algo de nubes
  • Màx: 12.73°
  • Mín: 8.05°
12°

L’historiador Antoni Vidal publica 'La Casa del Poble de Palma'

226293

Aquest mes de gener s’han complit 100 anys de la inauguració de l’edifici de la Casa del Poble de Palma, ubicat al carrer de Reina Maria Cristina. Per aquest motiu, Illa Edicions ha editat el llibre La Casa del Poble de Palma (1924-2024), escrit per l’historiador Antoni Vidal, que explica l’evolució històrica de la Casa del Poble des dels orígens, la seva confiscació pel franquisme i la trajectòria dins el període de la recuperació democràtica.

S’ha de tenir en compte que la construcció d’aquest edifici fou un esdeveniment significatiu en la història de Palma, perquè suposà que les societats obreres de Palma aconseguissin una de les cases del poble més grandioses de l'Estat espanyol. La iniciativa provocà una forta polèmica dins l’opinió pública mallorquina, ja que fou una donació del financer Joan March a la classe obrera de Ciutat. Per aquest motiu, en el moment de la inauguració només formaven part de la Casa del Poble les societats obreres socialistes; la resta, com per exemple els anarcosindicalistes, no hi volgueren formar part i foren molt crítics amb l’origen de la donació.

L’edifici s’inaugurà en temps de la dictadura de Primo de Rivera, un moment complicat per la legalitat de les societats obreres. Tot i el nou marc de persecució política cap al moviment obrer, els socialistes pogueren desenvolupar les seves activitats sindicals des de la Casa del Poble, al contrari de la repressió que patiren anarcosindicalistes i comunistes. Més endavant, a partir del 14 d’abril de 1931, la Casa del Poble esdevingué un baluard de la República. Des de la seva creació, la Casa del Poble disposava d’una escola obrera diürna i també nocturna, oficina d’assessorament laboral, biblioteca, càtedra de teatre, gimnàs i una oferta d’activitats d’oci i esbarjo a un preus simbòlics o de franc.

Una vegada iniciat el cop d’estat feixista, els esdeveniments de la nit del 18 al 19 de juliol de 1936 reflectiren el que simbolitzava la Casa del Poble, ja que allà s’hi concentraren militants de les forces obreres a esperar les armes que mai arribaren. Aquell era un dels punts prioritaris que els colpistes sabien que havien de controlar per aconseguir el poder a Palma (i així ho feren). A partir d’aleshores, la Falange convertí la Casa del Poble en el seu quarter i esdevingué un centre de tortures i d’interrogatoris per on passaren militants i dirigents de les esquerres abans de ser empresonats o de ser assassinats en una cuneta.

Acabada la guerra, l’edifici fou convertit en dispensari mèdic, primer, i, després (fins el 1974), en l’Escola Taller Sindical. Un any abans de la mort del dictador, l’edifici fou esbucat i, el 2008, venut a mans privades. Avui en dia encara hi ha veus que reivindiquen que l’espai sigui per al poble.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.