nubes dispersas
  • Màx: 18.95°
  • Mín: 13.93°
18°

“Si els americans no ho fan bé, potser sofrirem”

Xavi Sastre té un munt de feina, es passa el dia treballant. Ara, compagina la tasca de tècnic del Mallorca amb la de director esportiu de l'entitat. Però és que, a més, ve de fer d'entrenador ajudant de la selecció espanyola Sub 18 durant el mes de juliol. 48 anys, diligent i malabarista amb els pressupostos. De moment, el Bàsquet Mallorca, tot i ser un club humil, perviu.

Selecció, entrenador i director esportiu. D'on treis les forces?
Si una feina no t'agrada, amb aquest ritme hi aguantes poc. En canvi, a mi m'agrada i hi pas gust. És feixuc, perquè et lleva bastantes hores de son, però ho intentes dur tan bé com pots. Per exemple, amb la selecció, intentava aprofitar les hores mortes que em quedaven i utilitzava internet a l'hotel on m'allotjava. La majoria del temps lliure acabava per no ser-ho, perquè a la pràctica el dedicava a treballar.

Què diu la família d'estar ocupat tantes hores?
La meva dona va jugar a bàsquet fins a 32 anys i és delegada de l'equip, els nins se'n van a jugar a altres clubs... He tingut la sort que la meva família està, en major o menor mesura, relacionada amb el bàsquet, i em poden entendre més que a altres cases. És una excepció. I estar 30 dies fora, com de vegades he de fer, no agrada a ningú, però la seva comprensió m'és de gran ajuda.

Quin potencial vàreu veure a la selecció Sub 18?
Pot sortir-ne una generació cohesionada, que pugi com un bloc, i amb molta lluita. Vaig tenir molta sort que m'hi deixassin donar un cop de mà.

Es podrà repetir la qualitat de la generació Gasol?
Jugadors com Navarro i Gasol, amb la seva alçada i el seu talent, és molt difícil que es tornin a repetir. Però que aquesta generació sigui irrepetible no vol dir que no s'hagin d'esperar grans coses de les que pugen.

Té algun avantatge per un club que la figura de director esportiu i entrenador recaigui en la mateixa persona?
S'estalvien doblers. El principal motiu és l'econòmic. Molts equips de LEB ho fan per les circumstàncies i perquè trobar un bon director esportiu, que ha de conèixer el mercat i estar al dia de la Lliga, és car i difícil. Ara, la situació ideal és que hi hagi un director esportiu i un entrenador.

Què és el més dur de jugar la LEB Or?
Per molt que la crisi afecti els sous, hi haurà plantilles amb molt bons efectius i molt competitives. La LEB estarà igual que sempre, amb la mateixa qualitat i nivell. Sempre hi haurà equips com el Menorca o el Melilla que tindran més possibilitats de quedar a dalt. Allò important de venir a Inca és gaudir dels jugadors que hi passen i intentar demostrar un joc alegre i contribuir a l'espectacle.

Com veis el Mallorca enguany?
Estic molt il·lusionat. Hem mantingut bastant el bloc de l'any passat, amb un joc exterior interessant i amb la presència de Juanito Riera i de Jeff Bonds. Aquest darrer segur que s'hi implicarà molt. Es tracta d'un jugador experimentat amb forts vincles personals amb el nostre club.

Què esperau dels dos jugadors extracomunitaris americans que s'hi incorporen?
Si funcionen, aspiram a mantenir la categoria i, si no, potser ens tocarà sofrir per mantenir-la. Per primera vegada, faran el bot a Europa i al món professional. De qualitat en tenen, però després hi ha moltes circumstàncies que poden fer variar el rendiment.

Sempre heu cregut en els joves...
Sí, de fet, mantindré Llorenç Llompart i pujaran dos o tres joves de 18 a 20 anys que s'integraran en la dinàmica de la LEB. Veurem, a mesura que fem la pretemporada, si els podem donar alguns minuts.

Quin jugador era imprescindible per a enguany?
Dos: Riera i Marc Blanc. Són fonamentals perquè preserven la il·lusió dins el club i dins l'equip.

Com veis Joan Riera després de la cessió? Ha estat útil?
És un jugador experimentat, amb una qualitat indiscutible i el seu pas per l'ACB segur que li ha anat bé.

Alguna negociació us ha resultat especialment difícil, sobretot amb l'escàs pressupost?
És cert, no tenim el millor pressupost i, de vegades, si fitxam americans més joves és perquè no podem aspirar a més. Les negociacions, amb poc doblers, sempre es fan llargues i costoses.

Ja pensau què fareu quan acabi l'any? Us agradaria continuar-hi?
M'agradaria. Estic molt agraït a la directiva. És ca meva, el meu club.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.