muy nuboso
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
22°

‘Sota l’esqueix, la tanyada’ de Miquel Àngel Lladó Ribas: «Ara és com si fos ahir»

El passat divendres, dia 26 d’abril, a les 19 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma, la tertúlia dedicada al poemari Sota l’esqueix, la tanyada de Miquel Àngel Lladó Ribas (Viena Edicions, 2022), amb pròleg de Lluís Servera Sitjar.

En aquesta ocasió, em tocà fer la introducció de l’autor i parlar un poc del poemari. A continuació teniu part del que es llegí a l’acte:

Miquel Àngel Lladó va ser el primer escriptor que vaig entrevistar al Diari de Balears ja fa 18 anys. I parl, m’imagín que ho recordareu, quan el Diari de Balears d’una altra època era una de les joies en paper del Grup Serra. A més a més, també tenc present la figura del nostre protagonista a la meva etapa (entre 1992 i 2006) a la revista Pòrtula (Informatiu de Marratxí), de la qual jo era membre del Consell de Redacció i sempre li fèiem un seguiment de tota la seva trajectòria.

El 2007, a l'espai cultural del Molí de sa Cabaneta (Museu del Fang), en Miquel Àngel em va demanar per presentar el seu llibre La volta celeste (Perifèrics Poesia), juntament amb na Pilar Sastre. Evidentment, tenc arxivades moltíssimes més coses sobre en Miquel Àngel Lladó. A més a més, trobareu tots els llibres que ha publicat a la meva biblioteca personal, amb els quals puc dir en veu ben alta que sempre m’han arribat pel seu llenguatge equilibrat, carregat d’amistat i sentiments clars que no deixen indiferents els lectors. I si el coneixeu personalment, encara manco.

Tot i que encara vivim al mateix municipi, durant 15 anys vaig viure al carrer principal des Pont d’Inca i en Miquel Àngel Lladó vivia molt a prop. Un dia ens trobàrem a la fruiteria i em contà el trasbals que li suposaren els problemes de salut d’un fill seu... Vaig restar immòbil, sense saber què dir per no ferir cap sentiment. Vaig ser un dels destinaris dels correus electrònics que enviava en Miquel Àngel sobre l’evolució del seu fill, que donà com a fruit la novel·la, si es pot dir així, titulada Mai no caminaràs sol (Lluís News) publicada el 2017, on es conta tot el procés des que el 2008 detectaren el tumor cerebral a en Lluís. Podríem parlar de més llibres d’en Miquel Àngel, però ens centrarem en el poemari triat per a la tertúlia d’abril, és a dir, Sota l’esqueix, la tanyada.

Cal recordar que aquest llibre obtengué el XLI Premi de Poesia «25 d’abril» Vila de Benissa de 2021. Sota l’esqueix, la tanyada torna a ser un llibre on l’exercici poètic, l’equilibri emocional, els records i la gratitud envers el fill perdut són presents al llarg dels versos. Ens endinsa en un món on ens demostra que la vida, en certa manera, continua en un lloc incomprensible d’aquest univers tan estrany i que gairebé no entenem. El llibre és dividit en quatre apartats que representen les estacions de l’any. Comença per la primavera i acaba a l’hivern. El paisatge que ens hi descriu, ens trasllada, no cal dir-ho, a l’Escola Mallorquina, és a dir, als poetes Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera i ho fa acompanyat del seu fill, Lluís, entorn des Pi Gros de Santa Maria. En el cas d’Alcover, les influències són clares, recordareu el poema ‘Desolació’, on ens deixa veure la desgràcia per les pèrdues dels fills, però alhora ens obre una porta a l’esperança, tot i la tristor «i sent brostar les fulles i sent pujar la saba». D’altra banda, hi percebem l’elegància del llenguatge de Miquel Costa i Llobera quan parla del paisatge mediterrani. I en tota aquesta natura esplèndida, l’arbre amic, si ho podem dir així, es converteix en l’eix vertebrador dels poemes.

Al poema XXIX de Temps de tardor assistim a una fusió dels poetes anteriors quan manllevant les paraules de Costa i Llobera del primer vers comença:

Mon cor estima un arbre,
certament. Malgrat la runa,
malgrat l’escapçament
despietat i salvatge,
conserva encara intacte
el record dels capvespres,
la flaire del teu pas vacil·lant,
el verd de la seva corona
descambuixada i esplèndida.

D’altra banda, no sé si tothom ho veurà amb els mateixos ulls, també hi he percebut qualque pinzellada d’Els fruits saborosos del gran poeta noucentista Josep Carner:

Temps de viure. Assedegats de Tu,
però refrescats a l’ensems per la llimona
de la teva rialla, per la blavor de mar fonda
amb què has tenyit els nostres dies.

Temps d’estimar, de recollir els fruits,
d’arrecerar-se a l’ombra de la remembrança…

Fins i tot fa l’ullet a Maria Antònia Salvà a la pàgina 65 quan diu: «Un espai sagrat, en definitiva, on conviuen a l’ensems el record i l’enyorança, i on adesiara trob signes, senyals, revelacions que vaig anotant en una plagueta per tal de certificar la teva joiosa i perenne immortalitat».

En fi, Sota l’esqueix, la tanyada de Miquel Àngel Lladó és una continuació coherent de la seva obra, un cant obert a la vida a través del record del fill estimat, sense fer-nos sentir incòmodes, ans ben al contrari, és un llibre que ens dona llum malgrat que les adversitats de la vida no ens ho posen gens fàcil. Ens il·lumina els bons records amb una llum clara i diàfana com la que ens aporta el Sol del Mediterrani i un llenguatge planer, però exquisit, sense renunciar a expressions pròpies ni intents de crear una poesia artificiosa. Tot plegat aconsegueix arribar als nostres cors, ens encisa i ens fa sentir bé, a la manera de Joan Salvat-Papasseit.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.