cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
29°

'Sis dies corrents' i 'Libertad', les pel·lícules més premiades a la 14a edició dels Premis Gaudí

Sis dies corrents i Libertad s’han coronat com les pel·lícules més premiades a la catorzena edició dels Premis Gaudí, en una gala que confirma el pes del cinema dirigit per dones.

El compromís transformador de l’Acadèmia del Cinema Català també s’ha posat de manifest en un discurs que ha anunciat la creació, amb l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, i l'Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, d’un Departament d’atenció i prevenció dels abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, el primer de Catalunya i de la resta de l’Estat. Aquest conveni, amb la col·laboració de Dones Visuals, també permetrà treballar en la redacció d’un protocol de bones praxis professionals.

En l’any de la recuperació després d'una edició marcada per les restriccions provocades per la pandèmia, la gala de la catorzena edició dels Premis Gaudí ha proposat un canvi de format, incorporant un escenari central 360º enmig de la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb més de 1.300 convidats, la cerimònia ha celebrat la diversitat al cinema en una gala sense presentadors, produïda per El Terrat (The Mediapro Studios), codirigida per Enric Cambray, David Lillo, Joan Grau i Oriol Bosch, i que ha comptat amb la participació, entre d’altres, de Sílvia Abril, Mireia Portas, els Òscars (Dalmau i Andreu), Ana Polo i Maria Sherman. A més, hi han actuat la soprano Dolors Aldea, el duo de folk gregorià Tarta Relena i la multicultural banda Las Karamba.

Quatre directores

Els XIV Premis Gaudí han reconegut la força i creativitat del cinema dirigit per dones, amb un palmarès que corona Sis dies corrents com a Millor pel·lícula, Libertad com a Millor pel·lícula en llengua no catalana, El retorn, la vida després de l’ISIS en la categoria de Documental i Frederica Montseny, la dona que parla en la de Pel·lícula per a televisió.

Els dos primers títols s’han repartit els premis grossos: entre els cinc Gaudís de Sis dies corrents destaca el de Millor direcció per a Neus Ballús, mentre que Libertad s’enduia el de Millor guió per la seva directora, Clara Roquet. Ballús i Roquet confirmen, d’aquesta manera, un vincle amb els premis que ve de lluny. La primera ja va aconseguir el doblet de pel·lícula i direcció amb La plaga (2013), i la segona té dos Gaudís: pel guió de 10.000 km. (2014), compartit amb Carlos Marques-Marcet, i per El adiós (2015), guanyador com a Millor curtmetratge.

La crònica d’una setmana de feina de tres lampistes de l’extraradi barceloní ideada per Neus Ballús s’ha emportat també els guardons a Millor protagonista masculí per a Mohamed Mellali i el de Millor actor secundari per a Valero Escolar (en un nou reconeixement a aquesta parella, després del premi d’interpretació al Festival de Locarno), i el de Millor muntatge per a la mateixa Ballús i Ariadna Ribas. Pel que fa a la mirada a l’amistat de dues adolescents d'orígens i realitats molt diferents en un estiu a la Costa Brava, proposada per Clara Roquet a Libertad, l’Acadèmia l’ha reconegut amb els Gaudí a Millor protagonista femenina, que s’ha endut la jove Maria Morera, i el de Millor fotografia, per a Gris Jordana.

El retorn, la vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, ha guanyat el Gaudí a Millor pel·lícula documental amb un treball que reflexiona sobre el perdó i les segones oportunitats a partir de la peripècia de cinc dones occidentals que intenten començar de nou i superar el seu passat com a membres de l’ISIS.

Laura Mañá signa Frederica Montseny, la dona que parla, Millor pel·lícula per televisió, que fa un retrat de la que fou la primera dona de la història d’Espanya en arribar a ministra, en aquest cas del govern de la Segona República.

Dos títols més incorporen la mirada i les veus de les dones: també signada per una directora, en aquest cas la debutant Carol Rodríguez Colás, Chavalas, cant d’amor a la vida de barri que li ha donat el Gaudí a Millor actriu secundària a una de les revelacions interpretatives d’enguany, Ángela Cervantes. I Farrucas, d’Ian de la Rosa, també és un relat de dones: quatre amigues íntimes d’arrels marroquines que somien en un futur millor des del seu barri de la perifèria d’Almeria. Farrucas ha guanyat el premi a Millor curtmetratge.

La riquesa del cinema català

La diversitat i riquesa de punts de vista, històries i gèneres del cinema català es demostren en un palmarès que també ha reconegut les virtuts de quatre llargmetratges més. Mediterráneo, la colpidora crònica de la gènesi de l’ONG Open Arms dirigida per Marcel Barrena, ha guanyat els Gaudí a Millor música original, composta per Arnau Bataller; a Millor direcció de producció, per a Albert Espel i Kostas Sfakianakis, i a Millors efectes visuals per a Alex Villagrasa. A més, ha estat reconeguda pels espectadors amb el Premi Especial de Públic, que l'Acadèmia del Cinema Català entrega per cinquè any consecutiu, i de nou amb una gran participació popular.

Per la seva banda, Las leyes de la frontera, la història d’amor fatal (i homenatge al cinema quinqui) amb la qual Daniel Monzón ens proposa un viatge a la Girona dels anys 70, adaptant la novel·la de Javier Cercas, s’ha emportat els premis a Millor direcció artística, per a Balter Gallart; el de Millor Vestuari, per a Vinyet Escobar, i el de Millor maquillatge i perruqueria, per a Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez.

També un premi Gaudí s’ha endut Tres: el de Millor so, per Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech i Marc Orts; amb una pel·lícula protagonitzada per una enginyera de so que viu amb un angoixant i creixent delay... sonor. I completa el palmarès Mironins (La pel·lícula), faula amb personatges inspirats en la pintura de Joan Miró que s’ha endut el Gaudí a Millor pel·lícula d’animació. Finalment, la danesa Otra ronda, de Thomas Virtenberg, ha estat la guanyadora del premi a Millor pel·lícula europea.

La llum del Gaudí d'Honor

Un dels moments més emotius de la gala ha arribat amb l’entrega del Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2022, que ha recollit el veterà i prestigiós director de fotografia Tomàs Pladevall, de mans de Josep Maria Pou i Mercè Sampietro, premis honorífics els anys 2017 i 2018 respectivament. El mestre de la llum i de les ombres ha fet un emotiu discurs coronat amb l’encesa màgica d’una bombeta que portava a la butxaca, qui sap si homenatjant la llegendària encesa del peveter de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, en la que Pladevall va exercir de director d’il·luminació (també ho va fer a la cloenda d’aquells JJOO).

Amb reconeguts treballs a l’esquena a films com Tatuatge, L’orgia, Tren d’ombres, Pont de Varsòvia, Actrius, La silla o El silenci abans de Bach, Pladevall va recollir un guardó que ha reconegut anteriorment les trajectòries de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020) i Carme Elías (2021).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.