Joan Mir i Obrador va néixer a Felanitx l’any 1945. És professor del Departament d’Economia Aplicada de la UIB. Fou membre del comitè científic del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Fou portaveu de la Crida de la Solidaritat, a Mallorca (1985). Ha impartit conferències en una multitud d’universitats estrangeres de països com Equador, Colòmbia, Cuba, Argentina, Itàlia, Andorra, Tunis, etc.

Mir, convidat del proper Dilluns de l'Obra, estarà acompanyat pel conseller insular Joan Llodrà, que serà l'encarregat de fer-nos avinent la presentació de Sexe furtiu, generalment plàcid.

La presentació del llibre serà el proper dilluns, 11 d'abril, a la Sala La Fornal de Manacor, a les 20 hores. L'entrada és de franc.

Tot seguit us deixam un detall de l'article escrit pel mateix Joan Llodrà al voltant d'aquest llibre, recentment publicat a la premsa.

«Sexe furtiu, generalment plàcidés una selecció d’una cinquantena llarga d’articles que Joan Mir ha triat d’entre els més de sis-cents que d’ençà de l’any 1998 fins l’actualitat ha publicat al Diari de Balears. Va descartar aquells on el missatge polític era més explicit i ha prioritzat els que conten històries universals a partir de l’anècdota felanitxera. La cosa va d’entre un homenatge a Felanitx, el Felanitx idealitzat de la seva joventut, i una mena d’autobiografia autoritzada. S’hi fa molt present Nadal Batle, també Blai Bonet, que sense ser felanitxer el seu mèrit ha de tenir. Ben igual hi trobam, encara que sigui en clau d’humor displicent, les històries properes de resistència dins la societat de postguerra. Quant a l’espera de trobar-hi, pel títol, un tractat de relacions liberals o clandestines, cosa hi ha. Però no, el títol del llibre «només» és, hàbilment i comercial, el títol del primer article del recull. El llenguatge utilitzat ja era políticament incorrecte en el moment d’escriure cada article. A dia d’avui, per tant, no supera els estàndards de la involució puritana. Un petit paràgraf introductori pot ajudar a situar les intencions de la publicació: «Hölderlin deia que quan s’acaba la inspiració hem de recórrer a la cultura. El privilegi dels anys, trist privilegi, és que, a més, podem cercar dins la memòria. Ser de Felanitx, però, també ajuda. Allà les coses més insòlites són certes. I els personatges també».