falta que havia patit Arpón. Cúper, conscient que el seu equip tenia llacunes defensives i que necessitava contrarestar el joc aeri de l'adversari, féu entrar al camp Fernando Niño i Carreras, i donà més velocitat a l'atac amb l'oferta de Biagini. Quan pitjor ho estava passant el Mallorca, quan més costa amunt es feia el partit, amb constants pilotades a l'àrea de Gálvez, va ser també quan disposà de més espais pels contracops i, finalment, l'equip mallorquinista va saber respondre a l'adversitat amb racionalitat, movent la pilota de banda a banda i intentà mantenir el seu rival el màxim de temps en el seu camp.
Al final, l'agonia es transformà en alegria. S'havia patit molt més del que es pensava, tot i que el Heart mai no demostrà ser millor en cap dels dos enfrontaments. El Mallorca va merèixer més, però, com va passar diumenge davant l'Oviedo, es demostrà novament que el gol està especialment car i que es passen més dificultats de les previstes en el guió.
