cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
24°

La periodista Margalida Solivellas rebrà el Reconeixement de Mèrits 2024 de l'Escola Municipal de Mallorquí

La periodista Margalida Solivellas i Lladó, cara i veu de TV3 a les Illes Balears durant 36 anys, ha estat triada pel Ple de l’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor, a proposta del claustre del professorat, per a rebre el Reconeixement de Mèrits 2024 per la seva contribució a la defensa de la llengua catalana a l’àmbit dels mitjans de comunicació i per ser un referent lingüístic, un model del català de les Illes. El batle de Manacor i president del Ple de l’Escola Municipal de Mallorquí, Miquel Oliver, li ha comunicat la decisió del Ple.

Margalida Solivellas i Lladó (Selva, 15 de setembre de 1957) començà a treballar al Diario de Mallorca quan encara estudiava i aviat compaginà la tasca amb la participació a Ràdio Balears. Tot seguit es va incorporar a TVE fent l’Informatiu Balear i, al 1986 es va incorporar a la delegació de TV3 a Palma, on ha treballat com a corresponsal a les Illes Balears durant 36 anys, fins que es jubilà, el setembre de 2022.

La seva etapa com a corresponsal de TV3 a les Illes li ha permès cobrir la història de les Illes Balears al llarg de tots aquests anys, des dels governs presidits per Gabriel Cañellas fins al de Francina Armengol, i ha relatat els esdeveniments i les notícies més rellevants d’aquestes dècades. Com a membre dels serveis informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ha signat reportatges a 30 minuts com Contents i enganyats, sobre les estafes als turistes de l’Imserso; Menorca. Terra noble, sobre el Camí de Cavalls i la lluita per la propietat de la terra entre grans terratinents i ciutadania en el context de les festes de Sant Joan; Amb el cartell de complet: que tracta la sobreocupació turística i el debat de l’ecotaxa i Eivissa: de l’amor a la guerra, per explicar la lluita contra la construcció de grans autopistes a l’illa. Recentment ha publicat el llibre Illes escapçades. Cròniques aïllades.

L’Escola des de l’any 1976, concedeix el Reconeixement de Mèrits a persones o col·lectius que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana, i per la protecció i transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural. Margalida Solivellas passarà a formar part del llistat de persones reconegudes amb el guardó com Guillem d’Efak, Francesc de Borja Moll, Maria del Mar Bonet, Aina Moll, Biel Majoral, Maria Antònia Oliver, Dàmaris Gelabert, Antònia Vicens o Josep Maria Llompart, entre moltes d’altres.

L’acte del Reconeixement de Mèrits 2024 tendrà lloc dia 6 de juny, a les 19 h, al Teatre de Manacor.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ben necessari, fa 4 mesos
Reconeixement merescut per la professionalitat.
Valoració:2menosmas
Per Catalunya i Castella cap al sud respectiu, fa 4 mesos
Amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud, que finalment van resultar ser "Castilla la Nueva" i la que es pot dir Novíssima (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries), s'ha format l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears i València). Tot aquest territori català és el nostre territori NACIONAL (no estatal, de moment) i és l'àmbit nacional dels catalans (continentals i insulars).



P.S.:
Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?
Valoració:4menosmas
Per Geu, fa 4 mesos
1229: Conquista a sangre y fuego. Robando y matando a miles de mallorquines de aquel tiempo.
Esta es la fecha que les sirve para llenarse la boca. Y no digo de qué, ya que quiero ser imprudente.
Valoració:-6menosmas
Per arg, fa 4 mesos
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:5menosmas
Per Che, fa 4 mesos
reconeixement a la causa catalanista
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente