La televisió, sempre generosa, oferia divendres nit, i simultàniament, dues propostes per sortir de la crisi (convencent-nos que encara hi som). Una, la Bonoloto (la 2), un dels més eficaços adhesius de l'Estat: els jocs d'atzar. L'altra, l'Ajustament de comptes (la 4), amb els economistes oficials del programa oficiant la ciència de l'evidència: Josele i Sharon han de reduir les despeses (2.680 euros/mes) i mirar d'augmentar els ingressos (1.800), si volen remuntar.

Els científics, encapçalats per Vicens Castellano, es queixaven de la informació confusa i mesclada que oferia la parella protagonista, però els nombres canten i van concloure ràpidament que "gasten més del que ingressen" (això, malauradament, s'ha anat repetint al llarg de les cinc temporades del programa; què faran, quan trobin una parella que ingressi més del que gasta: "la" pel·lícula oficial del programa?). Em vaig apuntar els consells dels experts financers: estalviar el 10% del ingressos mensuals i no presumir de "tenir un forat a la butxaca" (com feia Sharon). I el savi consell que "si no hi ha confiança mútua una parella no pot sobreviure, ni econòmicament ni sentimentalment".