El passat divendres dia 28 d’abril, a les 19 hores, tengué lloc la presentació del poemari Carnals, som d’Àngels Cardona Palmer (El Gall Editor, 2023) a la llibreria Lluna de Palma. Va ser una presentació i una tertúlia diferent, perquè en aquesta ocasió les organitzadores de les tertúlies de poesia eren les protagonistes. Maria Victòria Secall presentà i parlà del poemari, com a amiga de l’autora, però amb la mateixa rigorositat que ho fa quan analitza qualsevol altre autor. Per la seva banda, Àngels Cardona hagué de contestar les preguntes i dubtes dels assistents que, no cal dir-ho, va respondre de manera sincera sense amagar que l’ofici de poeta no és fàcil. És evident que cal corregir i revisar constantment cada vers fins que arriba un punt en què s’ha de deixar que el llibre navegui dins l’oceà de la realitat. I és a partir d’aquí que els lectors l’interpreten segons la seva experiència. Dedicaren part de les seves intervencions a esmentar la bellesa i l’encert de les il·lustracions de Francesc Serra Buades.

Maria Victòria Secall recordà tots els divendres de tertúlies a la llibreria Lluna, les reflexions sobre la llengua i el país, per centrar-se a continuació en el poemari d’Àngels Cardona Carnals, som, un llibre que ha estat mereixedor de l’ajut a la creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Carnals, som és un poemari que ens situa des del cos que som a la transcendència de l’amor propi aliè, a l’alteritat, és a dir, esdevenir casa per a l’altre. En destacà, en primer lloc, Psalm del primer origen on trobam uns versos meravellosos que ens transporten a l’inefable:

El verb no es va fer carn sinó immatèria,
llavors, fórem u en l’encobert destí
de l’inefable.

D’altra banda, destacà les paraules d’Aina Ferrer del pròleg del llibre quan afirma que qui escriu poesia redescobreix significats fora de la dimensió habitual i aquesta és també la clau que ens ofereix el poemari d’Àngels Cardona, per obrir des del cos les portes universals de la poesia. A més, el poemari conté un vocabulari que té la capacitat de mostrar la sexualitat femenina i el desig, no com a objecte sinó com a subjecte.

El poemari Carnals, som està dividit en tres parts Eros, Anteros i Llindar on cada poema, com explicava Secall, és un treball d’orfebreria, fet a foc lent i que, com tot bon llibre, ens porta pels clarobscurs de la naturalesa humana i les contradiccions tel·lúriques. Continuà amb les paraules amables sobre els aspectes de cadascuna de les parts del llibre per donar pas a les cançons (poemes musicats de Carnals, som de la mà de Joan Terrasa i el seu grup). Finalment, cedí la paraula als assistents perquè poguessin demanar, opinar o destacar qualsevol aspecte del llibre. Una de les primeres preguntes va fer referència a les citacions dels poemes, se li va demanar si les tenia preparades d’abans i després escrivia els poemes o si posteriorment, després d’haver creat els poemes decidia a qui havia de citar. Àngels contestà, automàticament, que les cercava després d’haver escrit els poemes, però que no sempre veia la necessitat de posar-ne. A més a més, ens confessà que tenia un arxiu immens de citacions a l’ordinador, fruit de lectures acumulades al llarg dels anys. Qualcú li recordà que, de vegades, també s’autocitava. Àngels explicà que considera la poesia com un exercici de síntesi i que tenia molts de poemes seus breus, de dos versos. I que ella mateixa aprofita aquests versos per encabir-los a les creacions noves. A Carnals, som hi trobam citacions de Safo, Ester Xargay, Miren Agur Meabe, Laia Noguera, Maria Mercè Marçal, Joan Cabalgante, Hélène Cixous, Àngels Moreno, Hilari de Cara, Zygmunt Bauman, Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, Dolors Miquel, Vincent Van Gogh, Anna Gual, Aravind Adiga, Biel Mesquida i Joan Josep Barceló, a més d’un autor anònim del segle XVII. D’altres preguntes tractaren el tema de la tipografia del llibre, el format, el color de la portada, la mida del llibre, la textura del paper (aquests matisos que es perden amb el llibre electrònic), la sensualitat dels poemes, etc.

L’acte finalitzà amb l’audició de més poemes musicats de Carnals, som i la sensació d’haver viscut una experiència oberta on parlar de sexe, d’amor i erotisme s’obriren pas de manera natural.

Per acabar, aquí en teniu un altre tast:

Un llarg orgasme em pren
fins a arribar al darrer poema,
el del dit a la fissura, no la que clou
sinó la que regalima,
el que mou l’alè més enllà dels límits,
el que esbuca fronteres,
de les runes extrau aliment
i adorm la fera.

Masturbar-se
amb allò carnal de la paraula.

Fragment del poema «Eròtica genealogia»

Referència: Carnals, som d’Àngels Cardona, amb il·lustracions de Francesc Serra Buades i pròleg d’Aina Ferrer Torrens (El Gall Editor, 2023). Amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics.