Jaume-Bernat Adrover, investigador i historiador de l'art, acaba de publicar amb l'editorial Lleonard Muntaner el llibre 'Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta'. Es tracta d'un estudi que identifica per primera vegada moltes de les dones que viatjaren a Mallorca entre els anys 1838 i 1936. A més n'esbossa la biografia i ressegueix el viatge que feren 16 dones que, en bona part, han estat ignorades.
El Museu de Mallorca va acollir aquest passat dijous la presentació del volum que comptà amb la participació de la historiadora de l'art, Aina Pasqual; el catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, Marià Carbonell; i l'editora Maria Muntaner.
El centenar de persones que hi assistiren varen resseguir les històries que visqueren les dones del segle XIX i XX que arribaren a les Balears i contaren al món les seves aventures mitjançant llibres de viatges.
En certa manera aquestes 16 dones contribuïren a crear una primerenca imatge turística de les Balears que, en bona part, encara avui continua vigent. Però fins ara la identitat de moltes d'aquestes pioneres havia estat una incògnita tot i que no foren poques les dones que visitaren Mallorca i les Balears en aquest període.
Així, des de la dècada de 1840 es pot constatar un flux de dones aventureres que decidiren prendre el vapor que sortia de Barcelona i posar rumb a la capital mallorquina. D'aquestes experiències en resta un nombre important de relats, sovint il·lustrats amb gravats, dibuixos o fotografies. Ara bé, en la majoria dels casos, a diferència dels seus homòlegs masculins, les dones viatgeres es veien obligades a signar amb pseudònim.
Segons explica Adrover, aquesta era una manera d'evitar les crítiques d'una societat que veia amb mals ulls una dona que no només escrivia sinó que, per afegitó, també viatjava. Aquest fet ha contribuït a l'oblit immerescut d'aquestes pioneres (aparentment anònimes) que van sentir un desig d'aventura o, senzillament, la curiositat de conèixer món.
«Les viatgeres que arribaren a Mallorca fa cent anys venien atretes per l'autenticitat de la nostra cultura i moltes ja alertaren dels perills que comporta sobredimensionar la indústria del turisme, veien com s'obrien hotels, la proliferació de turistes i residents estrangers i com es perdien senyes d'identitat pròpia com la vestimenta tradicional o el caràcter medieval de les ciutats emmurallades», explica Adrover.
16 Viatgeres més enllà del viatge
En el seu estudi, Adrover constata que «mentre que durant el segle XIX només viatgen les dones que pertanyen a les elits socials, quan arriba el segle XX s'obre el ventall i ens visiten escriptores, periodistes, historiadores de l'art, arqueòlogues, musicòlogues, artistes...». Són, per exemple, George Sand, Lady Elizabeth Mary, H. Belsches, Margaret d'Este, Mrs. R. M. King, Marie de Behen, Else Seeger, Mary Stuart Boyd, Ada May Harrison, Nina Larrey, Gertrud Richert, Klara Rumbucher, C. García Guardiola, Claude Dervenn, Bessie D. Beckett i Lady Sheppard. Aquests són els noms i les identitats que l'investigador desgrana en el seu llibre.
