Antonina Canyelles (1942), poetessa sense pèls a la llengua, ha guanyat aquest dimarts el Premi Jaume Fuster de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), després de la votació dels associats.
Amb una obra considerada «singular i incisiva», Canyelles, nascuda a Palma en 1942, compte en el seu haver amb una dotzena de llibres de poemes, que va començar a publicar en 1979, amb títols com 'Quadern de conseqüències', 'Patchwork', 'Pírcing', 'D'estructura circular', 'Tasta'm', 'Putes i consentits' o 'Bistecs de pantera', l'última, de l'any passat.
López de Viñaspre, editor de Lapislàztuli, que des de fa anys publica les seves obres, s'ha encarregat aquest dimarts de la glossa, després del lliurament del premi, l'únic en català que voten els companys d'ofici, a càrrec del president de AELC, Sebastià Portell.
Per a l'editor, avui rep la distinció la «poeta de la pell i el múscul», una dona que escriu allunyada de «capelletes ràncies», una «lliurepensadora», que quan brinden amb una copa a la mà, ho faran per ella, per «polaca, roja i mala puta».
Canyelles, amb la seva caçadora negra de cuir, ha agraït el reconeixement, que, a més, porta el nom d'algú que va ser amic seu i que va morir jove, i ha fet broma amb què no tenia molt més a dir perquè al llarg de la seva trajectòria no ha obtingut molts premis. «Quan rebi el Nobel, ja ho faré més llarg», ha precisat.
El premi Jaume Fuster, que l'any passat va obtenir el també mallorquí Antoni Vidal Ferrando, ho han guanyat des de l'any 2001 autors com Jesús Montcada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Antònia Vicens, Narcís Comadira o Olga Xirinacs.
