algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

'Tocar Mare', com una abraçada de mare

«Una abraçada de mare

que et relaxa tot el cos,

et sents a casa, sents repòs

i et deixes portar per l'aire.»

El cap de setmana passat, es va poder gaudir de l'obra de teatre 'Tocar Mare' als dos Teatres Principals de Mallorca. Dissabte 7 al de Palma, i diumenge 8 al d'Inca. Tot un regal per part de la dramaturga mallorquina Marta Barceló, l'autora d'aquesta peça plena d'emocions, dirigida per Jordi Casanovas i magistralment interpretada per les actrius Lluïsa Castell i Georgina Latre; al públic assistent d'ambdós teatres.

Tractant-se d'una representació sobre la relació entre una mare (Castell) i una filla (Latre), el magníficTeatre Principal d'Inca, per fomentar l'assistència, va oferir una promoció del cinquanta per cent de descompte adreçada a les mares acompanyades de les filles. 19 parelles de mare i filla varen aprofitar l'oferta, entre d'altres, Neus Picó, jove alumna de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), i la seva mare. A totes dues li va encantar l'obra, així com a la resta d'espectadores i espectadors. Especialment a Inca, on moltes persones varen acabar dretes aplaudint la dolça i impactant actuació de les dues protagonistes, talment com de la història representada.

Els comentaris que se sentien en acabar l'obra als dos teatres eren tots afalagadors: molt bona, original, sorprenent, meravellosa, quina emoció, la pell de gallina, quin goig... i moltes persones incapaços d'expressar-se perquè tenien un nus a la gargamella de l'emoció, fins i tot, això mateix va ser comentat en veu alta: «ara encenen els llums i ens agafen a totes amb les llàgrimes lliscant dels ulls». Aquest és un encertat resum de l'emoció que ens va embargar a moltes, al llarg de la funció i sobretot, al final de 'Tocar Mare'.

A mi, particularment, que m'agrada molt el teatre, d'assabentar-me que es feia aquesta obra el dissabte al Teatre Principal de Palma, vaig comprar una entrada i vaig renunciar a la que tenia per a l'acte d'homenatge a Aurora Picornell, organitzat al Teatre del Mar el mateix dia. Primer, per l'interès de la temàtica, els vincles entre una mare i una filla; segon, per l'enyorança de la meva; i tercer, perquè vaig pensar que a n'Aurora no li sabria greu.

Així doncs, vaig conèixer les vides de dues dones anònimes i de ficció: n'Esperança, de seixanta-dos anys, i n'Empar, trenta anys més jove. Tant a nivell individual com la que compartiren plegades. Un present que viatjava a diferents temps del passat, descrivint records, situacions o vivències, de tots els colors: divertits, tristos, durs, afectuosos, íntims, comuns... I un futur ple d'expectatives optimistes, i obert a la imaginació de cadascuna i cadascun.

'Tocar Mare' és tendra i alhora tan real com la vida mateixa. Amb un llenguatge molt clar i proper, i amb un vessant social i humà de valent sobre les persones, les relacions i els vincles; tracta la maternitat, la família, l'amor, l'abandó, la diversitat.., perquè parla de mares bones i de dolentes, de famílies típiques i desestructurades, d'infàncies felices i de cruentes, de l'amor incondicional i de l'interessat, d'il·lusions i d'amargors, d'esperança i d'empara...

El significat de 'Tocar Mare' es refereix a aquest espai on et sents estimada i protegida. Sincerament, el millor no és el que te'n puguin explicar-te d'ella, sinó el que puguis sentir en veure-la. Des de la primera escena i fins a l'última et fa oblidar tot allò que no té relació amb n'Esperança i n'Empar, et fa remoure tant els sentiments com les emocions, i t'abraça, com ho fa la cançó de la banda sonora 'Una abraçada de mare' de la cantant Anna Roig.

Es pot escoltar al següent enllaç: https://youtu.be/UbPBQDCaWVU

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.