El cap de setmana és el temps perfecte per gaudir de l'Illa sense presses i descobrir racons amb fort atractiu històric o artístic. En diverses ocasions, hem visitat alguns dels jaciments arqueològics més emblemàtics de l'Illa, però avui us proposam conèixer millor el patrimoni arqueològic que es troba en els museus d'arqueologia de la Part Forana.

Començam la ruta a Alcúdia, on es troba el Museu Monogràfic de Pol·lèntia (carrer de Sant Jaume, 30. 971 547004) L'edifici, d'una sola nau, coberta a doble vessant i portal d'arc apuntat, fou construït en el segle XIV per servir d'hospital als necessitats de la vila. La façana presenta arc de mig punt, sobre el qual es troba una petita creu de pedra, i al lateral del carrer de l'Església es veuen tres finestres amb arcs de mig punt.

Obert al públic l'any 1987, allotja múltiples objectes recuperats amb les excavacions arqueològiques de la ciutat, com peces ceràmiques de taula i d'ús domèstic, objectes de vidre, joies, eines agrícoles, instrumental quirúrgic, peces de teler, jocs, elements ornamentals i domèstics de bronze i os. Destaca un toracat, escultura de marbre blanc d'un general o emperador vestit amb mantell militar i una cuirassa decorada amb un motiu mitològic. S'exhibeixen també diverses escultures, d'entre les quals cal destacar un cap d'August velat, un Eros de Lisipo (I dC) i un cap de nina de bronze (II dC), màscares teatrals, objectes de culte domèstic i per a la protecció de la família, dues inscripcions de bronze, Tabula Patronatus, document jurídic pel qual la veïna ciutat de Bocchoris se sotmet a un patronat o clientela, datades dels anys 10 aC i 6 dC, la lauda funerària del pancratista Cornelius Atticus i una maqueta de la Casa dels Dos Tresors

Continuam la ruta fins a Manacor (Ctra. cales de Manacor, s/n. 971 843065), on es troba el Museu Torre dels Enagistes. L'edifici, inicialment torre defensiva, va esdevenir posteriorment un edifici religiós de la Companyia de Jesús, d'on sorgeix el nom (una deformació del terme "ignacista" amb referència a Sant Ignasi de Loyola). La façana mostra un arc conopial i finestres geminades. De l'interior de l'edifici en destacam el paviment, la clastra, les finestres interiors i les traces del portal del segle XVI que corresponen amb l'antiga capella. El 1925 va ser declarat Monument Historicoartístic i posteriorment va ser adquirit per l'Ajuntament per rehabilitar-lo i reconvertir-lo en museu. De la seva col·lecció són remarcables les troballes del poblat prehistòric d'Hospitalet Vell, els mosaics de la basílica de Son Peretó -especialment aquell dedicat a la jove Balèria- i els grafits conservats a la primera planta.

El museu arqueològic de Son Fornés (Montuïri) és un museu de caràcter monogràfic, ja que es dedica a presentar els resultats de la recerca arqueològica desenvolupada en el jaciment prehistòric homònim que fou habitat al llarg de mil cinc-cents anys -entre el s. IX abans de la nostra era i el s. VI de la nostra era- i que es troba a 2,4 km del centre urbà de Montuïri. L'equipament es troba al Molí d'en Fraret (carrer d'Emili Pou, s/n. 971 644169), un molí fariner del segle XVIII completament restaurat i obert al públic l'any 2001. El recorregut pel Museu Arqueològic de Son Fornés recrea i reconstrueix la vida a un poblat talaiòtic i postalaiòtic.
 
L'any 1962, l'arqueòleg i artista americà William Waldren va crear el Museu Arqueològic i Centre de Recerca de Deià (el Clot, 971639001) per allotjar-hi les troballes realitzades en el decurs de les nombroses campanyes arqueològiques que va portar a terme a diversos jaciments localitzats entre Valldemossa i Sóller que són emblemàtics per a la periodització de la prehistòria de l'Illa. El museu es troba a un dels edificis més antics de la localitat, el molí del Clot. L'exposició mostra restes humanes i de l'ovicàprid endèmic Myotragus balearicus que es varen trobar a la cova de Muleta, els enterraments amb calç viva de l'abric rocós de Son Matge i les evidències de poblat calcolític de la granja de Son Ferrandell-Oleza, nombroses peces ceràmiques i metal·lúrgiques pròpies del talaiòtic mallorquí, com també elements de pasta vítria que posen de manifest els intercanvis comercials i d'idees entre mallorquins i punicoebusitans.

La darrera aturada de la ruta es troba a Escorca, ja que el museu del monestir de Lluc (971 87 15 25) allotja un interessant espai centrat en les troballes arqueològiques. S'hi poden contemplar més de tres-centes monedes d'època romana localitzades al municipi; un sarcòfag de fusta i diverses troballes de la Cometa dels Morts, una cova prehistòrica que es troba als voltants del monestir i que va ser excavada per l'arqueòleg Cristòfol Veny, la col·lecció Mulet d'objectes d'època punicoebusitana i la col·lecció Furió de peces talaiòtiques, gregues i romanes; com també troballes procedents de dos jaciments localitzats a la badia de Palma i les costes de Cabrera.