Joan Mir, col·laborador des de fa molts anys de dBalears, acaba de publicar un recull dels seus articles titulat Sexe furtiu, generalment plàcid. Aquest dimecres, a les 19 hores, a la llibreria Embat de Palma, se’n farà la presentació.

Què hi trobarà, el lector, a Sexe furtiu, generalment plàcid?

Fragments desordenats d’allò que serien les meves memòries si les hagués escrit; coses que he viscut, coses que m’han contat i, sobretot, persones que he conegut. El Felanitx (i el Port) de la meva infància, adolescència i joventut hi és ben present. A cals meus padrins republicans vaig viure el rebuig al franquisme i la inclinació per la democràcia i la llibertat. De portes enfora, la vida amb els amics de l’adolescència girava entorn del sexe i la consegüent repressió. I el contacte amb la cultura ens decantà amb impertinència i determinació cap a l’agnosticisme i l’anticlericalisme.

D’on sorgeix la idea de fer la selecció d’articles i de publicar-los?

La idea de publicar aquest recull sorgeix de la circumstància de poder celebrar els 25 anys d’existència del Diari de Balears en català. I la disponibilitat de Lleonard i de Maria Muntaner em feren aprofitar el confinament per fer una tria dels meus escrits.

Quin ha estat el criteri de selecció?

Seleccionar articles del Diari de Balears és una feina que jo ja havia fet una altra vegada. Dos mesos abans de morir, en Nadal Batle em va demanar de fer una selecció d’allò que havia publicat, i quan va morir vaig acabar la feina editant El mal bocí. Aleshores vaig trobar que aquells escrits que contenien algun element narratiu eren més atractius per al lector d’un llibre, i amb els meus he seguit el mateix criteri. Això va descartar la majoria d’anàlisis polítiques i, com que no he tengut mai imaginació per inventar històries, varen quedar unes narracions amb un fort component memorialístic.

D’on surt el suggeridor títol del llibre?

D’una casualitat. Els articles, amb els seus títols originals, estan ordenats cronològicament, i en els llibres de contes o de narracions curtes el primer sol donar nom al llibre. En el meu cas el primer es titulava 'El molí' (que era el nom del prostíbul de Felanitx), i no el vaig trobar interessant. Però començava així: «Pel record que en tenc de nin, jo diria que a Felanitx el sexe furtiu era generalment plàcid». Aleshores vaig trobar que seria millor aprofitar aquest començament per canviar el títol de l’article i del llibre.

En els vostres escrits és inevitable trobar-hi influències de dos dels grans articulistes del Diari de Balears: Blai Bonet i Nadal Batle…

Ho cont en un article del llibre: vaig ser molt amic de Blai Bonet i vaig viure un any amb ell a Barcelona, a la mateixa residència d’estudiants. Supòs que poder comentar-li els seus llibres va fer que m’interessàs especialment per la seva manera d’escriure; i també supòs que, involuntàriament, vaig intentar escriure com ell. Ara n’estic molt content, d’haver-lo tengut de model.

Amb en Nadal era una altra cosa: vàrem ser molt amics des dels 4 anys (monges de la Providència) fins que morí. Érem amics, ens estimàvem i, no obstant, intel·lectualment ens respectàvem molt: les influències, moltes i intenses, sempre foren mútues. En Nadal, escrivint, no era el meu model, simplement ens assemblàvem perquè ens havíem format junts, havíem begut de les mateixes fonts i havíem arribat, discutint-ho tot, a les mateixes conclusions i conviccions. De fet, vaig heretar el seu espai dels dissabtes al Diari de Balears, cosa que encara m’emociona.

Com a militant de la causa de l’alliberament nacional i com a analista, com valorau la situació actual a Catalunya?

Si més no quant a organitzacions polítiques, la causa de l’alliberament nacional a Catalunya no pot anar gaire bé. No hi ha cap partit que tengui com a objectiu únic la independència: o han nascut sense aquest objectiu (Convergència) o l’han abandonat pel camí (Esquerra); i la CUP té altres distraccions més divertides (carregar-se Artur Mas, parlar en femení… ). El món de Macià i d’Estat Català era més fàcil d’entendre que el dels actuals genis polítics.

I a Mallorca?

A Mallorca hi ha una mica d’entusiasme independentista, que és digne d’aplaudiment, però és banal i immadur: ens ho jugam tot a Catalunya, és allà on sona l’orquestra, però aquí no paren de sortir tenors.