Per què un dels Reis d'Orient té la barba blanca? Per què floreixen els ametllers abans que la resta d'arbres? Quins són els senyals del Judici Final? Com és que el campanar de Sineu és una mica decantat de l'església? Què diuen els galls, quan canten? Com es va formar el puig de Randa? Aquests, i molts d'enigmes més, són resolts per la narrativa popular de transmissió oral de segles, a l''Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi d'es Racó', edició comentada a càrrec dels filòlegs Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafré, que ha arribat a la seva culminació amb el volum novè, publicat per Nova Editorial Moll amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb una ajuda de l'Institut d'Estudis Baleàrics, així com 137 aportacions a una campanya de micromecenatge, que va superar les expectatives.
El darrer volum es dedica a les narracions de caire llegendari i inclou el primer recull que es va publicar en català d'històries de misteri i bruixeria, a càrrec del filòleg Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim de 'Jordi d'es Racó'. En aquest apartat, trobam relats d'encanteris, persones que es transformen en animals, el 'fullet' o penyora del dimoni que ajuda el seu posseïdor, el 'malbocí' o menjar embruixat i les aparicions de dimonis.
El volum IX de l'edició comentada, que culmina trenta anys de feina, inclou, així mateix, les llegendes teixides entorn de personatges històrics, com Jaume el Conqueridor i Sant Vicent Ferrer; les peripècies atribuïdes al 'glosador' Tià de sa Real, com les seves compareixences davant la Inquisició; cases 'de por', o fantasmals, a diversos indrets de Mallorca; històries de coves i de tresors amagats; éssers monstruosos, com una cuca, gegants, una sirena, 'Es Peix Nicolau' i el Comte Mal; o les ciutats perdudes de Troia i Paradela.
L'edició comentada inclou la transcripció de les notes que va prendre Antoni Maria Alcover, com a punt de partida per a la redacció de les 'Rondaies', salvant així de la desaparició aquest excepcional tresor lingüístic, del qual la Institució Francesc de Borja Moll ha demanat que sigui declarat Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca i, en aquest darrer volum, el llistat dels 246 narradors i narradores, tant homes com dones, i de totes les classes socials, però sobretot treballadors, provinents de 33 localitats de Mallorca, que les hi van transmetre.
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha concedit a aquesta nova edició, que situa les 'Rondalles' en l'àmbit acadèmic internacional, el darrer Premi Miquel dels Sants Oliver a l'edició d'un treball sobre les Illes Balears.
La primera rondalla publicada per Mossèn Alcover és de 1880 i va aparèixer a 'L'Ignorància'. El primer volum de rondalles publicat data de 1886, i Alcover les va anar editant mitjançant la Impremta Mossèn Alcover. Quan Moll creà l'Editorial Moll, l'any 1934, heretà l'univers alcoverià, que podem resumir en el 'Diccionari' i les rondalles. Moll és qui les reagrupà en 24 volums i creà l'edició popular que avui perdura. Aquesta és l'edició més coneguda i popular també avui en dia i és habitual trobar-la a les prestatgeries de les cases dels mallorquins.
Josep A. Grimalt, catedràtic emèrit de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha dut a terme una important tasca de projecció exterior de la tradició literària de les 'Rondalles mallorquines'. Aquesta col·lecció comentada constitueix una de les seves majors fites professionals, a la qual es va afegir com a col·laborador Jaume Guiscafrè, professor titular i director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Grimalt i Guiscafrè són dues figures fonamentals en l'estudi actual del llegat d'Antoni M. Alcover.
