'L’art o la vida' (Lleonard Muntaner, 2022) el nou llibre de relats de l’escriptor llosetí, fa un tour per les sales d’exposició de Mallorca de la mà de l’artista plàstica, qui ha retratat en els seus quadres les vides de personatges com Frida Khalo, Van Gogh, Patti Smith, Billie Holiday, Camille Claudel, Kafka o Pavese, entre d’altres.

D’on sorgeix aquest projecte conjunt?

C.M: La idea és del meu germà. Arran dels 11 personatges del seu nou llibre, m’he inspirat per fer les obres, en les quals he reflectit tant allò real com allò fictici de cadascun d’ells.

P.J.M: Vaig engrescar la meva germana precisament perquè al llibre hi apareixen tant escriptors –com jo mateix– com pintors –com és el cas d’ella. És una simbiosi entre literatura i arts plàstiques.

Pere Joan, per què aquests personatges i no uns altres?

P.J.M: a partir de la lectura de moltes més biografies, acab escollint els qui tenen les vides personals i artístiques que més m’interessen. Hi ha algun relat, com el de Picasso, que vaig començar, però que no s’ha acabat de materialitzar.

Tenen alguna cosa en comú, la vida d’aquests artistes?

P.J.M: tenen vides tumultuoses, molt passionals. Viuen al límit en alguns aspectes i conceben l’art com una mena d’obsessió creativa, la qual cosa els fa perdre en altres àmbits vitals com la família o la parella.

Vós sou escriptor i pare de família. Realment cal triar entre l’art o la vida?

P.J.M: És una falsa disjuntiva, perquè l’art és present dins la vida, i sense vida no hi ha art. Ara bé, cadascú decideix a què dedica més temps.

Quin és l’estil d’aquest nou llibre?

P.J.M: Com sempre, he intentat fer una escriptura adaptada a cadascun dels personatges, amb veus diferents, i un estil que depèn molt de la història. A la narració de Flaubert l’escriptura és molt barroca; mentre que quan parlam de Patti Smith no hi ha floritures…

Catalina, heu afegit alguna cosa de collita pròpia, a les obres?

C.M: Sí. Em vaig documentar i, per exemple, al quadre de Flaubert he afegit el nombre 56 perquè són els mesos que va tardar en escriure Madame Bovary.

Gairebé tots els quadres de la sèrie tenen un nombre, per què?

C.M: Reforça una mica l’enigma del quadre.

Li agrada que el públic faci les seves pròpies interpretacions?

C.M: Sí. Però no m’importa explicar la meva, si m’ho demanen.

Com ha evolucionat com a artista els darrers anys?

C.M: Vaig ser mare i vaig estar 15 anys sense tocar un pinzell. M’hi vaig tornar a posar després que la meva filla, que va emmalaltir de forma greu, es curàs. El procés tan dur que vaig viure em va fer valorar molt la vida i dedicar-me de ple a les meves passions que són pintar i cuinar.

Darrerament, estic treballant la tècnica mixta dins una línia d’abstracció figurativa amb una forta càrrega simbòlica i conceptual. També em sent còmoda amb l’acrílic.