El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de Catalunya, Joan Ridao, ha publicat 'Una història del català a l'escola' (Editorial Pòrtic), en el qual repassa el paper i la regulació del català en l'àmbit educatiu des del decret borbònic de Nova Planta fins a les sentències que imposen un 25% de castellà.

«El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) està fent política», ha sostingut Ridao aquest dissabte en una entrevista i ha lamentat que el tribunal titllés d'arbitrària la reforma sobre el català a l'escola pactada per ERC, PSC, Junts i comuns i el decret llei del Govern que rebutja percentatges, i que buscava donar resposta a les sentències del 25%.

Sobre la constitucionalitat de la reforma, que estableix que el català és la llengua «normalment emprada» en l'ensenyament i delega en els projectes lingüístics l'ús del castellà en cada centre, Ridao ha apuntat que un pronunciament favorable del Tribunal Constitucional espanyol sobre la Llei Celáa, aprovada el 2020, aplanaria el camí per a avalar després el model català.

Ridao, que és exlletrat major del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Jurídica Assessora, ha ressaltat que la Llei Celáa preveu que els infants acabin l'ensenyament obligatori dominant les dues llengües, i es remet a les comunitats autònomes per a la regulació dels usos lingüístics escolars.

Si el Constitucional espanyol accepta el model de la llei Celaá, que no preveu que el castellà sigui vehicular, «no hauria d'haver-hi cap problema» perquè sigui el legislador autonòmic «el qui decideixi com els alumnes adquireixen aquesta doble competència lingüística, la qual cosa no necessàriament s'aconsegueix fixant percentatges», ha argumentat Ridao.

A més, Ridao ha assenyalat que el Constitucional espanyol «no ha dit mai» que calgui fixar un percentatge per a garantir la vehicularitat del castellà, un concepte que va introduir en la sentència sobre l'Estatut d'Autonomia el 2010 i que, al seu judici, «els tribunals ordinaris han utilitzat incorrectament per a imposar el 25%».

«És una creació del no-res, com en la Bíblia», ha ironitzat sobre el 25%, que tampoc apareix en la legislació bàsica de l'Estat sobre educació, i ha apuntat que les enquestes que revelen una disminució de l'ús del català entre els alumnes poden usar-se com un argument més per a «aconseguir pronunciaments favorables a la immersió».

300 anys de repressió

'Una història del català a l'escola' situa l'inici dels «300 anys de persecució del català a l'escola» en el decret de Nova Planta de 1716, que el va prohibir en àmbits com l'administració o la justícia, encara que constata intents anteriors d'uniformització durant els regnats dels Reis Catòlics i els Àustries.

A partir d'aquí, Ridao repassa com va evolucionar la regulació del català com a llengua d'aprenentatge durant el període liberal del segle XIX i el segle XX, reparant en la Constitució de la II República en la qual, segons el parer de l'autor, s'inspira el model lingüístic de la Constitució espanyola actual.

Després de «l'asfíxia» del català durant el franquisme, Ridao aborda la gradual reintroducció del català a l'escola amb la llei 'Villar Palasí', impulsada pel ministre valencià homònim, fins que ja en democràcia el Parlament va aprovar la Llei de Normalització Lingüística amb tan sols una abstenció.

En aquest sentit, el llibre detalla els orígens del model d'escola en català, que inicialment CiU va dissenyar de manera que permetia una doble xarxa escolar dividida per llengua; van ser el PSC i el PSUC (relata) els qui van pressionar per a aconseguir una xarxa única.

En 1984 arrenca el sistema de la immersió a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), i que va anar implantant-se de manera progressiva en la resta de centres de Catalunya fins a aconseguir les 800 escoles en 1992.

El llibre també analitza els canvis que va introduir la Llei Wert i les iniciatives promogudes per grups partidaris de donar més presència del castellà a les aules, darrere de les que l'autor veu una intenció política, orientada a consagrar la «supremacia del castellà», més que cultural o educativa.

'Una història del català a l'escola' distingeix el model lingüístic de l'Estat espanyol del d'altres països multilingües com el Canadà, on els parlants de les llengües minoritàries tenen un «estatut personal» que els permet usar-les en l'administració en tot el territori.