algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
29°

Els Premis Literaris Ciutat de Manacor premien les obres de Francesc Puigpelat, Carme Alegre, Joan Ramon Gironès i Caterina Valriu

La Institució Pública Antoni M. Alcover ha acollit aquest dissabte migdia la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Manacor 2024 en les seves categories literàries. Els premis els organitzen l’Ajuntament de Manacor i la Institució Pública Antoni M. Alcover.

El batle de Manacor, Miquel Oliver; el delegat de Cultura, Ferran Montero; i les membres del jurat Llucia Serra i Lourdes Melis; han fet entrega dels guardons. L’actor manacorí Joan Antoni Sunyer ha conduït l’acte, que ha comptat amb l’actuació de Damià Timoner i la representació de La señora del perrito.

Els Premis Ciutat de Manacor, que impulsa l’Ajuntament de Manacor, condecoren i promocionen projectes acabats d’escriptors emergents o consolidats, d’assaig, teatre, poesia i novel·la. Tots els guardonats, a més de la dotació econòmica, han rebut un plat de ceràmica fet als tallers d’Aproscom. Els Premis Ciutat de Manacor preveuen també l’edició de les obres literàries premiades.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha assegurat que «Manacor, com a potència cultural de referència als Països Catalans, té la responsabilitat i l'honor de promoure i preservar la nostra llengua i cultura. La literatura catalana és un tresor que hem de cuidar i potenciar, i aquests premis són una eina més, però una eina essencial per aconseguir-ho». La gerent de la Institució, Amàlia Salas, ha agraït la participació dels autors i la tasca del jurat.

Els premis literaris Ciutat de Manacor en xifres

L’edició de 2024 dels Premis Ciutat de Manacor ha comptat amb un total de 94 textos originals presentats, dels que 15 corresponen a la categoria de novel·la, 54 a la categoria de poesia, 20 a la categoria de teatre i 5 a la categoria d’assaig.

D’aquests, un 83% de les obres presentades han estat escrites per homes i un 17% per dones.

Obres guardonades

El Premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver 2024 ha premiat l’original Els déus són els pares, de Francesc Puigpelat Valls.

Els motius pels quals el jurat ha decidit elegir aquesta obra són: l'obra ofereix una introspecció familiar profunda i atractiva per la naturalitat narrativa, és de lectura agradable i entretinguda, amb moments sorprenents i intensos en una trama reflexiva i reposada. El jurat destaca el ritme pausat, ben documentada històricament i la sòlida base literària.

Membres del jurat:

• Aina Fullana Llull.

• Roser Amills Bibilioni.

• Margalida Assumpció Ramon Martorell.

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és autor d'una extensa obra narrativa on destaquen Jocs de corrupció (premi Joanot Martorell, 1995), Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (premi Pin i Soler, 2002), El Llops (premi Carlemany 2005), El retorn de Macbeth (premi Ciutat d'Alzira, 2011), L'amant de Rebis (premi Ciutat de Palma, 2017), El dia que Josep Pla va bufetejar Adolf Hitler (premi Ferran Canyameres, 2019) i Abril (premi Fiter i Rossell, 2022). En literatura infantil i juvenil, les seves obres més destacades són El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, La Liliana al País de les Coses Perdudes, L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin, L'Alba i els set iraquians, L'estrany cas del divorci dels pares i L'altre príncep.

Els déus són els pares és un novel·la que tracta de la complexa relació entre pares i fills. El seu protagonista, Nicolau Franquet, de 59 anys, descobreix, en el curs d'un viatge a la Xina, el que és el culte als avantpassats en la filosofia de Confuci. Segons la tradició xinesa, no hi ha déus omnipotents ni transcendents, perquè els déus són els pares. Arran d'aquesta revelació, comença a escriure una autobiografia, centrada en la seva relació tensa i contradictòria amb una mare que és artista frustrada i un pare que, després de ser alcalde franquista del seu poble natal, Arinyà, acaba processat per corrupció. L'evocació del passat acaba resultant terapèutica: Franquet descobreix que els seus pares l'havien estimat molt més del que ell hauria pogut imaginar -i, rebot, que ell també se'ls havia estimat més del que semblava

El Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2024 ha premiat l’original Strappo seguit de pare aforístic o Galatea a la Paret, de Carme Alegre Beltran.

Els motius pels quals el jurat ha decidit elegir aquesta obra són: un poemari rodó i ben construït, que planteja el centralisme de la institucionalitat. Taüll simbolitza també la veu poètica, algú desarrelat, el cos transportat, migrat. Hi ha un treball lingüístic ambiciós, original i sorprenent.

Membres del jurat:

• Llucia Serra Ferr.

• Glòria Julià Estelrich.

• Anna Pantinat Hernández.

Carme Alegre (Meliana, València, 1996) és graduada en Filologia Anglesa a la Universitat de València amb menció en literatures anglòfones. Es va traslladar a Barcelona per estudiar el màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i es va especialitzar en literatura mística, la "razón poética" de María Zambrano així com l'obra d'Anne Carson i Chantal Maillard. Recentment, ha quedat finalista al IV Certamen de Poesia Jove Salvador Iborra. Ha publicat narrativa curta i poesia a la revista Caldesa. Es dedica a l'ensenyament.

Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la Paret és el seu primer poemari. Es comença a gestar l'any 2020, durant una visita a Sant Climent de Taüll. A una primera part del poemari, s'explora i es qüestiona la història dels frescs de Sant Climent de Taüll, en tant que relacionada a la nació, la historiografia i la museologia. La segona part pren les imatges elaborades a la primera part per narrar una cerca fracassada d'una llengua/identitat pròpia, des de les nocions feministes d'escriptura femenina.

El Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal i Alcover 2024 ha guardonat l’original Més enllà d’aquesta festa, de Joan Ramon Gironès Manich.

Els motius pels quals el jurat ha decidit elegir aquesta obra són: destaca per uns diàlegs i humor intel·ligent, qualitat narrativa, per la seva originalitat i manté l’atenció des del principi fins al final. Els personatges estan molt ben definits i molt ben compensats perquè l’obra sigui molt harmònica.

Membres del jurat:

• Bartomeu Amengual Morey.

• Daniele Fregapane.

• Alfonsina Ballester López.

Sinopsi de Més enllà d’aquesta festa, de Joan Ramon Gironès Manich

Una família es reuneix cada any per recordar el fill predilecte, però, en realitat, la celebració és una excusa per venjar-se de la noia a qui responsabilitzen de la seva mort. Una visita inesperada trastocarà l’aparent normalitat d’aquesta família.

El Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover 2024 ha premiat l’original Les llegendes de l’Arxiduc, de Caterina Valriu Llinàs.

Els motius pels quals el jurat ha decidit seleccionar aquesta obra són: és una obra que combina el caire divulgatiu amb el rigor acadèmic i aporta un estudi inèdit sobre una part dels corpus de rondalles de l’Arxiduc Lluís Salvador.

Membres del jurat:

• Bàrbara Sagrera Antich.

• Lourdes Melis Gomila.

• Sebastià Sansó Vanrell.

Sinopsi de Les llegendes de l’Arxiduc, de Caterina Valriu Llinàs

El treball és un estudi sobre les llegendes, els succeïts i les tradicions explicatives que apareixen en el Corpus de narrativa oral «Antoni M. Penya-Arxiduc Lluís Salvador», recopilat a Mallorca el 1894 per Antoni M. Penya a instàncies de l’Arxiduc Lluís Salvador, que actuà com a mecenes, revisor i editor. Només una tercera part d’aquesta col·lecció va ser publicada 1895, en dos llibres, un en mallorquí i l’altre en alemany. L’esmentat corpus conté 75 narracions molt diverses: 32 llegendes (sacres, demòniques i màgiques), 34 succeïts (sobre fets bèl·lics, ràtzies de pirates, peripècies de l’esclavatge, bandejats, etc.) i 7 tradicions explicatives de caràcter toponímic.

L’estudi guardonat amb el premi Mossèn Alcover 2024 consta d’un capítol introductori, seguit d’un segon capítol que analitza la tipologia dels personatges que apareixen en aquests relats (esclaus, amos, pirates, pagesos, bandolers, etc.), els espais de l’illa on se situen les històries (platges, muntanyes, coves, torrents, etc.) i l’estil literari usat en les narracions. El tercer capítol, el més extens, presenta les 75 narracions acompanyades d’un comentari detallat de cada una. En aquests comentaris –que són el nucli del treball- s’aporta una extensa informació analítica tant del text en si com dels aspectes contextuals (històrics, socials, geogràfics, folklòrics, etc.) en els quals s’insereix cada llegenda. Finalment, el treball es tanca amb unes conclusions.

Aquest llibre pot ser interessant i útil a les persones interessades en la nostra literatura oral però també pot tenir un ús didàctic, pedagògic i divulgatiu, perquè a partir del llegendari es poden donar a conèixer i estudiar molt d’aspectes literaris, geogràfics, patrimonials i històrics de Mallorca, tant a les aules com en itineraris de descoberta del paisatge i el territori.

Caterina Valriu (Inca 1960). Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021. Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB i, des del 2024, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l'equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València. És membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), des de la qual treballa intensament amb el Grup d'Estudis Etnopoètics, també és la professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura i del comitè científic de Caplletra. També de les juntes rectores de la Fundació Mallorca Literària, de la Institució Alcover i de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, i els llibres per a infants i joves.

Premis Ciutat de Manacor de Música i Arts Plàstiques

Durant l’acte també s’ha donat a conèixer la data del lliurament del Premi de Música Guillem d’Efak, que tendrà lloc els dies 26 i 27 de juliol. El termini per a presentar candidatures encara està obert i es pot consultar, aquí.

Pel que fa al Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques, el termini és obert fins dia 16 de juny i aquesta setmana s’ha seleccionat el jurat, que estarà format per Aina Pomar Cloquell, comissària independent i coordinadora de programes públics a la Fundación Juan March; Antoni Sansó Servera, comissari independent i col·leccionista; Antònia Maria Perelló Ferrer, directora la Fundació Miró; i Bartomeu Simonet Riera, artista, gestor cultural i comissari. Els premis i l’exposició tendrà lloc el proper mes d’octubre.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.