Júlia Colom (Valldemossa, 1997). Ha cantat tota la vida, ha crescut al costat de la música fins que aquesta ha passat a ser la seva professió. Va partir a Barcelona per estudiar cant, i hi ha quedat per seguir formant-se en tècnica vocal i gravar el seu primer disc.

Acabes de publicar el teu primer single, ‘Camí amunt’. Què ens en pots explicar?

‘Camí amunt’ és la primera cançó que forma part del disc que estic preparant. Jo sabia que primer volia acabar d’estudiar, per després poder fer aquest disc i no estar pendent d’altres coses. A més, sabia que m’havia de ressonar amb el moment que vivia, no el volia fer perquè fos una cosa que havia de fer.

Aquest treball inclou tant temes meus com alguna tonada mallorquina. Hi haurà una mica de mescla, però principalment seran temes propis.

Aquests, d’on sorgeixen? Com ha estat el procés de creació, escrius per dir alguna cosa concreta?

En general, veig que volia pensar que el procés és més innocent del que realment és. Faig lletres que sé perfectament què volen dir, però jo m’engan i dic «bé, m'ha sortit així»; però després passa el temps i pens «que fort que jo mateixa em xerri a mi mateixa quan escric».

En el precís moment d’escriure, em resulta impossible reconèixer-me amb allò que llegesc o sent, però es veu que sí, que xerren de mi. Xerren d'experiències que he viscut i d'experiències d’aquell moment. Diré que el subconscient hi té molt a veure, amb el procés creatiu. Però també afegiré que tenen un to bastant poc transcendental, són mengívoles.

Com definiries la música que fas? T'encaselles o encara experimentes?

Que va, ni jo mateixa ho sé! Em costa posar-me a un lloc concret. De fet, ara que veig el disc, que ja estem acabant, m’importa molt poc; aquest és molt eclèctic.

M’és molt difícil compactar-ho en un únic estil. Però la veritat, pens que no em preocupa, faig el que em fa ganes fer; crec que és així com he de fer les coses.

Com ha estat el procés de crear aquest disc. Has trobat alguna dificultat, considerant que és el teu primer treball?

Fins que no m'he posat a escoltar les maquetes, no m'he arribat a creure que havia de fer un disc. Diria que el mateix procés de creació m'ha animat a fer-lo. Estic molt agraïda a Aclam, un estudi d'aquí de Barcelona, perquè em varen obrir les portes de pinta en ample i m'han deixat crear, fer i desfer, així com he volgut. I, a més, han cregut en mi.

Diria que el més important és trobar gent que t'entengui i cregui amb el que fas, i això és el que he trobat. Mira que, per jo, sempre ha estat una mica paranoia el fet de ser aquí, i no arribar a conèixer les persones idònies per fer feina; no som d'aquí, de Barcelona, i tot i que amb els anys he anat coneixent gent, sempre pensava «i si no és aquesta la persona que he de conèixer?». Això ja passa, socialment, com si hi hagués d'haver alguna cosa o algú més.

Estic gravant el disc amb músics, tècnics i productors que m’acullen, i així sent una energia empoderadora increïble; fet que fa que el procés creatiu sigui com a romàntic fins i tot. És una gran sort, poder anar a l’estudi les vegades que vulgui! Normalment, les coses, com pensava, eren tenir un dematí, gravar i passar al següent pas; i jo ara puc anar part per part, i trob que és preciós.

A part de la música, quan publicares 'Camí amunt', la vares acompanyar d'un videoclip. Creus que és important la part visual per acompanyar a la música?

Pens que don importància a la part visual perquè ja naturalment em fix molt en l'estètica. És una cosa que em fa sentir a gust i entenc que avui en dia és pràcticament una obligació dins de la indústria musical; per qui no s'hi senti còmode, potser fins i tot és una esclavitud.

Crec que la part visual és com que ha d'acompanyar qualsevol part sonora. Darrerament, ho coment amb els amics d'aquest món, ens hem oblidat que la música s'escolta.

Però diria que, sense perdre això de vista, a mi m'encanta aquest tema. L'he gaudit dels altres fins i tot, sempre m'hi he fixat. I, ara, poder fer-ho jo, tenir en compte l'estètica i el visual, m'encanta! Tant per la part que em suposa estèticament, amb el meu vestuari, com pensant en un videoclip. Pas molt de gust d'encarregar-me d'aquesta part, i som conscient que no té res a veure amb la música, sinó que ho complementa, realment.

Aquest estiu et vàrem poder en sentir en més d'una ocasió, per exemple al castell de Bellver, amb Cants. És fàcil, trobar el teu propi públic i un lloc als escenaris?

Diria que estic vivint dues situacions diferents. La primera és que, tot i no haver tret mai cap cançó encara ―excepte 'Camí amunt' just ara―, i haver fet concerts sense tenir res publicat a internet, sent que a Mallorca ha estat un camí agradable de fer.

En canvi, a Barcelona, com que he estat tancada dins la cova estudiant, ara que surt, veig que he de començar des del principi. Aquí, a Barcelona, és una sensació diferent de la de Mallorca. Allà tot i que no ompli estadis, que diguem, quan faig concerts sempre m'hi sent acollida.

Per tant, m'ho prenc d'aquesta manera, estic en dos punts diferents a cada banda, i faig feina per cada cosa.

També cantes amb Maria Arnal, com a corista a la gira ‘Clamor’.

Això ha estat molt increïble! Tot ve de jo fent un parell de cançons, que crec que sortiran a la llum aviat, amb en Marcel Bagés i en David Soler, que son part també del projecte ‘Maria Arnal i Marcel Bagés’. Quan cercaven veus de fons per ‘Clamor’, ells dos em proposaren a mi a na Maria.

És una experiència molt enriquidora. Com a cantant, el teu rol sol estar bastant limitat, és a dir, o ets la cara del grup, o sols ets corista i ja està. I estic molt agraïda d’haver pogut viure aquesta segona opció; ser corista a una gira que té concerts cada setmana, i així haver pogut agafar una perspectiva que sent la cara del projecte no s’agafa. Pens que ha estat una oportunitat per començar a entendre coses de la indústria i tot plegat, des d’un segon pla.

Per acabar, quins plans de futur voldries tenir? Què esperes que passi, a partir d'ara? Quan el disc surti a la llum...

Cada vegada m'estic alliberant més de premisses i dogmes que he anat sentint o m'han dit. Vaig més falaguera amb allò que faig, i estic aprenent a menjar-me menys el cap i ser conscient que això és el que faig, el que tenc i puc oferir.

També veig que el món de la indústria musical està molt acotat i on tot està molt prescrit, i això em mata. Sent que es demana matar la música abans que surti a la llum, i no puc!

Aleshores, faig allò que trob i no pens en altres coses. No estic fent la música pensant amb un tipus d'audiència, per exemple; preferesc que arribi el més honest de mi i així ja haurà estat guanyar.

La meva il·lusió és que aquest disc pugui anar més enllà del que som jo, que les cançons puguin arribar a ser un tipus de símbol el qual cada un es pugui fer seu. Poder rodar-lo i viure aquesta experiència, que per a mi serà com una primera vegada, i crec que la gaudiré molt. Vaig aprenent tot el temps.